Entrevista al guitarrista Izan Rubio

Guanyador d'un premi al Certamen Internacional de Guitarra Miquel Llobet, farà diversos concerts dins la Xarxa
26/09/2011 | 

Fa poc vas guanyar un premi al Certamen Internacional de Guitarra Miquel Llobet. Com el vas viure? Quins records et porta?
Va ser el primer gran concurs al que em presentava i vaig treballar molt dur per poder arribar al nivell, així que el vaig viure amb molta energia, confiança i il·lusió. Tot l'esforç que vaig fer durant mesos el vaig veure invertit en dues etapes del concurs i tot això competint amb intèrprets d'arreu del món amb sis o més anys d'experiència professional que jo. No s'ha d'oblidar mai que el més important és sempre el camí i que som músics i vivim gaudint de la música.


Faràs concerts al nostre circuit arrel del premi. Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?
El millor premi per un músic són les gires de concerts. Els diners serveixen per comprar material, per sobreviure; els concerts serveixen per ser músic -i projectar-se com a tal!-. Realment és una idea genial que el premi sigui una gira de concerts per Catalunya. Ho valoro molt positivament.


Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d'un jove músic?
Els concursos, quan guanyes, serveixen per mantenir-te viu econòmicament o per projectar-te. Si guanyes diners són importants (una segona o tercera posició si no ve acompanyada de concerts com a mínim fa currículum) però pel que fa als concerts que pots guanyar, són indispensables per la carrera.

Com va ser l'elecció del teu instrument?
El meu pare tenia una guitarra per casa i la tocava. M'encantava tocar i cantar amb ell algunes cançons que sabíem.

Per un instrument com el teu, com veus l'apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?
La música de cambra entre guitarres és difícil, i encara ens hem d'adonar que en aquest tema encara hi ha molt per descobrir i fer. Sobretot pel que fa referència al so dels guitarristes, aquest és per mi el punt més conflictiu per fer música de cambra. Tot i així, hi pots aprendre tant tocant en grups que crec que és un apartat totalment necessari per a qualsevol músic.

Formes part d'algun grup de cambra de forma estable o et centres més en la teva carrera com a solista?
Teníem un grup de cambra: Triscòrdia. Estava sortint tot bé però ho vam haver de deixar per incompatibilitats d'estudis. Actualment estic més centrat en la meva carrera com a solista.

Un director?
Sergiu Celibidache

Un solista?
Laura Young

Un grup de cambra?
El Quartet Casals

Un compositor?
Ígor Stravinski

Parla'ns una mica del programa que faràs a la gira i per què l'has elegit
Hi ha obres de dos tipus: les més conegudes i les menys conegudes. Intento mantenir un equilibri entre elles i al mateix temps que el repertori tingui unitat. La lògica per aquesta unitat és de vegades l'estil, d'altres la tonalitat i el caràcter... Començo amb un preludi per llaüt (Preludi, Fuga i Allegro BWV 998 de J. S. Bach), el cos del programa varia la profunditat musical i acabo amb una gran peça de guitarra, molt divertida i amb un fantàstic final (Scherzo-Vals de Miquel Llobet).

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?
Acabar la carrera (últim any a l'ESMUC) i muntar un bon repertori per a concursos. Tinc molts objectius com a intèrpret perquè sé que hi ha moltes coses que encara he de millorar per fer sentir realment el que vull expressar.

Quines t'agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?
Seguir amb la mateixa estabilitat concertística que estic tenint aquest 2011.

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir