Aëris Trio: ‘‘Volem fer lluir les grans obres del trio de vent fusta’’

Aëris Trio (Juan Carlos Rivas, Carlos Tarancón i Yolanda Fernández), guardonat amb el Primer Premi d’El Primer Palau de 2014, treballa un repertori que va des del barroc tardà i el classicisme fins a la creació contemporània.
08/01/2016 | 

Després d'actuar a Banyoles el novembre, Aëris Trio farà dos concerts més aquest gener en el marc de la Xarxa de Músiques: Tarragona (12 de gener) i Valls (14 de gener). En l'entrevista que els fem ens parlen de la seva trajectòria i del programa que presenten.

 

El trio de vent fusta és una formació poc habitual. Per quins motius vau decidir crear-lo?

Donat que no és la formació més habitual, malgrat que té un gran repertori escrit, ens vam reunir un dia a la JONDE, i vam decidir crear quelcom que s'equiparés, en la mesura del possible, a la qualitat de formacions com el quartet de corda o el quintet de vent. El nostre objectiu primordial és treballar amb la mateixa mentalitat i ritme que un grup professional, i així treure a lluir les grans obres, que n'hi ha, originals d'aquesta formació. Més endavant, vam descobrir també que teníem una motivació comuna especial pel barroc i el classicisme, i vam decidir esprémer al màxim les peces que s'acosten més a la nostra formació, aportant sempre justificacions al perquè de la nostra interpretació.

 

Què sentiu quan esteu immersos en un concert? Què us passa pel cap?

Per a nosaltres un concert sempre suposa una situació única, diferent cada vegada, però que vivim sempre amb il·lusió, amb molta intensitat i posant-hi tota l'energia que tenim en aquell moment.

 

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Segons el nostre punt de vista, és important combinar-ho tot ja que, treballant la música des de diferents enfocaments, aprens sempre coses que pots relacionar entre si. Al mateix temps, viure només de la música de cambra és realment complicat, i a nosaltres ens agrada molt també tocar en orquestra, els projectes com a solista, etc.

 

Heu estat guardonats, el 2014, amb el Primer Premi d'El Primer Palau, a més del Premi de la Crítica i el Premi Catalunya Música. Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

En la nostra opinió, els concursos poden suposar una motivació per als grups joves que desitgen començar a moure's i mostrar el seu treball. Per a nosaltres el Premi d'El Primer Palau en concret ha estat relacionat amb els concerts sorgits des de llavors. Tot ha suposat una gran motivació a la feina. Sense el premi, segur que seguiríem tocant junts, però no es pot negar que va ser l'impuls que ens faltava per poder enlairar-nos.

 

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts de la Xarxa. Com és que combineu obres de Mozart amb obres contemporànies?

La idea va sorgir per l'interès que ens desperta la música de Mozart en la nostra feina com a grup, i el desig de mostrar els dos Divertimentos del kv439b que hem treballat fins ara, en combinació amb obres que contrasten en sonoritat i estil, per crear així, a més, una paleta variada i contrastant dins del programa del concert. Una mena de «reflex» torbat d'una música en l'altra; d'aquí el nom del programa.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

No tenim la sort de conèixer-lo molt a fons, però ens sembla molt interessant la feina que realitza de difusió de la música de grups joves per tot Catalunya.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Actualment tenim una temporada de concerts molt interessant i intensa, que va començar el novembre de 2015 amb el concert al cicle El Primer Palau del Palau de la Música de Barcelona, seguit dels concerts d'aquest cicle de la Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals de Catalunya. A més, participem en el cicle AIE en Ruta Clásicos. Al mateix temps, seguim sempre preparant nova música, que és el que més ens fa gaudir a dia d'avui!

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): La veu

Un director: Nikolaus Harnoncourt

Un solista: Massa i cap al mateix temps!

Un grup de cambra: Cuarteto Quiroga

Un compositor: Carl Philipp Emanuel Bach

Una obra musical: El lamento della Ninfa, de Claudio Monteverdi

Un llibre: La música como discurso sonoro, de Nikolaus Harnoncourt

Una ciutat: Granada, Sòria i Salamanca

Un lema o refrany: "Fins a l'infinit i més enllà!"

Un somni: Poder ser un dia músics residents a Espanya

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir