Karla Martínez: ‘‘Un recital és una barreja d’emocions molt fortes i també de tensió’’

La jove pianista cubana Karla Martínez, flamant guanyadora del Concurs de Piano de Vilafranca, proposa un inusual recorregut per la música de piano de diversos autors i latituds, de Beethoven a la música cubana.
02/11/2016 | 

Karla Martínez oferirà cinc concerts a la Xarxa de Músiques els propers mesos: Girona (4 de novembre), Palafrugell (5 de novembre), Tarragona (15 de novembre), Moià (3 de desembre) i Vilafranca del Penedès (12 de febrer de 2017). L'entrevistem per conèixer-la millor.

 

 

Com és que et vas decidir a tocar música clàssica?

El meu acostament a la música clàssica va ser de manera inconscient. Estava apuntada a ballet quan amb prou feines tenia 3 anys i la meva família i els meus professors es van adonar que sempre posava una atenció especial a la música que sonava, que era música clàssica, i van decidir que comencés a rebre lliçons de piano. Quan vaig començar a ser conscient de com m'agradava la música i el piano, això ja formava part de mi i pertanyia al meu dia a dia.

 

Què sents quan estàs immers en un recital? Què et passa pel cap?

Moltes coses. És una barreja d'emocions molt fortes i també de tensió. És un moment especial i una atmosfera única, el cap i el cor van a mil. Per una banda, has d'estar molt concentrat i enfocat en sempre fer música, en la partitura, en reproduir cada detall que has estudiat i, per altra banda, tenir molta sensibilitat, saber captar i crear un ambient específic. Tot sumat al compromís que tens sempre pel fet que ets un artista que ofereix el millor, a un públic que ve a escoltar la teva proposta i a gaudir-ne.

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

Per a una persona como jo, que ve d'un altre continent, on l'ambient cultural és molt diferent, Europa és el lloc on la música clàssica se sent a casa, per la tradició existent. A Espanya específicament (que és on visc), he pogut veure una alta qualitat en els concerts i festivals. Sempre hi ha primeres figures internacionals en les programacions dels teatres, i això em sembla fabulós. De totes maneres, també he de dir que, durant els meus estudis, he pogut conèixer una gran quantitat d'excel·lentíssims músics que no sempre veus en els  teatres, i és una llàstima que no estiguin programats, perquè el públic es perd l'oportunitat d'escoltar-los.

 

Formes part de la Xarxa com a guanyadora del 1r premi del Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya, organitzat per Joventuts Musicals de Vilafranca (2015). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

No sóc una gran defensora dels concursos en l'art. No obstant això, no deixo de reconèixer que, com a músic, et fan preparar-te al nivell més alt, pel rigor i per la perfecció que requereixen. A més de ser un necessari i excel·lent mitjà de promoció i d'impuls a la teva carrera.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

El conec des que vaig començar a estudiar a Barcelona, i em sembla que fan un treball increïble a favor de la música i els joves músics. Que existeixi un catàleg així com aquest és un oasi per a joves músics que intenten insertar-se en el circuit i panorama cultural actual.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

El programa és un recorregut per músiques molt diverses en estils, en gèneres, en èpoques. M'agrada veure'l com si fos una exposició d'una galeria d'art, en la qual passes i gaudeixes de cada quadre. Cada obra té un sentir especific, i a la vegada totes estan connectades entre si. Per suposat no pot faltar l'espai de la música cubana, que sempre incloc al final dels meus recitals en homenatge als meus orígens i al meu país.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

Tinc una intensa activitat de concerts, tant de solista com de cambra, a l'Escola Superior de Música Reina Sofía, on estudio actualment, i a més participo en altres cicles de concerts com és Clásicos en ruta d'AIE (Sociedad de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España). Enmig de la meva activitat d'estudis i concerts a Espanya, sempre trobo un espai per tocar a Cuba, i així mantinc l'activitat concertística que porto allà des de fa anys.

 

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): La veu

Un director: Claudio Abbado

Un solista: Vladimir Horowitz

Un grup de cambra: El duo Pahud i Le Sage

Un compositor: Schumann i Rakhmaninov

Una obra musical: La Setena simfonia, de Beethoven

Un llibre: El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: "La música és l'home escapat d'ell mateix", José Martí

Un somni: Impulsar i mantenir la meva carrera com a concertista i poder oferir els meus concerts en molts llocs diferents del món per tots els anys que pugui tocar. Seguir coneguent i fent música amb grans persones i artistes. Fer realitat el meu propi projecte d'art, on interaccionin diverses arts i artistes a la vegada.

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir