Ferran Talarn: ‘‘Us imagineu un concert de guitarra clàssica per a 3.000 persones?’’

El guitarrista Ferran Talarn és el guanyador del premi al millor intèrpret català del Certamen Llobet 2015. Proposa un programa d'allò més eclèctic, amb obres d'autors i estils diversos, concebut per satisfer un públic ampli.
15/11/2016 | 

Ferran Talarn oferirà cinc concerts a la Xarxa de Músiques els propers mesos: Moià (19 de novembre), Torroella de Montgrí (20 de novembre), Martorell (22 de novembre), Barcelona (17 de gener de 2017) i Palafrugell (17 de juny de 2017). L'entrevistem i descobrim la seva trajectòria i les seves motivacions.

 

 

Com és que vas decidir interpretar guitarra clàssica?

Doncs la veritat és que té una resposta bastant senzilla: el meu primer record d'una guitarra és a la cuina de casa amb el meu pare estudiant. Ell, a banda de tenir la seva feina, va ser el que em va introduir dins del món de la guitarra clàssica, el meu primer professor i referent musical. Recordo que ho va intentar per primera vegada quan jo tenia 7 anys, quan em va regalar una guitarra per Nadal, però no va tenir èxit. 

Va ser uns quants anys després, quan jo mateix vaig entrar a la cuina i li vaig preguntar: "Papa, això és molt difícil?". Ell sempre diu que en aquell moment va pensar: "Ja et tinc!". Recordo l'obra encara, Felicidade d' A. Jobim, concretament l'arranjament de R. Dyens.

 

Què sents quan estàs immers en un recital? Què et passa pel cap?

La veritat és que acostumo a tenir la ment en blanc en molts moments, o simplement em concentro en el que vindrà a l'obra que estic interpretant en aquell moment. Òbviament, mantenir la concentració durant tot un concert és molt difícil, i sempre hi ha moments en què la ment s'agafa vacances per pensar les coses més aleatòries possibles, des de si tens les sabates ben cordades fins a amb quin peu has entrat a l'escenari... Són pensaments que mai saps quan et vindran al cap! Dit això, acostumo a estar bastant pendent de les meves mans, ja que això m'ajuda a mantenir la concentració.

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

Ara mateix estic vivint a Holanda, crec que això demostra una mica la situació que tenim actualment a casa nostra. Parlant seriosament, sempre m'ha fet una mica de ràbia quan companys de professió critiquen la mitjana d'edat del públic dels concerts de música clàssica i després no fan res per canviar-ho. Desgraciadament, el món de la cultura i de la música clàssica no té tot el públic que voldríem, però sóc dels que prefereix la qualitat a la quantitat. Us imagineu un concert de guitarra clàssica per a 3.000 persones? Personalment no, la veritat...

Crec que tenim grans músics i grans artistes que, per desgràcia, marxen fora per poder tenir un modus vivendi més sostenible que el que tindrien en aquest país, però això no ve de nou. Crec que poc a poc, si la situació econòmica millora, el nostre món també es veurà afectat positivament.

 

Prens part a la Xarxa com a premiat, l'any 2015, en el Certamen Miquel Llobet (Millor Intèrpret Català). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Els que em coneixen ja saben la meva opinió al respecte: em semblen una plataforma genial per als joves artistes que estem intentant treure el cap al panorama tant nacional com internacional. És clar que no són l'única opció, però a títol personal puc dir que a mi m'han ajudat molt a millorar com a músic, a conèixer grans amics, i sobretot a obtenir concerts i activitats que d'altra banda haguessin estat impensables de fer.

Hi ha gent que veu els concursos com a carreres de cavalls en les quals guanya el més ràpid, però els que estem una mica dins del circuit ho veiem com oportunitats per seguir fent concerts i donar-nos a conèixer a més llocs.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

Són unes peces que vaig escollir amb molta cura. Fins al moment havia estat fent concerts amb repertoris d'obres més llargues i de caire més virtuosístic, intercalades amb obres curtes que servien de connectors. Però, amb aquest programa, em vaig proposar fer alguna cosa diferent, introduir una obra del meu pare i un arranjament de la meva pròpia collita d'una obra que em fascina: Gymnopédie núm. 1.  Hi ha cops que la senzillesa ens aporta molt més que grans ostentacions de tècnica. En són exemple les dues arietes de la Fantasia de M. Arnold, dues joies que em semblen genials. 

Òbviament, una de les meves obres preferides, el Capriccio Diabolico, ja fa quasi sis anys que m'acompanya allà on vaig. En general, crec que és un concert on gaudeixo molt i això es contagia al públic. Hi ha obres que realment em generen sentiments molt sincers que espero que la gent pugui captar.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

És clar que el conec! Em sembla un moviment realment fascinant, sobretot per l'ajuda que doneu als joves artistes que estem buscant oportunitats. És d'agrair que dipositeu la confiança en gent que estem treballant molt dur i que encara no tenim un nom o una reputació com a tal, cosa que gràcies a vosaltres, als vostres concerts i a les vostres activitats, farà que canviï de ben segur! I si hi sumem la gran atenció que teniu amb els artistes que col·laborem amb vosaltres i el tracte que rebem, us mereixeu un 10!

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

El dia següent de fer els concerts a Catalunya, en tinc un a un cafè literari de Maastricht que servirà per estrenar-me fora de casa; estic molt il·lusionat. Al desembre tinc uns concerts a Menorca i a Bilbao amb Juventudes Musicales de España amb un repertori bastant nou i que em suposarà un gran repte. Pel que fa als concursos, m'havia pres sis mesos de descans per aclarir idees i plantejaments envers com encarar les rondes classificatòries i les fases finals dels concursos professionals en els quals, per edat, ja em toca participar. Dit això, durant el 2017 ja tinc en ment quatre o cinc concursos als quals assistiré. De moment toca treballar dur per recollir èxits en uns mesos.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): Violoncel

Un director:  Claudio Abbado

Un solista: Zoran Dukic

Un grup de cambra:  Quartet Casals

Un compositor:  Astor Piazzolla

Una obra musical:  Gymnopédie núm. 1 d'Erik Satie

Un llibre:  El perfum de Patrick Süskind

Una ciutat: Amsterdam

Un lema o refrany:  L'esforç i la constància són elements indispensables per aconseguir l'èxit

Un somni:  Viure feliç fent música durant tota la meva vida

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir