Entrevista amb el Martinu Ensemble

Guanyadors del Concurs de Música de Cambra Montserrat Alavedra de JM Terrassa, faran aquest semestre diversos concerts a la Xarxa
20/01/2011 | 

Com definiríeu els trets distintius del vostre Nonet?

La formació de nonet és una formació molt poc habitual a les sales de concert, però que ofereix un atractiu molt important. És potser, la formació cambrística més ampla -en quant a nombre d'integrants- que pot funcionar de manera independent i que combina instruments de vent i de corda (quintet de vent i quartet de corda). Des de Martinu Ensemble treballem les obres de nonet amb la màxima rigorositat, des de un punt de vista tècnic com musical i el nostre treball es centra, principalment, en la màxima comprensió de l'obra per part de tots els integrants per a poder aconseguir un autèntic so de música de cambra, compacte i que mostri al públic que és possible fer cambra encara que es tracti d'una formació tan nombrosa.

Sempre heu tingut vocació de fer música de cambra? O contempleu també la possibilitat d’una carrera com a solistes individuals?

La música de cambra sempre ha estat vocació de tots nosaltres. Avui en dia, en un món musical tan comercialitzat i en el que sovint el treball musical que es fa no és molt profund, fer música de cambra és una mena de sortida per a poder desenvolupar projectes més personals i sòlids dintre de l'àmbit professional. No obstant, molts dels nostres integrants també estan fent carrera com a solistes i alguns d'ells són membres de destacades orquestres joves i professionals arrel d'Europa. Jo crec que el treball cambrístic i solístic es pot perfectament combinar.

Creieu que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Creiem que poden són molt importants però no indispensables. Hem viscut moltes i moltes vegades que el fet de guanyar un concurs no significa, a priori, fer una carrera destacada o exitosa. Per a nosaltres el més important és el treball que es fa i sota quins criteris es fa música, sense això no es pot assolir una carrera tot i haver-hi guanyat un premi.

Fa poc vau guanyar el Concurs Montserrat Alavedra. ¿Com el vau viure? Quins records us porta?

Nosaltres van guanyar el 2n premi al Concurs Montserrat Alavedra al 2006, o sigui que ja ha plogut des d'això!! El vam viure molt intensament i tinc -tenim- uns records molt macos. Aquell concurs i aquell premi ens va donar l'impuls definitiu que ens consolidà com a grup. Aleshores feia poc més d'un any que ens havien conformat com a grup, fent l'arriscada aposta pel nonet, una formació tan poc habitual i aleshores desconeguda per a nosaltres. La preparació per al concurs va ser molt molt intensa, amb moltíssims assajos i amb un programa molt ambiciós per endavant que, finalment, va donar el seu resultat. La participació en aquest concurs ens va unir a tots musical i humanament. Guardem un record molt maco d'aquesta participació.

Heu fet ja concerts al nostre circuit arrel del premi. ¿ Com valoreu la projecció que suposa aquesta part del premi?

Doncs la projecció que dona és molt important. Per a un grup, per a qualsevol músic, el més important és fer concerts, tocar en públic i donar el seu nom poc a poc a conéixer. Per això l'oportunitat que Joventuts musicals de Catalunya dona als joves músics té un valor enorme. A més a més amb una organització molt cuidada i amb un tractament amb els músics exquisit. Definitivament, aquesta part del premi és la més important- fins i tot més que l'econòmica- i obre unes perspectives amb els joves músics que pot arribar molt lluny.

Com és el dia a dia d’un músic jove a Catalunya? Creieu que es té prou en compte el músics d’aquí?

Jo crec que sí. Des de fa anys la tasca pedagògica que han fet institucions com la Jonc o l'Esmuc. Personalitats tan importants com Jordi Mora o Salvador Mas han contribuït de forma decisiva al desenvolupament de les darreres generacions de joves músics del país i al seu reconeixement a casa nostra.

Creieu que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

Creiem que s'ha fet un treball molt bo, però que encara queda molt per fer. Falten grups, iniciatives i també suport per a que la música de cambra pugui arribar al nivell d'altres països europeus. També potser falten iniciatives que acostin la música de cambra al gran públic. 

Quins són els vostres referents en la interpretació de la música de cambra?

En tant que nonets, el nostre referent més important és el Nonet Txec -actualment el grup de cambra més antic d'Europa, fundat al 1924-. Ells han estat per a nosaltres un referent musical així com una font enorme per a conèixer i trobar repertori original per a aquesta formació, la qual cosa no és gens fàcil.

Un dels vostres propòsits és difondre la música del segle XX. La música contemporània continua essent una assignatura pendent per a bona part del públic? Quina resposta trobeu als vostres concerts?

El primer que he de dir és que el nostre compromís amb la música del segle XX és molt important, però NO amb la música "oficial" del segle XX, és a dir, amb la tradició que la generació dels Boulez, Stockhausen o Berio va imposar a tota Europa. És per aquest motiu que el nostre programa es titula "L'altre Segle XX" perque a Martinu Ensemble volem reivindicar amb vehemència tants i tants compositors del segle XX que van quedar absolutament oblidats -sobretot compositors abans de la segona guerra mundial- i que van ser tapats per les generacions desprès de la guerra. No obstant, avui en dia cada vegada més trobem propostes de joves compositors que connecten més amb el públic i que han fugit dels convencionalismes de la música contemporània. Per aquest motiu, Martinu Ensemble realitza un encàrrec cada any a un jove compositor que treballa en aquesta línea i amb el que ens podem fàcilment trobar. La resposta per part del públic ha estat sempre molt positiva i molts dels comentaris que rebrem desprès dels nostres concerts són d'autèntica sorpresa al descobrir obres tan originals i sorprenents i del segle XX. 

Parleu-nos una mica del programa que fareu a la gira i per què l’heu elegit 

Doncs en aquesta mateixa línea. Volem fer un petit mosaic d'aquest altre Segle XX des del punt de vista del Nonet. Per aquest motiu toquem dos dels nonets més importants del segle XX: el de Bohuslav Martinu i el de Nino Rota. Es tracta de noms relativament coneguts, però amb una vasta producció totalment desconeguda. Es tracta de dues obres estilísticament molt diferents però amb una enorme personalitat. Escrites amb llenguatge molt directe i accessible pel públic, exploten moltes de les característiques del nonet i el domini i la mestratge que els compositors demostren amb la formació és realment sorprenent. 

D'altra banda toquem el tango Rezongo del compositor argentí Andrés Serafini. Gràcies a la nostra amistat va sortir la possibilitat de fer-li un encàrrec i el fruit donat és molt bo. Andrés Serafini compagina la seva activitat com a compositor amb la de intèrpret de contrabaix de Tango i aquest coneixement tan extens del llenguatge del Tango ha donat aquest Rezongo. Es tracta d'un tango contemporani però que mai es desprèn de les característiques pròpies d'aquesta música: ritmes, harmonies, dinàmiques, etc... Ha estat sempre molt ben rebuda per part del públic i dels integrants de l'ensemble quan vam rebre la partitura acabada. 

Per últim, tenim la Pavana de Faurè en una adaptació per a nonet que he fet jo mateix. El propòsit principal d'aquest arranjament és mostrar al públic també obres conegudes des de aquest prisma diferent del nonet, és a dir, aquesta combinació de música de cambra i música de gran format.

Quins són els pròxims compromisos professionals, amb el nonet o amb altres formacions?

De moment tenim el pròxim concert amb la xarxa el proper 15 de Febrer al teatre Metropol de Tarragona. Desprès al Maig i al Juny tenim diversos concerts al voltant de l'Esmuc per a estrenar les obres dels projects finals de carrera d'aquest any dels joves compositors de l'escola. A més a més estrenarem l'obra guanyadora del premi internacional de composició Joan Guinjoan i està previst un l'enregistrament d'un disc amb una selecció de les obres guanyadores d'aquest mateix premi, durant els 10 anys d'existència del premi i, evidentment, de l'Esmuc. 

Amb altres formacions tots nosaltres tenim molta activitat i compromisos: amb altres grups de cambra, orquestres i fins i tot, com a solistes. Aquesta intensa experiència que tots tenim fora del grup també ajuda al creixement de l'ensemble, ja que totes aquestes experiències enriquidores fan més ric el treball als assajos.

Quines us agradaria que fossin les vostres fites professionals immediates?

Doncs poder seguir fent concerts arreu del país i trobar les condicions necessàries per al desenvolupament del nostre treball, ja que sovint és molt difícil trobar concerts o les condicions òptimes de treball.

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir