Ferran Albrich: ‘‘En els concerts mostrarem la capacitat del violoncel per imitar la veu humana”

Ferran Albrich ha guanyat aquest any el 1r Premi en el I Concurs Internacional de Violoncel Vic Cello Festival. L’acompanya al piano Ah Ruem Ahn, guanyadora del Concurs Paloma O’Shea l’any 2012.
01/12/2014 | 

Ferran Albrich i Ah Ruem Ahn faran una gira de quatre concerts a la Xarxa de Músiques aquest desembre, que els portarà a Tarragona (2 de desembre), Moià (6 de desembre), La Bisbal d'Empordà (7 de desembre) i Torroella de Montgrí (14 de desembre).

 

Què fa un jove com tu tocant música clàssica?

De fet, no sé si em considero un músic clàssic... És veritat que la música que interpreto és del mal anomenat gènere clàssic, però dir-li així crec que limita molt la idea de música en majúscules. Dit això, la realitat és molt més simple! Tot comença quan la meva mare decideix apuntar-me a música quan jo només tenia tres anys, i casualment l'única opció per començar tan petit era el violoncel. A partir d'aquell moment, el que m'ha fet tirar endavant ha sigut una combinació de treball i necessitat de fer música, ja fos sol o en companyia d'amics.

 

Què prefereixes: el treball com a solista o la música de cambra? Com és actuar acompanyat d'una pianista prometedora com l'Ah Ruem Ahn?

Si tens l'opció de treballar com a solista, és realment una gran experiència; però aconseguir-ho depèn de molts factors, sovint externs al teu propi talent. Sincerament, crec que la combinació entre tocar sol i tocar música de cambra és ideal, ja que el nivell de comprensió musical que et dóna una manera i l'altra són totalment complementaris. Personalment, on he après més ha estat sempre a nivell de música de cambra, ja que les idees musicals que sorgeixen de la varietat són úniques. En el cas de l'Ah Ruem, es tracta d'una gran amiga amb la qual és un plaer i un honor tocar. La seva musicalitat és una font d'inspiració i la seva experiència en concert és realment envejable!

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?  

Sincerament i en una paraula: desil·lusionant. Veure com el nostre país (Catalunya o Espanya, és igual) va marxa enrere després de tant d'esforç és trist. Han passat quaranta anys des de la dictadura i durant aquest temps fantàstics músics han procurat que Espanya recuperés el nivell musical que havia perdut, i s'ha aconseguit! El nivell actual de molts músics nascuts a l'Estat és com a mínim equiparable al de grans països musicals com Alemanya o Anglaterra. El problema és el pas d'estudiant al món laboral; és en aquest punt on encara continuem trobant-nos molt més enrere que els nostres veïns europeus i, per tant, molts dels que ens hem "criat" aquí hem de marxar per tal d'aconseguir una feina que reconegui i recompensi el nostre treball previ. Tornar a casa i veure que tens tan poques possibilitats és sens dubte, i com he dit abans, desil·lusionant, però seguirem lluitant per intentar que la cultura ocupi el lloc que li pertoca. L'esperança és l'últim que es perd!

 

Prens part a la Xarxa com a guardonat, l'any passat, del Concurs Internacional de Violoncel Vic Cello Festival. Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Sens dubte tenen importància ja que signifiquen normalment l'oportunitat de realitzar més recitals i, a més, ofereixen un reconeixement públic de tot el treball previ al concurs.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Joventuts Musicals és una d'aquelles entitats que precisament procura que el jove talent del país no quedi marginat a l'estranger o directament tancat a casa. És una labor cultural imprescindible ja que simultàniament acosta la música a la gent i a punts del país on l'oferta cultural és menor que a grans ciutats, i a més dóna l'oportunitat a gent jove de donar-se a conèixer.

 

Parla'ns del programa que has escollit per als concerts a la Xarxa. Per què l'has escollit?

El programa l'hem escollit conjuntament amb l'Ah Ruem. Crec que és un programa molt interessant ja que, per exemple, hi podrem escoltar les peces de Pau Casals, una obra encara poc coneguda; però a la vegada hi trobem obres de gran renom com la Sonata de Debussy. El que m'agradaria ressaltar en aquests concerts és la capacitat del violoncel per imitar la veu humana. Tots els compositors presents en el programa, ja sigui Casals, Schumann, Fauré o Debussy, coneixien la "veu" i crec que aquest concepte líric és present en les obres que interpretarem.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

De moment estic pensant com i on combinar la vida laboral amb els estudis que encara tinc pendents. Queden moltes (MOLTES) decisions per prendre, però ja s'anirà veient!

 

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): Cant

Un director: Kurt Masur

Un solista: András Schiff

Un grup de cambra: Quartet Borodin

Un compositor: Ludwig van Beethoven

Una obra musical: El 2n moviment de la Cinquena sonata de Beethoven per a cello i piano

Un llibre: Joc de Trons (tots ells)

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: "Bon treball, màxims resultats"

Un somni: Que els somnis es compleixin

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir