Actuen properament dins la Xarxa
03/08/2011 | Com definiríeu els trets distintius del vostre grup? El nostre grup vol ser fidel a les sonoritats originals de les peces interpretades. Per això utilitza instruments d'època o còpies d'aquests com el clavecí, el fortepiano Walter&Sohn (aprox. 1805) i el violí francès de 1757 muntat amb cordes de budell i arc barroc o clàssic.
Com vau arribar al camp de la música antiga? Isabel: Per a mi ha estat un camí d'anada i tornada, és a dir, que em dedico tant a la música antiga com moderna. Després de formar-me com a pianista vaig començar a tocar el clavecí amb l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca, fent el continu. Així de manera natural i progressiva vaig anar coneixent repertori i explorant les infinites possibilitats del clavecí. Paral·lelament vaig començar a estudiar el fortepiano, adquirint tota una sèrie de recursos tècnics que curiosament també són imprescindibles per treure tot el partit al piano modern. Alba: Vaig conèixer la interpretació amb criteris històrics en un dels encontres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, a través de les classes rebudes per reconeguts intèrprets de música antiga. Em va atreure la gran riquesa de colors i articulacions que afloren dels instruments en aquest tipus d'interpretacions. A què es deu el boom que viu actualment la interpretació amb instruments originals? A mitjans del segle passat va començar una corrent musicològica de recerca de les fonts originals en la música del barroc i el classicisme, que de mica en mica ha anat impregnant el món de la interpretació. Així han sortit intèrprets especialitzats en aquest repertori que busquen recrear les sonoritats originals utilitzants instruments de l'època o rèpliques d'aquests.
Està prou reconeguda aquesta especialització a nivell de conservatoris a casa nostra? Evidentment no. Paradoxalment es pot cursar actualment el grau superior en l'especialitat d'antiga sense que cap conservatori de grau mitjà imparteixi aquesta especialitat, cosa que no passa als països on la situació està més "normalitzada".
Sempre heu tingut vocació de fer música de cambra? O contempleu també la possibilitat d'una carrera com a solistes individuals? Alba: A mi sempre m'ha atret la música de petit format i en la música barroca se sol tocar un per part fins i tot en repertori orquestral. Fent música de cambra és on em trobo més a gust per expressar la meva veu. Isabel: Per a mi la música de cambra ha estat sempre la manera més natural d'expressar-me musicalment, des que vaig començar els estudis musicals fins ara he compartit amb els meus germans (músics de corda) i altres companys infinitat d'hores tocant duets, trios, quartets... Per altra banda, tot i que actualment la música de cambra ocupa la major part del meu temps, també sempre he estat oberta a tocar de solista, m'agrada compaginar les dues vessants ja que em provoquen sensacions molt diferents.
Com és el dia a dia d'un músic free-lance a Catalunya? Creieu que es té prou en compte el músics d'aquí? Alba: En el meu cas intento compaginar els projectes amb els seus viatges, les classes al Conservatori i cuidar tant com puc la família! no sempre és fàcil. Crec que la vida d'un free-lance té un component de llibertat musical molt saludable, ja que al estar col.laborant amb diferents grups manté l'esperit jove i les idees obertes. Crec que de vegades es tenen en compte més els músics d'aquí a fora que a casa. Isabel: En aquest país costa molt adquirir un cert reconeixement a la feina feta, no basta treballar bé i buscar l'excel·lència. Parlant amb altres músics he copsat un cert desencant, l'ambient musical necessita activar-se: els programadors han d'apostar més per programar músics d'aquí, el públic ha de superar la mandra i anar als concerts, els crítics els han de comentar... tot plegat faria que es reanimés la cultura musical al nostre país.
Creieu que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent? La música en si sempre serà una assignatura pendent i la música de cambra necessitaria que se la mimés encara més en les programacions dels auditoris. La música de cambra necessita que els programadors apostin per ella, que creguin realment en la importància de programar música de la més alta qualitat, salvant les reticències que poden tenir els que la qualifiquen de "minoritària"; només així es trencarà el cercle viciós en que ens trobem actualment.
Quins són els vostres referents en la interpretació de la música antiga?
Un director?
A: Nicolas Harnoncourt I: Ottavio Dantone
Un solista?
A: Amandine Beyer I: Ronald Brautigam Un grup de cámara? A: Quartet Mosaiques I: Accademia Bizantina
Un compositor?
A: J.S.Bach I: W.A Mozart
Parleu-nos una mica del programa que fareu a la gira i per què l'heu elegit El nostre programa gira entorn del Romanticisme alemany, Schubert i Beethoven dialogaran a través de les seves sonates per a violí i piano, escrites a principis del s.XIX. El subtítol del programa, Paisatge interior, ens evoca a la intimitat de la vivència musical d'aquestes dues figures cabdals de l'època, tan propers però alhora tan diferents.
Quins són els pròxims compromisos professionals, amb el vostre grup o amb altres formacions? Alba: Per part meva, els propers compromisos professionals giren al voltant de l'Ensemble Gli Incogniti amb qui tenim diferents programes, sonates de Rosenmüller, enregistrement d'un disc Vivaldi, un programa Corelli. Isabel: Els projectes més immediats són com a pianista amb l'Ensemble Gaudí en format de trio de flauta, viola i piano; tenim previst fer un enregistrament amb obres de diferents autors, alguns d'ells catalans, i unes masterclasses de música de cambra. Quines us agradaria que fossin les vostres fites professionals immediates? La fita immediata seria girar els programes que tenim com a duet. Apart d'aquest programa Romàntic, en tenim un de Mozart amb les sonates del seu viatge a París, una proposta de concert amb narrador que gira al voltant de les cartes escrites durant el viatge. En definitiva, el que ens omple de satisfacció és tocar i mostrar al públic aquesta música fabulosa, amb tota l'emoció i la riquesa de colors que permeten els instruments originals.
