Accentus Trio: ‘‘Hem buscat un programa que pretén ser molt poc encarcarat’’

El trio de clarinet, violoncel i piano proposa un repertori que, a part del magistral trio de Beethoven, es presenta ple de sorpreses musicals.
03/04/2017 | 

Després d'actuar a Sant Boi de Llobregat i a Torroella de Montgrí, Accentus Trio farà quatre concerts els mesos d'abril i maig a la Xarxa de Músiques: Valls (6 d'abril), Moià (15 d'abril), Tarragona (25 d'abril) i La Bisbal d'Empordà (14 de maig). Els hem fet una entrevista per saber què ens proposen i què opinen de la seva feina.

 

 

Com és que vau decidir formar un trio de clarinet, violoncel i piano?

Els tres vam coincidir el 2011 en un espectacle organitzat pel Caixafòrum, que de fet encara està en gira. Ens vam conèixer, vam veure que teníem inquietuds comunes, i d'aquí va sorgir la idea de formar el trio.  A més, a tots ens atreia tant el fet de formar part d'un tipus de formació que no és la més habitual en les sales de concerts, com la idea de fer un repertori fresc, que inclogués diferents estils i música actual.

 

Què sentiu quan esteu immersos en un concert? Què us passa pel cap?

És un moment de molta concentració. A l'hora del concert hem d'estar molt atents, cadascú amb la seva part i també amb el que toquen els companys per a interactuar amb ells. Això és molt important ja que fa possible la creativitat, afavoreix que puguin sortir idees noves i que les puguem compartir en directe, cosa que dona molta vitalitat a la interpretació. També és molt interessant la connexió que es crea amb el públic. Sempre intentem crear un bon clima amb el públic ja que això afavoreix la comunicació. Quan s'aconsegueix aquesta connexió la satisfacció és molt gran tant per nosaltres com pels oients.

 

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país? 

Es desaprofita el potencial que tenim a l'abast: hi ha un buit gegant entre els concerts que preparen els estudiants quan estan acabant la carrera i els auditoris més importants, que programen sobretot a grans figures de la interpretació. Enmig d'aquests dos casos, veiem que existeix un estrat, que el formen músics molt ben preparats, amb força nivell i experiència interpretativa, que haurien de poder tenir sortida i omplir totes aquelles sales de pobles i ciutats que també mereixen tenir un bon cicle de concerts a l'abast -sovint sembla com si escoltar bona música només fos possible a Barcelona.

En aquest sentit, aplaudim la feina que està fent Joventuts Musicals, que té presents tant a intèrprets com a sales de concert de tot el territori, i permet, així, fer més viva la música en el nostre país. De tota manera, estem encara molt lluny, dissortadament, que això estigui normalitzat.

 

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Cada tipus de treball és una mica diferent i tots tenen la seva part interessant. En el cas de la música de cambra, el treball és molt complet ja que integra una mica els altres dos. Tothom ha de saber fer de solista i alhora saber integrar-se dins el grup i fer els altres papers de l'auca quan cal. A nivell humà, sobretot, és molt interessant, ja que abans d'arribar a una idea comuna de cada obra hi ha molt de debat, d'assaig i error, de reflexió, i això enriqueix molt en l'aspecte personal i de grup.

 

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts a la Xarxa. Què hi trobarem? Per què l'heu escollit?

En primer lloc voldríem recalcar que hem buscat un programa que pretén ser molt poc "encarcarat", que pretén fugir dels tòpics, tot i que interpretem grans autors de la història de la música.

En segon lloc, ens interessen els lligams amb el present, amb la música d'avui, i és per això que hem inclòs en el repertori bastanta música actual i, fins i tot, un trio de Josep Maria Guix, que ens ha dedicat el seu Soroll d'aigua, cosa que ens honora moltíssim.

Aquesta heterogeneïtat ens sembla molt atractiva: un recorregut per diferents estils -partint del classicisme amb un Beethoven primerenc, fins a arribar a la música d'ara i d'aquí-, un programa que voldria deixar de banda els convencionalismes habituals en aquest repertori i apostar per una presentació propera, per tal de proporcionar als oients claus per comprendre millor les obres interpretades.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

Sí. Aplaudim la feina que està fent Joventuts Musicals donant oportunitats als joves intèrprets i a les noves formacions. A més fan un treball d'organització molt gran i que ens ajuda molt, tot i que sigui menys visible. Com hem dit abans, també trobem molt interessant la feina que fan arreu del territori, que fa molt bé i dóna molta vida a la música del nostre país.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Com a trio, estem acabant de concretar nous projectes i concerts que segurament inclouran diferent programa. Per tant, amb ganes de seguir endavant, treballant per ampliar repertori, seguir gaudint de la música que interpretem i mirant d'aportar el nostre granet de sorra dins el panorama musical català. 

A més, cadascun de nosaltres té els seus propis projectes (ben diversos musicalment), que també ens acaben enriquint com a grup.

 

 

QÜESTIONARI BREU

 

Un instrument (a banda del vostre): El bastó de pluja

Un director: Claudio Abbado

Un solista: Martha Argerich

Un grup de cambra: Quartet Casals

Un compositor: Josep Maria Guix

Una obra musical: Trio op. 114, de Johannes Brahms

Un llibre: Poesia, de Salvat-Papasseit

Una ciutat: París

Un lema o refrany: Ars longa, vita brevis

Un somni: Un món amb l'art a l'abast de tothom

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir