Anna Urpina: ‘‘Una vida sense música seria com un quadre sense colors’’

La violinista Anna Urpina ens proposa un concert que combina l'època barroca i la contemporània. Per fer-ho, se serveix d'instruments propis de cada període. L'acompanya en aquesta aventura sonora Dani Espasa.
01/02/2018 | 

Anna Urpina i Dani Espasa faran ni més ni menys que vuit concerts a la Xarxa de Músiques: Martorell (4 de febrer), Tarragona (6 de febrer), Moià (10 de febrer), Taradell (11 de febrer), La Bisbal d'Empordà (18 de febrer), Sant Cugat del Vallès (25 de febrer), Sant Boi de Llobregat (15 de març) i Vic (3 de juliol).

 

Els seus concerts inclouen l'estrena absoluta de l'obra "Crepuscular", escrita per Francisco Martín-Quintero, compositor de la Xarxa de Músiques 17-18, gràcies a l'acord entre la Fundació de Música Ferrer-Salat i Joventuts Musicals de Catalunya. Segons aquest acord, el guanyador del Premi Reina Sofía de Composició Musical rep l'encàrrec de compondre per a dues formacions del circuit de la Xarxa de Músiques la temporada següent a la concessió del premi.

 

Entrevistem l'Anna per conèixer-la millor.

 

 

Com és que vas decidir interpretar música clàssica?

Des de ben petita he estat rodejada de música, no nomes clàssica sinó de tot tipus, i crec que d'alguna manera això m'ha influenciat d'una manera molt important, fins al punt de ser una part fonamental i indispensable en la meva vida. No m'imagino una vida sense música, seria com un quadre sense colors.

 

La meva decisió d'immergir-me en la música clàssica té molt a veure en haver començat molt jove en el conservatori, i d'alguna manera l'estudi i la constància et porten al punt d'adonar-te que vols dedicar-te a aquesta cosa tan bonica que se'n diu "interpretar música". Arriba un moment que aquesta acció de fer música es converteix en una necessitat diària.

 

Què sents quan estàs immersa en un concert? Què et passa pel cap?

Poden passar moltes coses pel cap durant un concert. L'estat ideal seria de total concentració amb la música i estar completament focalitzat en el moment i l'ara. De vegades l'estat de la ment no és l'ideal i et pot jugar males passades, sigui per un factor de nervis o que la ment resti en un passatge que no ha sortit com esperaves.

 

Jo sempre intento focalitzar l'atenció en la idea musical que, com a intèrpret, crec que el compositor ha volgut expressar. Intento concentrar-me en cantar les frases musicals, les melodies, les notes importants, el fraseig general; en definitiva, transmetre la meva idea musical. De totes maneres, el més important per a mi és saber gaudir del moment, creant i fent música.

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país? 

La situació actualment és complicada. Es frustrant veure que hi ha tants músics, tantes entitats, tantes associacions que volen crear i formar projectes interessants, tanta gent amb ganes i iniciatives, però malauradament els mitjans per portar-les a terme, hi manquen.

La cultura mai no ha estat una prioritat en aquest país, almenys no de la manera com es fa en altres països com Alemanya, Suïssa, Àustria, etc. Però també és bo esmentar que, cada cop més, hi ha més entitats, més associacions, més orquestres noves que tenen projectes i arrenquen amb força per tirar endavant, amb un talent excepcional que va cada cop més in crescendo.

 

Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Per a mi és relativa, és com una arma de doble fil. Per una part, participar en un concurs internacional de prestigi et pot donar oportunitats per desenvolupar la teva carrera musical. Personalment crec que la música no és per competir. Com es pot jutjar la interpretació, per exemple, d'una sonata per violí sol de Bach? Com es pot comparar cada versió diferent? Quin i a on és el baròmetre de millor, pitjor? Crec simplement que la música no és una carrera d'obstacles en la qual guanya qui arriba primer, sinó un món subjectiu ple de creativitat i bellesa que ha de ser escoltat i no jutjat.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

"Contrastos musicals" és una idea que, tal com es fa referència en el títol,  tracta de dos pols oposats, un viatge del so més dolç de l'època barroca al més colpidor del període contemporani, amb instruments històrics i moderns adequats a cada període històric.

 

La primera part comença amb la sonata L'Anunciació de H.I.f. von Biber, la primera de les quinze sonates que va escriure per a violí i baix continu, anomenades les "sonates del Rosari", per les seves evocacions bíbliques, i que fan referència als quinze misteris (cinc de joiosos, cinc de dolorosos i cinc de gloriosos). En aquest cas la primera sonata fa referència a l'Anunciació de l'àngel a Maria.

La segona peça és la Sonata en Fa major núm. 3 de G.F. Haendel, una sonata molt melòdica i elegant en contrast amb les notes furioses de Biber. Per acabar aquest període, presentem la famosa i coneguda sonata de Corelli, La Follia, tema i variacions d'un tema popular sorgit de la dansa la Follia de l'Edat Mitjana, molt utilitzat posteriorment per la improvisació en l'època. Peça plena de contrastos i virtuosismes tant per al clavicèmbal com per al violí.

 

La segona part és totalment de música contemporània. La primera obra és un recull de quatre peces d'A. Webern per a violí i piano, quatre peces d'una durada molt curta però d'una intensitat brutal, amb contrastos de dinàmiques, rítmics i de tempo. La segona obra és estrena absoluta del compositor de la Xarxa de Músiques 17-18, Francisco Martín-Quintero, amb la seva peça "Crepuscular", basada en extractes del poema "Unidad" de Pere Gimferrer. I per acabar, proposem Der spiegel im spiegel d'A. Part, obra minimalista però d'un encant especial.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Penso que la feina de Joventuts Musicals és excepcional i que, gràcies a la seva labor i a tota la seva gran activitat de programació de concerts, a l'organització del concurs i a la difusió que fan, ha ajudat a promoure joves músics i a mantenir i millorar la cultura musical d'aquest país.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

Col·laboro regularment amb l'Orquestra Palau de les Arts Reina Sofía tocant diverses òperes fins a final d'any. El mes d'abril tinc una gira per Alemanya i Bèlgica amb l'Orquestra de cambra Le concert Olympique. El mes de juny estic a Zúric tocant música de cambra. I el dia 3 de juliol repetim aquest concert amb el Dani Espasa a l'Atlàntida de Vic.

A part d'aquesta tasca, tinc un grup de cambra de música antiga que estem treballant durament preparant nous projectes musicals per Catalunya i Suïssa.

 

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): El violoncel

Un director: Antonio Pappano

Un solista: Jaqueline du Pré

Un grup de cambra: Quartet Casals

Un compositor: Ludwig van Beethoven

Una obra musical: La Bohème, de Puccini

Un llibre: El petit príncep, de Saint Exupéry

Una ciutat: Nova York

Un lema o refrany:   Carpe diem

Un somni: Viatjar sense bitllet de tornada

 

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir