Quartet Gerhard: ''Sense Joventuts Musicals, la música al nostre país estaria en perill d'extinció''

Entrevista al conjunt que ha pres part en diversos festivals organitzats per JM
03/09/2013 | 

Des que l'any passat va obtenir els premis d'El Primer Palau i dels 25 anys de Catalunya Música i va quedar finalista del prestigiós ICMC d'Hamburg, el Quartet Gerhard s'ha convertit en la nova sensació de la música de cambra al nostre país. En els darrers mesos està duent a terme una activitat concertística frenètica, molts de la mà de Joventuts Musicals. Sense anar més lluny d'aquí a uns dies actuen a la Schubertíada a Vilabertran que organitza JM Figueres, han actuat al Festival de Músiques de Torroella que organitza JM Torroella, al Cicle de Concerts d'Estiu de JM Palafrugell, son artistes residents 2013 de l'Auditori de l'Ateneu de la mà de JM Banyoles ii han estat sel·leccionats per participar de nou en el catàleg de la Xarxa de Músiques de la Federació de JM Catalunya. Aprofitem l'avinentesa de la seva actuació a VIlabertran per entrevistar aquest jove conjunt integrat pels violinistes Lluís Castán i Judit Bardolet, el violista Miquel Jordà i el violoncel·lista Jesús Miralles.

 

Aquesta setmana debuteu a la Schubertíada a Vilabertran, un festival on compartireu cartell amb quartets consagrats com el Casals o  l'Apollon Musagète. Què representa per a vosaltres aquesta cita? Us intimida tocar davant aquest feliç encontre d'amants de la música que és la Schubertiada?

Per a nosaltres, tocar a la Schubertíada és especial. Significa una culminació del que seria una primera etapa del quartet al costat de Joventuts Musicals. Tocar en una ocasió així és un regal i ho gaudirem molt.

 

Parleu-nos del programa que presenteu a Vilabertran, on interpretareu el quartet "Serioso" de Beethoven i el meravellós quartet núm. 10 escrit per Schubert... amb només disset anys! Per què heu escollit aquestes obres?

Varem buscar un programa que, tot i pertànyer a una mateixa època, presenta un contrast molt interessant. El Serioso és una obra intensa i molt compacta. Extremadament apassionada, ens encanta descobrir la immensitat de detalls que presenta aquest quartet. El núm.10 de Schubert és una obra bellíssima, pura poesia, on fins i tot el silenci pren una dimensió poètica i d'elevació.

 

Sembla que les diferents entitats de Joventuts Musicals han apostat fort per vosaltres aquest any, què en penseu d'aquest moviment i del seu paper en la vida musical catalana?

Les Joventuts Musicals són absolutament imprescindibles. A Catalunya abarquen tot l'espectre del món musical, des de la base fins als festivals més importants. Sense Joventuts Musicals, la música al nostre país estaria en perill d'extinció.

 

Es diu, amb raó, que el treball de quartet de corda és un dels més exigents i difícils dins l'àmbit de la música clàssica, i que fins i tot pot arribar a desgastar les relacions entre els membres del conjunt. Com ho porteu vosaltres?

Amb els pràcticament tres anys que portem de quartet, les relacions personals fins ara s'han anat enriquint i fins i tot millorant. És cert que demana una dedicació plena i molts sacrificis, però el resultat és poder tocar moltes de les millors pàgines de la literatura musical. Hi ha moments que són realment impagables.

 

Aquesta temporada ha estat realment pletòrica pel Quartet Gerhard, amb concerts i encàrrecs de tota mena. Com ho feu per gestionar aquesta fama incipient sense que afecti el vostre treball?

Al final, només busquem gestionar el nostre compromís a cada concert. 

La fama és tan efímera que no té cap valor en si. Només creiem en el treball del dia a dia perquè és l'únic que realment ens pertany. 

 

Vosaltres esteu completant la vostra formació a Basilea, a Suïssa, un país que ha aprovat per referèndum que l'ensenyament musical estigui inclòs en la constitució. A Catalunya, musicalment parlant, estem molt lluny encara d'aquests països?

En aquest sentit si que encara ens passen per davant. És evident que l'ensenyament musical a les escoles de primària i secundaria de l'estat no es considera una prioritat. Si algun dia la situació canviés, tan de bo hi hagués bones polítiques a nivell cultural com en la gran majoria de països europeus!

 

Després d'una temporada tan intensa, quins projectes teniu entre mans per a la propera, la 13-14?

Acabar el Master a Basilea amb tot el que comporta, seguir fent bons concerts i sobretot gaudir del treball de cada dia.

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir