Ana Puche: ‘‘Els catalans hem de ser els primers en creure i estar orgullosos dels nostres compositors’’

La soprano Ana Puche ofereix una estampa musical del període d’entreguerres a través de la cançó ibèrica d’aquells anys, amb algunes de les peces més belles del segle XX.
28/05/2015 | 

Ana Puche, acompanyada al piano per Pau Damià,  farà cinc concerts aquest juny a la Xarxa de Músiques: Tarragona (2 de juny), Girona (4 de juny), Moià (6 de juny), La Bisbal d'Empordà (7 de juny) i Vilafranca del Penedès (14 de juny). En una entrevista ens fa cinc cèntims de la seva trajectòria musical.

 

 

Com vas decidir convertir‐te en soprano?

Realment no va ser una decisió premeditada. Vaig iniciar els estudis musicals de ben petita i vaig començar a cantar com una activitat més, ja que de sempre m'havia agradat, però mai no havia pensat que podia dedicar‐m'hi professionalment. Fins que vaig anar a veure la meva primera òpera al Liceu: aquella soprano em va arribar al cor, el personatge, les melodies; vaig trobar que era una professió molt maca, poder transmetre aquells sentiments, la màgia que es va crear... i en sortir del teatre ho vaig decidir. Volia ser cantant professional i poder transmetre el que jo sentia amb la música al públic. Sabia que no seria fàcil, s'ha de treballar molt, és un món on mai no deixes d'aprendre, d'estudiar, sempre vols millorar. Però gràcies als consells dels mestres, el suport familiar i les oportunitats que et van obrint camins que mai no havies imaginat, tinc la sort de poder‐me dedicar a allò que m'apassiona i d'haver gaudit del camí que he fet fins ara.

 

Què sents quan estàs immersa en un recital? Què et passa pel cap?

Doncs és curiós, però durant els recitals és quan estic més tranquil∙la, perquè la feina prèvia ja està feta i només penso en gaudir i passar‐m'ho bé. Evidentment, he d'estar concentrada en el que estic dient i el que estic interpretant. Però l'escenari em va donant energia, i els concerts em passen molt ràpid.

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

A mi m'agrada ser optimista, i no sé si puc ser gaire objectiva, ja que he viscut un any a Alemanya i set anys a Àustria i, evidentment, la diferència quantitativa d'oferta musical que hi ha allà comparat amb la que tenim aquí no té color; encara ens queda molta feina per fer. Però, tot s'ha de dir, no ens ho posen gens fàcil. Tot i així, pel que fa a qualitat, no tenim res a envejar a altres països. Tenim bons músics, estudiants, compositors. El que penso és que no ens ho acabem de creure. No ens hauríem d'acomplexar: aquí també tenim valors molt bons i unes programacions de molta qualitat.

 

Prens part a la Xarxa com a guardonada, l'any passat, del Concurs Mirabent i Magrans (1r premi cant). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Elsconcursos,  jo  sempre  me'ls he  pres  com  un  incentiu.  No  m'agrada  pensar  en  els

concursos com una competició. Ho penso més com un objectiu a curt termini per preparar un repertori, el dia del concurs sortir a fer‐ho el millor possible, gaudir‐ho i estar satisfeta amb tu mateixa. Després els resultats són un altre tema: en el món musical és tot molt subjectiu, depèn de molts factors. Els concursos també poden servir per aprendre i veure les qualitats dels teus companys: t'adones de qualitats que potser no t'havies plantejat abans que les hauries de treballar.

A mi, personalment, els concursos m'han ajudat molt a la meva carrera, n'he guanyat uns quants. Em van donar premis econòmics just quan estava estudiant a l'estranger i va ser una forta empenta per seguir endavant. També arran d'un concurs em va sortir la meva primera oportunitat laboral. Són un aparador on, a part dels premis, et poden sortir oportunitats. Però un ha de tenir clar que no és millor pel fet de guanyar o pitjor pel fet de perdre. Tot són experiències que formen l'artista.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Sí, des de sempre m'ha arribat informació de concerts, concursos, activitats... Però no havia participat fins ara mai en cap. Penso que és molt positiva la feina que feu, a més feu molta difusió i arriba als estudiants. Crec que teniu dos aspectes molt positius: d'una banda, motiveu els joves a fer concursos, concerts; i d'altra banda, doneu l'oportunitat arreu de Catalunya de gaudir d'una oferta musical que a vegades només se centra en les grans ciutats. I això és molt d'agrair!

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs en els concerts a la Xarxa. Per què les has escollit? Tenia  clar  que  volia  fer  un  concert  de  cançó,  però  donat  que  els  concerts  es  farien  per Catalunya i que aquest any hem festejat el 1714, vaig trobar adient fer el recital "La cançó en el període d'entreguerres a Catalunya i Espanya". Bàsicament tot el concert està format per compositors catalans: Eduard Toldrà, Enric Granados,  Frederic Mompou i Joan Lamote  de Gringon; i un espanyol: Manuel de Falla. Crec que és interessant veure com compositors catalans van escriure sobre textos de poetes espanyols, que és com comença el concert: Seis Canciones de Toldrà, seguides per tres Tonadillas de Granados i una cançó, La maja y el Ruiseñor, també de Granados, que posteriorment va incloure a la seva òpera Goyescas. Per acabar amb el bloc en espanyol, no podia faltar una cançó de Falla. A continuació interpretaré el bloc en català amb un dels màxims representants, que és Mompou, amb un extracte de dues cançons del cicle Combat del somni, i no volia deixar passar l'ocasió d'incloure un dels grans oblidats com és Lamote de Gringon, amb dues cançons. El concert acaba amb algunes de les cançons més conegudes de Toldrà.

Com bé he dit anteriorment, crec que nosaltres hem de ser els primers en creure i estar orgullosos dels nostres compositors, gaudir de la nostra música i donar‐la a conèixer arreu del món.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

El meu repte professional és aprendre i millorar cada dia, no perdre mai les ganes de cantar i gaudir a sobre de l'escenari. La temporada vinent tindré el privilegi de cantar altra vegada al Gran Teatre del Liceu, participant a l'òpera Nabucco, i debutaré amb Parsifal al Teatro Real, cosa que em fa molta il∙lusió. Però, a part d'intervenir en òperes, m'agradaria també tenir més oportunitats de fer recitals de cançó i oratoris, que moltes vegades queden en segon pla i, en canvi, hi ha obres precioses.

 

 

QÜESTIONARI BREU


Un instrument (a banda del teu): La viola

Un director: Andrés Orozco‐Estrada

Un solista: Kiri Te Kanawa

Un grup de cambra: Quartet Casals

Un compositor: Mozart

Una obra musical: La Bohème, de Puccini

Un llibre: Poesia amorosa, de Joan Margarit

Una ciutat: Viena

Un lema o refrany: Ser feliç

Un somni: Cantar als millors teatres del món

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir