Cristina Segura: ‘‘A Suïssa la música és un dret constitucional’’

La mezzo Cristina Segura proposa un recital a l'entorn del mite de ‘Carmen’, l'òpera francesa més representada, amb un programa que inclou obres d'autors que, seguint Bizet, van adoptar Espanya com a font d'inspiració.
07/06/2017 | 

Cristina Segura, acompanyada al piano per Josep Surinyac, va actuar amb gran èxit diumenge passat a Vilafranca del Penedès. La veurem novament a la Xarxa de Músiques les properes setmanes: Tarragona (20 de juny) i Palafrugell (16 d'agost). L'entrevistem per saber més d'ella i de la seva carrera professional.

 

 

Com vas decidir convertir‐te en mezzosoprano?

No ho vaig decidir, mai no m'he pogut separar de la música. Vaig començar piano i cant, però em vaig decantar pel cant i vaig fer els estudis superiors al Liceu amb M. Dolors Aldea. Em vaig perfeccionar en lied a Brussel·les amb Udo Reinemann i vaig fer dos màsters de cant a Ginebra amb Nathalie Stutzmann. Tots tres han estat uns grans mestres perquè m'han transmès per sobre de tot una gran passió pel cant, que ha esdevingut la meva professió.

Fent memòria... quan vaig començar a cantar el que primer em va atrapar va ser el lied; em va entusiasmar descobrir els textos, els poetes, i em va motivar a aprendre idiomes. Més tard, quan vaig començar a fer òpera en escena, em va fascinar la part teatral. L'òpera, per a mi és l'art total, et dóna l'oportunitat única de transformar-te.

 

Què sents quan estàs immersa en un recital? Què et passa pel cap?

Al moment del concert, per a mi, el primordial és la concentració en el text i la música per poder expressar allò que has treballat prèviament. Però és veritat que de vegades el pensament és imprevisible. Per això intento pensar en gaudir per fer gaudir el públic i intento expressar-me de manera sincera. Vivim en una societat plena de modes, on a vegades sembla que tots haguem de ser iguals i perfectes. Crec que hem de ser el màxim de fidels a la partitura però hem d'expressar la música com som, donant una versió pròpia. Només m'interessen els intèrprets que em transmeten quelcom de veritable, d'autèntic amb la seva manera de fer música.

 

Què prefereixes: la música de cambra o les produccions operístiques?

Gaudeixo moltíssim amb les dues. Crec que l'experiència en òpera t'ajuda molt a interpretar música de cambra i també a la inversa. Són dues facetes que es retroalimenten i t'enriqueixen tècnicament, ja que exigeixen una vocalitat i una interpretació molt diferent.

L'òpera és fascinant, pots construir i evolucionar un personatge, però interpretes la idea del director d'escena que té la visió global i que dissenya el tot. La cambra o el recital et dóna l'oportunitat d'interpretar en un mateix concert diversos personatges i explicar històries diferents. D'altra banda, pots donar una versió més teva, més lliure, consensuada amb el petit grup de músics o amb el pianista.  

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

És evident que la tradició de música clàssica és més forta, per exemple, al centre d'Europa. Aquí encara hi ha molta feina a fer des de les escoles, els mitjans i les institucions públiques. La música clàssica està associada encara a un sector reduït de la societat. Cal educar, la clàssica és cultura, és un patrimoni de tots, per a tothom i això ho sabem però encara no és una realitat.

Fa cinc anys que visc a Suïssa, on hi ha programacions molt diverses amb una quantitat elevada de cors i sobretot d'orquestres de tots els nivells, amateurs, professionals, semiprofessionals...

Però la diferencia més accentuada és el patrocini. A Suïssa, per exemple, hi ha molts més patrocinadors i crec que no és només perquè hi ha més diners sinó perquè es valora més la cultura en general i tinc la impressió que es valora molt més la figura del músic. De fet, a Suïssa la música és un dret constitucional. Crec que a Catalunya costa molt encara que les empreses, associacions, fundacions, organitzacions de tot tipus o mecenatges privats col·laborin.

Per altra banda, estic convençuda que no és un tòpic, a Catalunya ara hi ha un nombre molt gran d'intèrprets de molta qualitat i amb molt potencial. I crec que a poc a poc podem anar canviant la situació.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Sens dubte és una estructura més que necessària que es preocupa per la divulgació musical, la qualitat dels intèrprets i els joves del país.

L'art ens fa millors persones, per això crec que per la nostra societat és de màxima importància que hi hagi més organitzacions com Joventuts Musicals que donin oportunitats i visibilitat als joves.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs en els concerts a la Xarxa. Per què les has escollit?

Presentem un recital entorn del mite de l'òpera de Carmen: la darrera obra de Bizet abans de la seva mort i considerada l'òpera francesa més representada a tot el món. Partint d'un personatge profund (símbol de llibertat) volia fer un recital de cambra amb cançó i amb òpera.

Vaig investigar en què es va inspirar Bizet per escriure Carmen i què va inspirar els seus contemporanis. Molts artistes posteriors van adoptar "Espanya" -per a ells símbol de seducció i passió- com una forta font d'inspiració.

El programa té cançons que parlen sobretot de sentiments universals, d'amor i desamor, de vida i de mort a través de música francesa, russa i espanyola de Fauré, Debussy, Ravel, Massenet, Xostakòvitx, Obradors, Falla i Bizet.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

La temporada vinent cantaré a l'Opéra de Lausanne el rol d'Alisa de Lucia de Lammermoor de Donizetti (direcció de Jesús López Cobos) i el rol de Teresa de La sonnambula de Bellini (direcció de Giampaolo Bisanti). Debutaré amb l'Orchestre de Chambre de Lausanne amb la Cantata Núm. 34 de J.S. Bach i Terra Dei de J-F. Zbinden. I aquest estiu cantaré els rols de La Maman, La Tasse chinoise i La Libellule de l'òpera L'enfant et les sortilèges de Ravel al Festival du Toûno (Suïssa). A Catalunya faré un concert de trio amb Isabel Villanueva, viola, i Anna Crexells, piano, per al cicle Nits de Clàssica de Valls i un concert pedagògic a la Schubertíada de Vilabertran amb els Solistes de la Camerata 432.

 

 

QÜESTIONARI BREU

 

Un instrument (a banda del teu): el violoncel

Un director: Claudio Abbado

Un solista: Nathalie Stutzmann, per la seva personalitat musical

Un grup de cambra: Quartet Casals, per la seva projecció internacional

Un compositor: Mahler

Una obra musical: Urlicht de Mahler (de la Simfonia Núm. 2)

Un llibre: el darrer que he llegit: Cinq méditations sur la beauté de François Cheng

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: "La música és per a l'ànima el que la gimnàstica és per al cos" (Plató)

Un somni: que tothom somrigui més

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir