Joaquín Arrabal: ``Sento el contrabaix com si fos una extensió de mi, és la millor manera que tinc d’expressar-me´´

Joaquín Arrabal va estar guardonat al 2008 amb el Primer Premi en l’especialitat de corda del Concurs per a Joves Intèrprets d’Extremadura; al 2017 va obtenir el Primer Premi en el Concurs ``Pedro Bote´´.
29/10/2018 | 

Joaquín Arrabal farà pròximament , a la Xarxa de Músiques, dos concerts: a Moià (3 de novembre de 2018), i a Sant Cugat (4 de novembre de 2018).

 

A continuació, l'entrevistem per conèixe'l millor:

 

Per què vas decidir convertir-te en contrabaixista?

És una historia curiosa i quasi excepcional. Jo tocava la tuba a la banda del meu poble, dirigida pel meu pare. Quan vaig començar el batxillerat vaig voler deixar la música per dedicar-me a estudiar medicina, però el meu pare va considerar que havia de sentir-me més atret per la música ja que ell veia en mi certes facultats que considerava que no podia desaprofitar. Li causava tristesa el fet que no arribés a ser músic professional (d'aquí l'excepcionalitat). Per tant, em va comprar un contrabaix amb la idea que comencés amb la música jazz i observar què necessitava de la música per poder optar per ella. Em va apuntar al conservatori i a l'instant amb vaig enamorar d'aquest instrument i de la seva faceta clàssica.

 

Què sents quan estàs immers en un concert? Què et passa pel cap ?

En la mesura del possible intento regalar al públic una connexió humana i, a més, intento que puguin acompanyar-me des de la primera fins a l'última nota que toco. Sento el contrabaix com si fos una extensió de mi, és la millor manera que tinc d'expressar-me... És difícil i hi estic treballant, tant de bo ho aconsegueixi! 

 

Què prefereixes: la música com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Doncs realment m'ho plantejo així: m'encanta la música simfònica i, per a un contrabaixista, és una de les maneres més normals de treballar. A més, m'encanta l'òpera, a la qual em dedico i de la qual gaudeixo a cada segon que estic en el fossat. La música de solista m'agrada, però en justa mesura, ja que és una manera de poder expressar de forma individual tot allò que sento, però no crec que sigui un mitjà fàcil ni real per poder guanyar-se la vida amb el contrabaix. La música de cambra és, per a mi, la millor expressió de la música, la forma més completa, és quan més gaudeixo de la meva feina però, és clar, el repertori que hi ha per a agrupacions de contrabaix és molt limitat comparat amb altres formacions. Aquest fet, a l'hora de programar concerts, fa que sigui difícil formar part d'agrupacions de música de càmera estables.

 

Formes part de la Xarxa de Músiques com a guardonat en el Certamen Internacional de Jóvenes Intérpretes Pedro Bote de Villafranca de los Barros. Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

En la meva opinió, i disculpeu si pot sonar una mica ofensiu o, fins i tot, cínic, ja que jo mateix he participat en algun, els concursos i competicions tenen importància, òbviament, però en tenen menys de la que se'ls dona. És una manera de fer música molt irreal i, si se'm permet, massa mecànica pel que és la música de veritat: una forma d'expressar sentiments, emocions, etc., i sobretot, el que a molts músics se'ls oblida, una manera de connectar amb el públic que, el cap i a la fi, és el més importat d'un concert. El públic, persones que han decidit passar un temps de la seva vida escoltant alguna cosa que els remogui per dins, que els faci sentir, que els faci reflexionar o relaxar-se... i això en un concurs no passa. L'única connexió que existeix és el músic amb el seu instrument, i el músic intenta agradar a un jurat que ha de valorar massa aspectes (tècnica, afinació, so...), i els membres del qual, n'estic segur, per desgràcia no poden centrar-se en l'expressió de la música en sí, tot i que els agradaria.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Clar que el conec. Sempre ha estat un pilar important per a la gent jove que vol dedicar-se a la música a Espanya, els seus concursos, les seves xarxes de concerts, la seva oferta... És molt important donar cabuda a totes les propostes que els músics joves d'aquest país poden aportar i, si se'm permet, n'hi ha moltes i de molt bones. Tenim la sort de tenir generacions de músics molt complets, excel·lents i amb idees que fan que el panorama espanyol musical sigui molt atractiu i prometedor, i gràcies a la plataforma Joventuts Musicals es pot demostrar cada dia.

 

Parla'ns de les obres que interpretaràs en els concerts de la Xarxa. Per què les has triat ?

És un concert en el qual podrem descobrir un instrument poc usual en els recitals i gaudir d'un so quasi nou ja que no és el mateix escoltar-lo en una orquestra o en solitari. El programa passa per moments molt expressius i lírics, sense grans virtuosismes amb Rossini, submergint-nos immediatament després en moltíssims sentiments trobats i, fins i tot, de bogeria amb Robert Schumann i el seu Fantasiestücke. La següent peça, la Sonata en Mi menor de Brahms, és una obra tan completa en la forma com en l'expressió, que es convertirà en el meu gran repte ja que té molta càrrega emocional amb les seves grans frases i diferents colors, la gran dificultat tècnica (ja ho és per al violoncel, imagini's per al contrabaix). Aquesta dificultat tècnica no pot estar per sobre de la música. I, per acabar, una peça festiva i molt agradable d'escoltar i d'interpretar: Requiebros de Cassadó.

 

A part de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus pròxims reptes professionals?

Ara estic molt involucrat en els dos treballs que compagino a Barcelona, el de músic de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i el de professor en el Conservatori del Liceu. Estic vivint les dues experiències de manera molt activa ja que, d'alguna manera, impliquen molt de compromís. Però, a més a més, estic submergit en tres projectes més: recitals amb la meva companya María Alonso-Allende, amb el projecte "L'elefant que va somiar ser un cigne", que escoltarem en aquesta xarxa de concerts i portarem a Mallorca, Extremadura, País Basc...; un nou duo d'arpa-contrabaix amb la meva companya Tiziana Tagliani, on presentem el concert "El Alma de los grandes"; i la meva participació amb la Mayte Martín a la gira "Tempo Rubato", amb la pròxima actuació el 13 de novembre a la Sala Barts de Barcelona.

 

QÜESTIONARI BREU

 

Un instrument (a part del teu): Trompa

Un director: Herbert Blomstedt

Un solista: Javier Camarena

Un grup de càmera: Cuarteto Quiroga

Un compositor: Richard Wagner

Una obra musical: Benvenuto Cellini, d'Hector Berlioz

Un llibre: L'amor et farà immortal, de Ramon Gener

Una ciutat:  Barcelona

Un lema o refrany: "Recordar que moriràs és la millor manera que conec per no pensar que tens alguna cosa a perdre. Ja estàs despullat. No hi ha cap raó per no seguir el teu cor"

Un somni: Un món sense fronteres.

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir