Entrevista amb el Qvixote Quartet

El Qvixote Quartet, un jove grup de cambra però ja molt consolidat als nostres escenaris, contesta a la nostra entrevista per tal que els coneguem una mica millor, ara que són en plena gira de concerts per a la Xarxa
20/10/2010 | 

Parlem amb els membres del Qvixote Quartet, Daniel Cubero, violí, María Sanz, violí, Mariona Oliu, viola Amat Santacana, violoncel

 

Com definiríeu els trets distintius del vostre quartet?
A.S: Som un grup que treballem rigorosament a casa. Cada concert és especial, ens escoltem, reaccionem i intentem crear un discurs comú que cada dia pot ser una mica diferent. Som un equip que intentem passar-ho bé i fer-ho passar bé a l’espectador.

D.C:  A l’escenari intentem dialogar sobre un mateix concepte dramàtic de l’obra, sense renunciar a la nostra pròpia personalitat individual.

M.S: Som un quartet d'esperit fort i positiu. Aquestes dues qualitats ens han ajudat a seguir junts fins ara.

M.O: L'Energia i la passió per l’essència de la música. Buscar, descobrir i sorprendre's...
Sempre heu tingut vocació de fer música de cambra? O contempleu també
la possibilitat d’una carrera com a solistes individuals?
A.S: Jo sí; des de ben petit ja m’encantava tocar amb gent i no ho he deixat de fer mai. La música, quan es comparteix, és meravellosa i a més s’aprèn molt dels companys. No descarto fer alguna actuació esporàdica com a solista, però prefereixo formar part d’un equip. Tenir un grup amb qui poder tocar el gran repertori per a quartet de corda és un
luxe.

M.S: A mi també m’ha agradat sempre fer música de cambra. S’aprèn molt dels altres amb qui toques, fins i tot més enllà de la musica.

D.C: Sí, sempre he tingut aquesta motivació de tocar amb gent. La música entre amics és més divertida. Definitivament els solistes són una altra raça.

M.O: Ja de petita tocàvem a casa amb els meus germans, des dels primers mesos d'instrument i ja abans d'això amb instruments orf. Amb algunes pauses la cambra m'ha acompanyat tota la vida i és on potser més veig el sentit musical i on em sento més inspirada. És el que musicalment més em motiva. El fet d'escoltar, sentir “l'altre” i fusionar-se aporta una experiència única a la vida d'una persona. Et transporta.
Ja fa uns quants anys vau guanyar el Concurs Montserrat Alavedra de JM
de Terrassa. ¿Com el vau viure? Quins records us porta?

A.S: Recordo que el dia abans de començar el concurs érem a Buenos Aires (acabàvem de fer una gira per diversos països de Sudamèrica organitzada per Joventuts Musicals d’Espanya). Vam aterrar a Madrid el mateix dia del concurs, vam volar a Barcelona i cap a Terrassa. Estàvem fets pols però teníem un avantatge respecte a la resta. Havíem
tocat el repertori del concurs en uns deu concerts els dies abans. En un concurs hi ha sempre tensió, nosaltres estàvem nerviosos però sabíem que ho podíem fer bé. Només havíem de pensar que seguíem de gira. I ens va anar bé!

M.S: Això fou tot un repte! Jo no vaig poder dormir en tot el viatge de tornada. Tot nosaltres estàvem cansats, però al mateix temps estàvem convençuts que havíem d’aprofitar aquella oportunitat  i que ho faríem bé.

D.C: Ho vam viure molt intensament. Va ser un dia molt important per al quartet, ens vam demostrar a nosaltres mateixos que podem aconseguir el que ens proposem.
Heu fet bastants concerts al nostre circuit arrel d’aquell premi. ¿Com
valoreu la projecció que suposa aquesta part del premi?

A.S: Fer concerts és bàsic per a un grup que comença. Estem molt agraïts a Joventuts Musicals perquè ens han organitzat gires que ens han permès agafar experiència i conèixer moltes acústiques diferents. Nosaltres treballem per a poder compartir la feina que fem cada dia amb el públic.

M.S: Crec que els concerts són molt importants perquè un grup creixi, sobretot al principi. Les sensacions tocant canvien davant la gent. Quan assagem els quatre és una conversa, un col.loqui particular. Però quan dónes un concert, aquesta conversa es converteix en una exposició, en un diàleg molt més gran i transcendent. Crec que aprendre aquesta faceta és fonamental per a qualsevol músic.

D.C: A més, l’hàbitat natural d’un músic és l’escenari, així doncs, és bàsic per al grup tenir concerts i que hi hagi aquesta comunicació intèrpret-públic, llavors és quan cobra sentit el nostre treball.
Creieu que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?
A.S: Guanyar concursos és una manera de donar-te conèixer i d'aconseguir concerts. No és agradable competir amb companys i tocar per a algú que t’està jutjant però no es pot negar que t’obre portes.

D.C: A més, un concurs et fa créixer i millorar com a grup, degut a que el treball de preparació és molt intens.

M.O: Els concursos són una manera de posar l'art en el marc competitiu de la societat actual.  D'entrada, art i competició no semblen concordar massa, però els concursos ajuden, sens dubte, a la projecció social del músic jove, indispensable si escull l'àmbit solístic o cambrístic com a trajectòria professional. És una experiència més per  posar-se davant d'un públic i per tant, una oportunitat més per creixer.

Com és el dia a dia d’un músic a Catalunya? Creieu que es té prou en compte el músics d’aquí?
A.S: El dia a dia depèn de cada músic. Excepte els músics de l’OBC o de l’Orquestra del Liceu gairebé tots fem classes. Viure exclusivament de tocar és infreqüent a Catalunya.
Hi ha músics molt bons i es fan projectes interessants, el problema és que les produccions es toquen només un parell de vegades. Crec que seria bo que les bones produccions es fessin a diferents indrets de Catalunya. S’amortitzaria el preu i se’n beneficiaria més gent.

M.O: El món musical de Catalunya és encara petit. En general es pretenen fer coses molt grans descuidant una mica la base musical que el país té. Surten molts projectes de gent i grups que s'estimen la música, però les ajudes i els suports no estan a l'altura d'aquestes il.lusions ni de la seva entrega cultural al país. 

Creieu que la música de cambra està prou valorada al nostre país?O és
encara una assignatura pendent?

A.S: No tenim massa tradició de música de cambra i per això el que ha
aconseguit el quartet Casals és importantíssim. Ells han hagut de ser
dels millors a Europa perquè se’ls comencés a valorar a casa nostra.
La música de cambra s’ha de valorar més. És el millor repertori que hi
ha. Es pot tocar en llocs petits on l’oient troba una atmosfera íntima
i no és tan car com una producció orquestral.

M.O: Crec que està en procés.

Quins són els vostres referents en la interpretació de la música de cambra?
D.C: El meu referent sempre ha estat Pau Casals,  també com a músic de cambra. Com a grup tinc predilecció per l’Archibudelli des que els vaig escoltar per primer cop. De fet, vam rebre fa poc, a Bèlgica, una masterclass de l’ Anner Bylsma que era el viol.loncelista d’aquest grup.

A.S: Sens dubte el quartet Casals ens ha obert el camí i ens han ensenyat molt. També ens ha fet veure que és possible viure de la música de cambra. Hi ha, es clar, molta altra gent de la que hem après. Els professors de la ECMA (European Chamber Music Academy) han estat fonamentals en la nostra formació.

M.S: Tots els quartets que han treballat plegats durant 30 o 40 anys em mereixen un gran respecte. Però a la fi cada quartet troba la seva personalitat i acaba essent únic.

M.O: Molts concerts de solistes i grups de cambra coneguts però també, tocant en orquestra, alguns directors que m'han impressionat, com Norrington, per les seves idees extravagants de colors i de matisos. Alguna cosa canvia dins d'un mateix després de sentir i veure de prop actuacions que et marquen, sobretot quan hi has sigut dins.

Heu estat en contacte estret amb el sistema d’orquestres infantils i
juvenils de Veneçuela i la tasca social que hi ha al darrera. Com ho
heu viscut?

A.S: Veneçuela és fascinant per a un músic. Hi hem anat dues vegades; la segona, convidats personalment pel mestre José Antonio Abreu, vam fer una gira per diverses ciutats del país i vam fer classes als nens que cada dia van a assajar amb una orquestra en el que ells anomenen “Núcleo”. A molts dels nens no els arriben els peus a terra però
toquen amb un ritme i una energia que emociona. És un projecte social; amb la música els nens aprenen a escoltar, a estar quiets, a llegir, a contar, a interactuar, a comunicar-se...Haver estat a Veneçuela ens ha marcat profundament. Allà toquen amb el cor.

M.S: A mi el que més em va impressionar va ser l’actitud apassionada dels joves  envers la música des de ben petits. La música és el millor per a ells i això ho transmeten a tothom quan toquen.

D.C: És una experiència única, ens va marcar molt com a éssers humans. Encara tremolo quan  recordo la 2º de Mahler amb aquelles 550 persones cantant pianissimo al cor.

Heu fet diverses col•laboracions amb ong’s i entitats benèfiques.
Expliqueu-nos una mica aquesta faceta

A.S: Tocar en hospitals, centres penitenciaris o barris marginals és sovint una experiència molt enriquidora. Normalment reps més del que dónes. El públic valora molt que hagis anat fins allà a tocar per a ells. És saludable pel músic i bo per a la societat. La música és patrimoni de tots i aliment per l’ànima.

M.S: És molt enriquidor. Veus que la gent en aquests llocs la valora especialment. Per uns instants sembla que han abandonat els seus problemes i només gaudeixen el moment.
Us dediqueu ja a la docència, especialment a la relativa a la música
de cambra. Què ha significat, per a vosaltres aquest faceta?

A.S: Actualment fem classe d’instrument en centres diferents. Seria ideal ensenyar música de cambra en el mateix centre. La música des de temps molt pretèrits s’ensenya de manera oral de generació en generació. Nosaltres hem tingut molts professors i ara ens toca transmetre a les noves generacions el que hem après. S’aprèn molt ensenyant.

D.C: M’agrada molt ensenyar. Crec que la docència és part d’un procés natural del músic, transmetre els coneixements adquirits al llarg dels anys als més joves. Els millors professors que he tingut sempre deien: “estem en el mateix vaixell” Això vol dir que tots els dubtes que puc tenir jo també els pot tenir ell, que descobrim l'obra junts i que en molts casos no existeixen respostes concretes i tot és obert i flexible.

M.O: A mi també m'agrada molt ensenyar. Sempre he sabut que volia fer-ho. És una altra forma de comunicació dins de la música, més personalitzada i molt humana.

És com formar part d'una aventura, la de l'alumne que fa créixer la pròpia. Com deia Pau Casals; ensenyar és aprendre.

Parleu-nos una mica del programa que fareu a la gira i per què l’heu elegit.
A.S: És un programa que ens fa molta il•lusió. Tocarem Haydn i Boccherini, dos dels compositors més importants per la història del quartet de corda. Van ser coetanis, tenien contacte a través de correspondència, s’admiraven i alhora són ben diferents: Un
centreeuropeu i un mediterrani fincat a Madrid. Serà molt especial la segona part on compartirem escenari amb en Kennedy Moretti. Un molt bon pianista que va ser mestre de dos de nosaltres  a Salamanca. Segur que qui vingui a escoltar-nos no
s’avorrirà.

D.C: Hem escollit aquest programa perquè creiem que Bocherini és molt proper a la nostra cultura i volem que la gent ho conegui. És un compositor fantàstic,  la seva música és brillant i lleugera. Com diu l’Amat la combinem amb música de Haydn. Així oferim un programa molt contrastat; connectat a través d’una mateix llenguatge, el missatge  que ens transmeten és totalment diferent.

Quins són els pròxims compromisos professionals, amb el quartet o amb altres formacions?
A.S: Tenim uns quants concerts previstos per aquest curs. Ens fa especial il•lusió el del 26 de Maig del 2011 a l’Auditori dins la temporada de cambra.

D.C: Estem compromesos en molts projectes. Cada un d’ells apassionant. Es tracta de donar el màxim i que cada concert es converteixi en una experiència estètica única i irrepetible per al públic.  Podeu consultar els compromisos propers del quartet a la web www.qvixotequartet.es

Quines us agradaria que fossin les vostres fites professionals immediates?
A.S: Dedicar-nos a la música de cambra és una fita ja assolida.

D.C: Ens agradaria seguir podent escollir el que volem tocar i fent molts concerts.

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir