Entrevista al Brossa Quartet de corda

Un grup original que ens presenta aquests dies una interessant recopilació de les cançons que cantaven els brigadistes.
11/10/2010 | 



Com definiríeu els trets distintius del vostre quartet?

Es fa molt difícil parlar de les distincions d'un mateix, ja que nosaltres som els que tenim la pitjor perspectiva per parlar-ne. Però si ens ho demanes, ens agrada pensar que ens diferencia l’enfocament que tenim de la música en general i en particular, de la que interpretem. L’enfoquem des d’un punt de vista obert i dialogant: amb moltes ganes d’interaccionar amb les músiques a les fronteres de la considerada clàssica, amb molta il·lusió per interpretar músiques amb dificultats per trepitjar aquests tipus d’escenaris i amb molt d’interès per ajudar a crear noves músiques i noves relacions entre aquestes i altres disciplines artístiques. Així que ens agrada molt aventurar-nos a reptes musicals i artístics diferents i si cal una mica estrambòtics. En resum, som una mica tastaolletes sense perdre de vista les ganes de fer-ho el màxim de bé possible. Ens agrada pensar això de nosaltres però d'aquí a que això sigui cert...

Per què heu escollit el nom Brossa Quartet de Corda?

Just per tot això. Ens agrada tenir el nom d'un poeta melòman que escrivia accions musicals, o sigui tot allò que passa d'alt d'un escenari  i que no concreta el compositor. De fet, l'origen del Brossa Quartet de Corda i les actuacions dels primers anys es troba en el concepte d'acció musical. També ens agradava el nom de Brossa per aquest sentit matusser d'escombraria. Teníem ganes de portar als escenaris aquelles músiques que sovint han estat titllades en algun sector d'escombraria, o sigui, que han estat al límit del que és considerat música clàssica, o en poca sintonia amb l’status quo. I si no fèiem de la música clàssica més reconeguda, que també ho hem fet i ens encanta, fer-ho des d’un punt de vista particular i diferent a standard.

Partint de la clàssica, heu decidit fer incursions cap a altres estils musicals. Com es produeix aquest acostament?

Es produeix perquè ens encanta! Però de fet, no ho hem decidit ben bé nosaltres, el cert és que ens hi hem topat volgudament. I ens hi sentim bé i ens il·lusiona poder aprendre coses de tothom amb qui col·laborem, vingui d'on vingui, de la clàssica, contemporània, jazz, folk, tecno, hardcore, pop... Cada col·laboració és una aventura absolutament enriquidora a tots nivells. Per nosaltres hi ha músiques molt suggerents fora de la música clàssica i també lluny de la partitura. Hi ha músics sense formació estricta de conservatori amb una llibertat estètica i de sons que de vegades no trobes en segons quins espais de la clàssica. I també combreguem molt en les actituds sense tants corses que tenen moltes músiques que no són la clàssica. Segurament l'acostament es produeix a causa del nostre respecte i admiració per tots aquests músics i per les ganes de posar en comú les diverses vivències musicals.

 Constituir un quartet significa vocació de música de cambra. Creieu possible, actualment, fer una carrera en aquest àmbit al nostre país? O no és possible encara “viure d’això”?

No ho sabem, la professió musical està en un constant procés de canvi i se'ns fa difícil tenir una idea clara cap on espetegarà. La realitat diu que molt pocs grups, de moment aconsegueixen "viure d'això", però no tenim capacitat per fer-ne cap anàlisi real ni fiable.

Heu fet alguns concerts al circuït de Joventuts Musicals. ¿ Quina valoració en feu?

En fem una valoració magnífica, l’ambient de les diverses associacions és majoritàriament fantàstic, amb moltes ganes que el cicle funcioni i que la música s’arreli cada cop més a l’entorn. És un plaer a cada concert i a cada ciutat i poble que visitem.

Creieu que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Són importants en el sentit que poden significar una fita que ajuda a créixer artísticament a un jove músic, un repte a assolir i pel qual treballar. I si es guanya, un reconeixement, és clar,... malgrat que un excés de concursos guanyats pot crear més prepotents que músics. Indispensable no creiem pas que ho sigui, segur que hi ha algú que sense anar a cap concurs ha esdevingut un músic magnífic. Positiu i saludable per la salut musical del país, sens dubte.

Com és el dia a dia d’un músic a Catalunya? Creieu que es té prou en compte  el músics d’aquí?

El dia a dia d’un músic... Cadascú es coneix el seu, és una professió que permet mil posicionaments diferents i tots vàlids. Pots tenir una vida quotidiana molt diferent a Catalunya dedicant-te a la música i no coneixem cap tipus ideal de músic a Catalunya. Sobre si es té prou en compte el músic d’aquí... És a tan complicat de respondre. Ens costa molt de pensar que la culpa sempre és del públic i que si no se’ns fa cas és problema del país. Segurament se’ns fa el cas que en mereixem, encara que ens costi d’admetre, i que alguna cosa fem malament que cal solucionar a curt, mitjà o llarg termini. Això no nega que sí que creiem que cal continuar en la tasca educativa musical que permeti que més població valori el gran esforç que suposa dedicar-se a la música. Els anys de franquisme van fer molt mal a nivell educatiu i cultural. En aquest sentit a la península encara som uns nous rics pel que fa a la cultura, tot i que poc a poc es va equiparant a l’alçada europea. Quan la música estigui més ben tractada a nivell educatiu en general, ho estarà a nivell cultural, polític, social i professional. És un pensament optimista i innocent però com que encara no s’ha demostrat el contrari, doncs, encara ho pensem.

Creieu que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

La música de cambra està molt valorada en el nostre país. Sobretot en èpoques de crisi on un duo és més econòmic de programar que un quartet i un quartet més econòmic que una orquestra de corda. En fi, no creiem que hi hagi gran diferència de tracte, a part d’aquesta estricta qüestió crematística, entre la música de cambra i la música simfònica o la música coral. Creiem que l’entorn valora la música per altres paràmetres i no per si és de cambra o no. I ens sembla bé, perquè hi ha música de cambra feta de mil maneres.

Parleu-nos una mica del programa que fareu a la gira i per què l’heu elegit

Farem una revisió de les melodies que van acompanyar la lluita de les brigades internacionals al llarg del seu periple per la península durant la Guerra Civil. Hem escollit les melodies que ens abellien més, de totes les que van estar en contacte amb els brigadistes i les hem arranjat per a una formació concreta: quartet de corda, acordió, veu i percussió. Es tracta, doncs, de reconstruir de forma més o menys actualitzada, més o menys respectuosa, aquelles melodies que fan de reflex d’una situació dramàtica concreta i ens hi hem aproximat des de l’emotivitat i subjectivitat actual. L’hem elegit per una qüestió d’inquietud i interès. El projecte anterior “Músiques de l’Holocaust” ens va posar en contacte amb aquestes músiques i la lectura de l’experiència humana dels brigadistes així com la sort d’haver-ne coneguts a força en vida ens va animar a reprendre aquest segon projecte de perfil històric “Cançons dels brigadistes”.

Quins són els pròxims compromisos professionals del Quartet?

Portem  en gira el disc i espectacle “Cançons dels brigadistes” a diversos escenaris del país, així com també es mantenen en gira alguns dels projectes en els quals col·laborem. Tenim previst de cara a la primera meitat del 2011 l’estrena d’una peça de música contemporània, poesia i dansa contemporània i la creació i estrena d’un espectacle infantil amb música de creació per a quartet i dansa-pintura.

Quines us agradaria que fossin les vostres fites professionals immediates?

Estem molt contents de les nostres fites professionals més immediates i són tal com ens agradaria que fossin. Tenim ganes de presentar el concert Cançons dels Brigadistes al màxim d’escenaris possible, de continuar amb les col·laboracions diverses a les quals prenem part i d’engendrar nous projectes d’activitat del quartet per als propers mesos.

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir