Ja fa anys vas guanyar el Concurs Permanent de JM. ¿Com el vas viure? Quins records et porta?
Va ser un concurs que em va canviar la vida. Per primera vegada vaig fer una gira i des d'aleshores mai he deixat de col·laborar amb JJMM ni de tocar com a concertista. És la millor i pot ser l'única organització que s'ocupa dels joves músics que aspiren a ser professionals d'Espanya. Crec que fan una tasca fantàstica i malgrat la crueltat dels concursos, està dissenyat de tal forma que acaba resultant acollidor dintre del que és un concurs. La prova està en què molts dels concursants encara estem en contacte després de tant de temps.
Vas fer concerts al nostre circuit arrel del premi. ¿ Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?
El premi es l'adient perquè com deia no esta basat en els diners com la majoria dels concursos. Aquí es tracta d'una gira i clar, una experiència així, per a un instrumentista que comença, és impagable. Crec que podria dir que vaig començar a comprendre què significava ser músic actiu des d'aquell moment: viatjar, estar sol, comprendre als programadors, ser agraït amb la gent que fa feines perquè tot vagi bé, la crueltat de l'escenari, el conèixer públics, auditoris i gustos musicals... Aprens tot allò que essent musical o no, no s'ensenya als conservatoris. Tota una lliçó intensiva i real.
Un altre dels premis importants del teu currículum és el primer premi a la International K. Penderecki Music Competition de Polònia. Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d'un jove músic?
Si, jo he participat en molts concursos i ho trobava odiós. Malgrat tot n'he guanyat bastants i no diria que són indispensables però ajuden molt. Ara bé, el factor sort és important en un concurs i no sempre guanyar concursos porta a la consecució d'una carrera i diria que ni tan sols l'inici si no aprens a gestionar-ho. Crec que hi ha persones que estan més capacitades per al concurs que d'altres i tots els joves han de valorar si els escau o no. Jo no generalitzaria. També depèn de l'instrument.
A banda del Concurs Permanent, també vas participar als cursos de Torroella. Com els recordes?
Els recordo amb molt de carinyo. Hi vaig anar almenys durant tres anys. Allí vaig conèixer gran part dels meus amics de generació que hem continuat tenint contacte i vaig viure anys de joventut molt divertits a l'hora que molt importants per a la meva formació. Diria que els cursos de Torroella són inoblidables. Cal pensar que en aquells anys el nivell d'ensenyament al nostre país era molt diferent al d'ara i el curs de Torroella era un baló d'oxigen important.
Com va ser l'elecció del teu instrument?
Jo vaig començar a estudiar música com en tots els pobles del sud de Catalunya: en una banda de música a l'Agrupació Musical Canareva. Com que a la banda feien falta clarinets doncs se'm va adjudicar aquest instrument. Ni una consulta. Si haguessin fet falta tubes ara tocaria la tuba.
Bona part dels músics de vent de es nostres orquestres provenen del País Valencià. A què creus que es deu aquest fet?
Com explicava anteriorment, al fenomen de les bandes. Ara això ja ha canviat i et trobes músics de primer nivell de qualsevol instrument a qualsevol lloc d'Espanya.
La teva carrera t'ha dut a col·laborar amb orquestres tan dispars com la Interregionales Simphonieorchester, la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, l'Orquestra Simfònica del Liceu, l'European Union Chamber Orchestra, l'Orquesta Sinfónica Isla de la Palma (Canàries), l'Orquestra de Castilla-León, i l'Orquestra del Teatre Lliure. Ha estat molt difícil, aquest camí?
Bé, sí, sempre és difícil obrir-te camí, més que mantenir-te, diria jo. Un cop tens els contactes fets i ets conegut en els cercles musicals sempre hi ha molt moviment. Clar que cal establir contactes i desprès tocar molt bé. Tocar bé evidentment és molt i molt difícil, però saber-se moure pel món de les relacions que et duran a ser contractat encara ho és molt molt més, perquè als conservatoris (almenys quan jo era estudiant) no s'ensenya res de res d'això. Jo m'he hagut d'espavilar molt i fer moltes hores de gestió paral·lelament. Quan ja has arribat a un cert nivell tècnic, la música s'aprèn a l'escenari i tocant amb gent que és millor que tu i no pas a casa practicant més i més hores. Per tant, relacionar-se és fonamental.
Per un instrument com el teu, com veus l'apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?
Jo no entendria el clarinet sense la música de cambra. Per a mi és imprescindible i és on els compositors han deixat gran part del seu llegat. La música de cambra és un concepte molt ampli i amb imaginació diria que quasi bé infinit. Crec que els músics de la clàssica encara deixem molt que desitjar en aquest camp. Em refereixo a la música de cambra amanida amb un toc especial introduint noves tecnologies i formes més teatrals de presentar els espectacles. Tot es difícil (i més en els temps actuals) , però els músics i els programadors som culpables de l'absència de públic i l'absència d'interès per la millor música que mai s'ha produït: la clàssica.
Formes part d'algun grup de cambra de forma estable?
He fet molts grups però no m'obsessiona l'estabilitat. Diferent és un quartet de corda o un piano trio, però amb el clarinet no hi ha una formació estable que et vinculi com a un quartet. Els programadors estan una mica obsessionats amb l'estabilitat dels grups. Hi ha massa gent massa bona per renunciar a col·laborar amb tots. Això es també la funció de l'Ensemble Alma. A cada projecte hi treballa gent diferent d'un grup de músics concret.
Creus que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?
No esta prou valorada però crec que eé una mica culpa dels músics i els programadors, fonamentalment. És evident que la música de cambra és més abstracta i menys espectacular que la d'orquestra, i per tant el públic sempre serà més reduït, però això no ha d'importar massa. La popularitat d'un gran restaurant sempre serà menor que la d'un restaurant de menú. O això pensàvem fins que va arribar Ferran Adrià. Cal inventar i presentar i fer que l'experiència d'un concert sigui màgica i en cap cas avorrida. És massa llarg d'explicar en una resposta així.
Un director?
Leonard Berstein
Un solista?
Glenn Gould
Un grup de cambra?
Trio Beux Arts
Un compositor?
Bach
Parla'ns una mica del programa que faràs a la gira i per què l'has elegit
Tocarem els quintets per a clarinet de Mozart i de Weber. Són dues obres mestres capitals dintre del repertori cambrístic. Són molt diferents plàsticament però totes dues tenen en comú el geni dramàtic i operístic de llurs autors. El Quintet de Weber és una obra molt brillant on el desplegament virtuosístic del clarinet (escrit per a un clarinetista virtuós com Baermann) és espectacular. El Quintet de Mozart ´ws simplement indescriptible. Obra mestra entre les grans. Escrita al final de la seva vida es diu que el seu segon moviment reflexa la pau interior que sentia Mozart davant una mort que començava a veure imminent. Potser és llegenda, però m'agrada pensar-ho així.
Quins són els teus pròxims compromisos professionals?
Estic en varies coses que m'interessen molt. La primera és una producció del Palau de la Música de València i es tracta d'un concert teatral "La musique de lili et tete" on coexisteixen un grup de música clàssica amb un de jazz i que estimo molt interessant pels motius que he explicat anteriorment.
Una altra cosa es una producció que faré amb l'Orquestra Supramusica de Vila-Real on tocaré un programa sencer de solista on hi interpreto obres de gran bellesa melòdica i originalitat pel que fa als arranjaments, alguns dels quals he fet jo mateix (Bach, Schubert, Morricone, Verdi,...). És una cosa que volia fer des de fa molt temps. Arribar al públic amb músiques de molta qualitat però des de la simplicitat. Apropar música molt coneguda de grans genis a un públic que pot assaborir-la de molt a prop.
També estic en un primer contacte per fer una obra que s'acaba de produir a l'opera de Colònia i que ha tingut gran èxit de públic. Es tracta d'una opera (per a un actor i un clarinet) del compositor italià Simone Fontanelli, a qui vaig conèixer i amb el que vaig treballar a Londres. És una obra basada sobre el conte de Pinotxo i es titula C'era una volta un pezzo di legno (és com comença el conte a l'hora que això és un clarinet!!) i m'interessa molt també perquè és una aproximació als nens en el llenguatge de la musica contemporània de la forma més natural possible: a través d'un conte.
Quines t'agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?
És molt llarg d'explicar, però voldria poder conduir una orquestra completament nova pel que fa al disseny de programació i presentació escènica. La música clàssica (de tots els temps) és la de més qualitat (d'això no en tinc cap dubte) i no veig perquè aquesta música no ha de ser per a un públic massiu com el del rock o el del pop. Gran música amb gran presentació. Veig la música com un teatre en el qual es toca en lloc de parlar. Tot això pot conviure amb la forma de les orquestres tradicional.
