Albert Cano Smit: ‘‘En un concurs l’ideal és guanyar; però participar i no guanyar també pot ser positiu’’

El joveníssim Albert Cano Smit és sens dubte una de les promeses més sòlides del piano català i estatal. Pel seu debut a la Xarxa de Músiques ha escollit un programa amb els 'Preludis' de Debussy com a eix central.
10/01/2017 | 

Albert Cano Smit oferirà sis concerts a la Xarxa de Músiques els propers mesos: Torroella de Montgrí (15 de gener), Martorell (20 de maig), Sant Cugat del Vallès (28 de maig), Girona (2 de juny), La Bisbal d'Empordà (4 de juny) i Tarragona (6 de juny). Li fem una entrevista i explorem les seves inquietuds musicals.

 

 

Com és que vas decidir interpretar música clàssica?

La veritat és que no és una decisió que hagi pres conscientment en cap moment. De fet no recordo gaire bé a quin punt exactament vaig començar, però vaig tenir la sort de ser exposat a la música clàssica bastant aviat, tot i que els meus pares no fossin músics. Recordo que des del principi gaudia moltíssim tocant, però no tant assajant i assistint a classes. A mesura que anava avançant, vaig anar aprenent a treballar amb més disciplina, i no només a acceptar sinó a intentar gaudir de fer música de forma més rigorosa.

Trobo que a l'intentar interpretar la música el millor que un pugui, s'ha de posar un cert compromís, que ve amb uns sacrificis.

 

Què sents quan estàs immers en un recital? Què et passa pel cap?

Depèn bastant de la situació -trobo que cada vegada pot ser bastant diferent. Idealment, durant el recital estàs completament immers en el moment en tots els sentits. És com una combinació de recitar una cosa que està ben preparada i analitzada, i a la vegada intentar escoltar amb tota l'atenció i adaptar-se a l'instant. Quan hi ha gent escoltant s'afegeix una dimensió nova, i entra l'element de comunicació. Això moltes vegades incrementa l'energia i l'excitació del moment, cosa que et pot ajudar a sentir trossos de la música de forma diferent i donar-li vida a l'instant. Durant el concert, l'ideal és ser conscient del que està passant i de l'estructura de la música de forma intuïtiva i sense la distracció de pensaments conscients al cap. Desgraciadament, per diverses circumstàncies, moltes vegades el que un sent al cap abans de tocar no és el que un escolta després de tocar i sempre hi han dificultats. Però superar-les també és part del procés!

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?  

Crec que hi ha moltíssim de talent i molts bons professors. També hi ha l'oportunitat d'escoltar músics increïbles que vénen a fer concerts a moltes sales arreu del país. Per sort hi ha diverses persones i organitzacions que treballen molt per donar oportunitats, especialment a la gent jove, i em sembla molt valuós. Tot i així, són molt poques, i personalment una cosa que m'ha sorprès, per exemple, és que la majoria de músics d'aquest país que he tingut la sort de conèixer i amb els que he col·laborat, els he trobat a fora. Encara que hi hagi una escola nacional molt potent, sembla que, com a norma general, és necessari sortir a l'estranger per poder trobar les oportunitats i continuar creixent com a músic, perquè aquí a casa no existeix l'ambient necessari ni les possibilitats per realitzar el potencial que hi ha.

 

Prens part a la Xarxa com a premiat en el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes de Lleida (Millor pianista estatal 2013). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Crec que els concursos poden ser una eina molt efectiva per crear l'oportunitat d'expandir o fins i tot de crear la carrera d'un pianista. Stephen Hough ho explica molt bé quan diu que guanyar un concurs és com rebre les claus d'un cotxe: tens el que necessites per fer-lo servir, però a la vegada en aquell instant comença el més difícil perquè és quan has de conduir el cotxe. Si no estàs preparat, em puc imaginar que deu ser contraproduent tenir massa concerts. Però si arriba en el moment adequat, pot ser el millor que et pot passar.

Evidentment l'ideal en tots els sentits és guanyar, però crec que participar i no guanyar també pot ser positiu pel que t'aporta haver hagut de preparar-te i tenir l'experiència del concurs. A més, el sol fet de participar et dóna la possibilitat de tocar davant de gent important en el món musical i de donar-te a conèixer. En el meu cas, per exemple, el fet de tocar a l'últim concurs de Santander em va donar diverses oportunitats tot i ser eliminat a les semifinals.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

El programa està centrat en el segon llibre de preludis de Debussy. Em sembla una obra increïble, conté molta varietat i té sentit com a cicle. Crec que Debussy és un dels genis naturals de la història de la música, i la seva música té una identitat molt clara, està plena de colors i d'imaginació, però a la vegada és molt precisa. En el programa hi ha dues obres més, perquè sovint tenir tres compositors en un programa sense pausa sembla funcionar bastant bé. Per una banda hi haurà la música de Miquel Oliu (excepte en el primer concert, a Torroella de Montgrí), un dels compositors contemporanis més destacats del país i que escriurà la peça especialment pels concerts de la Xarxa tenint en compte el programa, cosa que fa moltíssima il·lusió i és un privilegi.

Per altra banda, hi ha la Polonesa-Fantasia de Chopin, que per mi és una de les seves obres més especials i originals. La va escriure cap al final de la seva vida i és bastant complexa harmònicament i estructuralment, està plena d'imaginació i sento que d'alguna manera té un missatge molt potent que, com sovint passa amb Chopin, costa molt de trobar. Debussy i Chopin tenen bastantes coses en comú musicalment i en com els dos van crear un llenguatge únic utilitzant el piano d'una forma completament nova. Debussy admirava molt Chopin, i els dos admiraven especialment Bach, el qual sentirem al primer concert (Torroella de Montgrí). Un fet curiós, per exemple, és que els tres compositors van escriure un set de preludis per al piano.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Sí, n'havia sentit a parlar bastant i ara l'estic coneixent més directament. Em sembla que té un valor incalculable pels joves músics i per la cultura del país, i és important que n'estiguem agraïts per la seva tasca i que sobrevisquin en temps que no són els millors econòmicament ni políticament, en els quals malauradament l'art sofreix molt.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

En aquest moment estic centrat en aprendre repertori i en intentar continuar progressant com a músic i pianista. Aquest any hi ha bastants recitals, un parell de festivals i estic preparant diversos concursos, tot i que no estic segur de si al final els provaré tots. També hi haurà molta música de cambra, la qual cosa em fa una il·lusió especial!

 

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu):  Violí

Un director: Wilhelm Furtwängler    

Un solista: Radu Lupu

Un grup de cambra:  Quartet Casals

Un compositor:  Beethoven

Una obra musical: Quintet de cordes en Do major, D956, de Schubert

Un llibre:  El comte de Montecristo, de Dumas

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany:   "Cada dia sabem més i entenem menys", Einstein

Un somni: Que hi hagi pau mundial

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir