LleidArt Ensemble: ‘‘Volem jugar amb la música de tantes maneres com ens sigui possible’’

LleidArt Ensemble és un grup de joves músics que neix de la necessitat i la voluntat de generar un espai de creació musical de qualitat, obrint-se a qualsevol tipus d’estil i anant més enllà de l’àmbit de la música de cambra.
22/10/2015 | 

LleidArt Ensemble portarà el zoològic més artístic del regne animal a la Xarxa de Músiques: Banyoles (24 d'octubre), Palafrugell (28 de novembre) i Palamós (29 de novembre). Els entrevistem per conèixer la seva trajectòria i les seves inquietuds.

 

Com se us va acudir portar a escena El Carnaval dels animals, de Saint-Saëns?

Suposo que teníem ganes de fer música a la nostra manera, i això passa sovint per vincular-la amb d'altres arts que la potenciïn i ajudin a fer arribar millor el seu missatge. Suposo que també ens venia de gust atrevir-nos amb coses noves en la interpretació musical, i la veritat és que sempre hem volgut jugar amb la música de tantes maneres com ens sigui possible.

 

El públic que assisteixi a les vostres actuacions de la Xarxa de Músiques, què hi trobarà?

Primer de tot cal dir que es trobarà amb un espectacle pensat per petits, grans i menys grans. Es trobarà amb un espectacle al voltant de la música de Saint-Saëns, fil conductor i eix principal de la història que expliquem. No es tracta de cap conte, sinó de les peripècies d'un director d'orquestra i del seu assistent a través del protagonisme d'una música que parla per ella mateixa i que és molt fàcil d'entendre. Aquests dos personatges i la posada en escena dels músics acaben brindant un còctel ple d'energia, dinamisme i empatia amb el públic que farà impossible la seva indiferència.

 

Com és l'experiència de treballar conjuntament deu instrumentistes i dos actors?

Cal esmentar que hem tingut molta sort de comptar amb el Pere, el Gabriel i l'Ares, que ens van dirigir i supervisar durant el procés de creació. Ens han ensenyat moltes coses per tenir en compte en un espectacle d'aquesta mena, i per a alguns de nosaltres han suposat el descobriment d'un altre món dalt de l'escenari. Ens han fet ser més conscients de la importància d'interaccionar i comunicar-nos amb el públic. La veritat és que els mons del teatre i de la música tenen moltes coses en comú i a la vegada es complementen molt bé. Tot plegat va néixer de la nostra intenció d'apropar més la música clàssica al públic, i cal dir que l'humor, l'espontaneïtat i la professionalitat d'ells van com anell al dit en aquest Carnaval de Saint-Saëns.

 

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país? Fer espectacles familiars és una manera d'arribar a nous públics?

La música clàssica al nostre país sempre ha tingut el seu lloc, però potser de vegades una mica minoritari i endogàmic. Per evitar això i apropar-la a la gent, no n'hi ha prou d'oferir-la als que ja la coneixen, sinó que s'ha de fer una tasca de divulgació i educació des de les edats més primerenques i, sobretot, s'ha de fer més visible als mitjans de comunicació tot potenciant-ne els atractius. En les últimes dècades s'han invertit molts esforços personals que han anat aconseguint suports públics i privats i que tot just ara comencen a donar els seus fruits. Només cal veure l'increment d'escoles de música i auditoris arreu del país.

Pensem que cal apostar per fer més propera la música, sobretot als joves i adolescents, perquè no la vegin com un món que no té res a veure amb el seu. Uns preus més raonables o unes localitats a peu dret hi ajudarien. Si anem a l'essència de la música deixant de banda convencionalismes d'altres èpoques, tenim molt de guanyat ja que la bona música ben plantejada i presentada sempre té el poder de captivar. Diríem que així com l'Església, també ens cal apropar-nos a la gent d'una manera natural i actualitzar el nostre missatge.

Els espectacles familiars són un format musical que pensem que ajuda a normalitzar la música com una necessitat més en la vida diària de qualsevol família. L'objectiu ha de ser crear una pedrera amb unes inquietuds musicals que es puguin compartir i multiplicar exponencialment. Només així aconseguirem que la societat valori la música com es mereix.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

És una iniciativa totalment en sintonia amb el nostre pensament que dóna a conèixer moltes iniciatives i projectes musicals posant-los a l'abast del públic per tot el territori, sobretot a comarques. Com hem dit abans, incidir musicalment en els joves d'aquest país és cabdal, i segur que trobarem pocs públics tan receptius com ells si el que oferim realment és de qualitat.  O sigui que felicitats per la vostra tasca!

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Fa molt poc hem estrenat un concert de música de cambra explicatiu amb les Variacions Golberg de Bach per a trio de corda que ha tingut molt bona acollida i que repetirem més vegades. De cara a Nadal també estem enllestint un projecte amb músiques nadalenques que sorprendran perquè no són les típiques que ens empatxen cada Nadal.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): La veu i l'orquestra simfònica entesa com una gran veu de veus

Un director: Claudio Abbado

Un solista: Philippe Jaroussky

Un grup de cambra: Le Concert des Nations de Jordi Savall

Un compositor: J. S. Bach, Txaikovski

Una obra musical: L'ocell de foc de Stravinski, Tosca de Puccini

Un llibre: Crim i càstig de Dostoievski

Una ciutat: Viena

Un lema o refrany: "No visquis perquè la teva presència es noti, sinó perquè la teva absència se senti." (Bob Marley)

Un somni: Un món ple de somriures enamorats

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir