Izan Rubio: ‘‘Els músics som missatgers’’

El guitarrista Izan Rubio, guardonat amb el Premi al Millor Intèrpret Català en el Certamen Miquel Llobet 2014, proposa un recorregut per la música per a guitarra dels segles XVIII, XIX i XX.
01/02/2016 | 

Izan Rubio farà sis concerts aquest mes de gener en el marc de la Xarxa de Músiques: Valls (4 de febrer), Terrassa (11 de febrer), Torroella de Montgrí (14 de febrer), Tarragona (16 de febrer), Palamós (21 de febrer) i Moià (27 de febrer). L'entrevistem per conèixer les seves opinions i inquietuds.

 

 

Com és que vas decidir interpretar guitarra clàssica?

Tot va començar de petit, quan el so de l'instrument em va captivar. En començar vaig sentir que era el meu instrument: la posició en tocar-lo, abraçat a ell; la de sentir-lo, amb el cor tocant el fons de la caixa de ressonància; la mà dreta, acariciant; la mà esquerra, ballant... La possibilitat de tenir grans línies melòdiques, vibrato, colors i harmonies a l'hora. És un instrument molt especial. I exigent...! Intenta tocar-lo amb una ungla amb una imperfecció imperceptible per l'ull... l'oïda ràpidament et dirà que has d'agafar la llima [riu].

 

Què prefereixes: el treball com a solista o la música de cambra?

Em sento a gust en els dos casos. Es tracta de treballs diferents i molt interessants. Crec que ambdós són totalment necessaris per a un músic, perquè són complementaris. Tinc molt bons records tocant amb quartet de corda o amb quartet o duo de guitarres. He de dir que he participat en projectes amb els ballarins de l'Institut del Teatre i l'experiència, i la complicitat, a l'hora d'ajuntar artistes de disciplines diferents és molt enriquidora i emocionant.

 

Què sents quan estàs immers en un recital de guitarra? Què et passa pel cap?

Els músics som missatgers. Els intèrprets som, podríem dir, intermediaris, però també hi posem molt de la nostra part. Som subjectius. Intentem mostrar, sota la nostra experiència, investigació i aprofundiment, allò que vol ensenyar el compositor, i tot el que fem és al servei de la música, no de nosaltres mateixos. El recital és gairebé una experiència espiritual. I no és tant el que et passa pel cap: l'estudi, el fas per guanyar la llibertat necessària perquè a l'hora del concert puguis transmetre allò que sents en contacte amb la música, la gent, l'espai... Al concert sento més que penso.

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país? 

Crec que hauria de ser més present i trencar més esquemes. La música no-clàssica ja ho ha fet. Cal sortir més al carrer, fer veure que la música clàssica no és sempre tan "clàssica", participar en projectes multidisciplinaris, portar el directe a nous entorns, nous escenaris i no-escenaris.

L'educació també té un paper decisiu en el canvi d'estil de societat. Anem a concerts aquells que estimem la música clàssica, i molts de nosaltres, sobretot pel que fa a la gent jove, toquem un instrument. Per què? Perquè hi ha coses que s'han d'aprendre a estimar, on algú t'ha de guiar al principi. Cal un mínim esforç, una empenta.... M'agrada tenir una mentalitat oberta i penso: si algú ha estat mitja vida fent allò, és perquè allò ha de tenir una bellesa que potser encara no he sabut trobar. I aleshores la busco!

Si a l'escola no posem les bases necessàries, si a l'escola no et fan entendre que la música clàssica no és una banda sonora de fons, sinó que està pensada per escoltar-la en plena consciència, seguirem com estem.

 

Prens part a la Xarxa com a premiat, l'any 2014, en el Certamen Miquel Llobet (Millor Intèrpret Català). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Per mi un concurs és un repte personal. No vaig a competir contra ningú, sinó amb mi mateix. Trobo igual d'important veure la interpretació al servei de la música en un recital que en un concurs. Al concurs hi ha un jurat, i el vot de confiança te l'has de guanyar. Al concert la gent està més oberta a allò que puguis oferir perquè ningú no ha de posar una puntuació.

Afortunadament, el Certamen Miquel Llobet juntament amb Joventuts Musicals de Catalunya esteu fent una gran tasca i propicieu que els joves músics puguem dir-hi la nostra.

 

Parla'ns del programa que has escollit per als concerts de la Xarxa, en el qual fas un recorregut per la música d'autors catalans i espanyols dels segles XVIII, XIX i XX. Quin són els motius d'aquesta tria?

El programa que presento és un viatge en el temps al voltant de la figura d'un dels compositors més importants per a guitarra que hem tingut al segle XIX: Miquel Llobet. Volia presentar-lo en el seu context i envoltat de personalitats destacades que van acompanyar-lo en el record o en vida: Sor, una referència; Granados, de qui va fer arranjaments; Falla, que va dedicar a Llobet la seva única peça per a guitarra; Tàrrega, el seu mestre... Per acabar, he afegit algunes obres actuals per a guitarra de compositors com Joaquín Rodrigo o Feliu Gasull.

Sobre Gasull he escrit la meva tesina de màster i he tingut la sort de treballar amb ell en profunditat: un compositor importantíssim en el món de la guitarra que està fent un treball de redescobriment de les possibilitats d'aquest instrument. És ben segur que la seva obra no deixarà indiferent ningú!

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Com he comentat, és un moviment essencial que facilita que molts artistes actuals puguem tenir els nostres minuts per dir la nostra, fer gaudir el públic amb les nostres particularitats i que puguin seguir el nostre projecte si s'hi senten identificats. I tot això en un circuit on el públic entén de música i en gaudeix. No es pot demanar gaire més!

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

Tinc molts projectes en ment, però no puc dir amb certesa quin serà el següent. Vull apropar el format quartet de corda i guitarra al públic, penso en crear algun projecte amb un o dos ballarins i vull aprofundir en altres compositors com Gasull o Britten.

Però sense perdre de vista el més important: que l'art et posa en contacte amb tu mateix, t'exigeix honestedat, sinceritat, i t'incita a descobrir-te i redescobrir-te.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): el violí

Un director: Sergiu Celibidache

Un solista: Zoran Dukic

Un grup de cambra: El Quartet Casals

Un compositor: Benjamin Britten   

Una obra musical: Variations on a Theme by Hindemith, William Walton

Un llibre: La música del Mundo, Andrés Ibáñez

Una ciutat: Granada

Un lema o refrany: La felicitat no és un estat, és una actitud

Un somni: Ara més que mai: deixar de destruir el planeta, mirar pel bé comú i intentar viure tranquil·lament i en pau

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir