Azahar Ensemble: ‘‘Hem de gaudir dels diferents registres que la música ens aporta’’

Azahar Ensemble ha estat premiat en el concurs ARD de Munic, probablement un dels més prestigiosos del món. A la Xarxa hi presenten una autèntica antologia de la música escrita per a aquesta brillant formació.
29/07/2016 | 

Azahar Ensemble farà una gira de quatre concerts a la Xarxa de Músiques aquest mes d'agost: Barcelona (7 d'agost), Palafrugell (10 d'agost), Banyoles (12 d'agost) i Moià (13 d'agost). Els entrevistem per explorar la seva trajectòria i les seves inquietuds.

 

 

Com és que vau decidir formar un quintet de vent?

L'any 2010, la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) va convocar per primera vegada les beques especialitzades en música de cambra i aquest va ser l'al·licient per formar el quintet. Quatre de nosaltres ja ens trobàvem a Suïssa, i el nostre clarinetista estava acabant els seus estudis a Musikene, per la qual cosa vam decidir sol·licitar l'esmentada beca per anar a estudiar quintet de vent amb Sergio Azzolini a la ciutat suïssa de Basilea.

 

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país?  

Es difícil contestar aquesta pregunta. Tots nosaltres portem massa anys fora del nostre país. Creiem que aquest fet il·lustra suficientment la situació.

 

Què preferiu: la feina com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Doncs tenim la sort que podem fer les tres coses. Compaginem la nostra vida diària de músics d'orquestra amb la música de cambra i, puntualment, fem de solistes. Aquests tres aspectes no són tan diferents musicalment: per exemple, tocant en quintet de vent, un pot gaudir de crear un so grupal, de tocar en petit format en música de cambra i de moments individuals solístics. Un músic ha de gaudir dels diferents registres que la mateixa música ens aporta.

 

Estrenareu l'obra composta expressament per a vosaltres per Joan Magrané, Un Tapís (l'unicorn). Com heu afrontat aquest repte?

Afrontem la preparació de la peça essent curosos amb els detalls. Per a nosaltres és un veritable honor que ens hagin compost una obra. Aquesta composició de Joan Magrané està estructurada en diverses parts dins d'un sol moviment. És una música calmada que juga amb les dinàmiques, subtils crescendo i diminuendo, aconsegueix una varietat de colors molt interessant amb els harmònics en la flauta i els bouchés (notes tapades) a la trompa. Comença amb una part pausada i tranquil·la; a la part central la flauta, l'oboè i el clarinet prenen més el protagonisme amb passatges més veloços per tornar a poc a poc a una última part més meditativa i jugant amb dinàmiques que arriben a les pianissimos i creen un bell tapís sonor. A més, hem tingut l'oportunitat de trobar-nos amb en Joan i treballar junts l'obra.

 

Parleu-nos de la resta del programa que presenteu en els concerts de la Xarxa. Per què l'heu escollit?

Doncs és un programa pensat precisament per apropar la música clàssica i, en especial, la de quintet de vent a un públic que no hi està acostumat.

Per això comencem amb l'arranjament d'un Andante de Mozart, perquè la gent es relaxi i s'introdueixi en el concert. A continuació tocarem l'obra d'en Joan, gràcies a la qual el públic podrà percebre tot el que dèiem a la resposta anterior. Per tancar la primera part, el quintet en Re Major d'Anton Reicha, que ha estat el "pare" del quintet de vent. Una obra en quatre moviments composta per als "solistes de París", delicada i virtuosística, amb la qual pretenem deixar el públic amb ganes d'escoltar la segona part.

Aquesta segona part comença amb una obra que ens agrada molt interpretar, el quintet de Giya Kancheli. Aquest compositor, natural de Geòrgia, ha compost moltíssima música per a pel·lícula però allunyant-se de l'estil de Hollywood i acostant-se a sons més jazzístics i coloristes. És una obra plena de petites melodies que fan que la ment viatgi com si es tractés d'un somni.

I, per acostar-nos a la nostra terra, toquem les Cinco Danzas Gitanas de Joaquín Turina, arranjades per a nosaltres pel seu nét, el tambié compositor i director artístic de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya José Luis Turina. Per acabar el concert, interpretarem la peça Belle Epoque in Sud-America de Julio Medaglia; una obra de caràcter més festiu plena de ritmes populars.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals de Catalunya? Què penseu de la seva activitat?

Estan fent una feina molt bona. Es preocupen de buscar joves amb ganes i de nivell molt alt per als seus concerts i aquesta és, sens dubte, la millor manera d'acostar la música clàssica a la gent. Sempre ha de ser música amb nivell. És com si veus un partit de costellada o una final de la lliga de campions. La gent només s'acostumarà a la qualitat.

 

A part de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers projectes professionals?

Uf... S'acosta un any carregat de feina! Abans d'acabar aquest any 2016 estarem fent uns concerts a Alemanya i preparant el repertori del CD que volem enregistrar. L'any 2017 comença amb una gira enorme!: tenim deu concerts el gener: Itàlia, Alemanya, Àustria, on tocarem a la prestigiosa Musikverein de Viena, i acabarem la gira amb dos concerts a Madrid. Al llarg de l'any seguim amb més i més concerts, per la qual cosa estem molt contents.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): La veu

Un director: Bernard Haitink

Un solista: Sergio Azzolini

Un grupo de cámara: Quartet Casals

Un compositor: Joaquín Turina

Una obra musical: Quinteto en Si m d'Anton Reicha (va ser la primera obra que vam treballar)

Un libro: El Quijote

Una ciutat: Basilea

Un lema o refrany: "S'ha de deixar que la música parli per ella mateixa perquè la mateixa música et dirà com ha de ser" (Sergio Azzolini)

Un somni: Que es reconegui el quintet de vent com una agrupació de cambra de primer nivell i prestigi en  l'àmbit internacional.

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir