Lluís Grané: ‘‘Hi ha dies en què no faig distinció entre el ‘jo’ i la música’’

Un dels millors intèrprets actuals de música ibèrica per a piano, Lluís Grané, proposa una selecció de "Goyescas" d’Enric Granados, el primer quadern d’"Iberia" d’Albéniz i l’estrena absoluta d’una obra de Joan Magrané.
24/05/2016 | 

Lluís Grané farà una gira de set concerts a la Xarxa de Músiques: La Bisbal d'Empordà (29 de maig), Vilafranca del Penedès (5 de juny), Tarragona (7 de juny), Moià (11 de juny), La Riba (10 de juliol), Palamós (16 de juliol) i Palafrugell (27 de juliol). L'entrevistem per conèixer més de prop un dels joves pianistes catalans més destacats del moment.

 

 

Com és que et vas decidir a tocar música clàssica?

Mai no he hagut de decidir-ho. Va ser quelcom que va venir sol i va ser un camí que jo sabia que havia d'emprendre sense reserves, des que tinc consciència. La música clàssica sempre m'ha tocat la fibra més sensible i m'ha permès endinsar-me a totes les qüestions que la vida m'ha plantejat, en tot tipus de coses. I si no fos per la música, no sé què seria ara com a ésser humà, però està clar que no seria el mateix.

 

Què sents quan estàs immers en un recital? Què et passa pel cap?

Sento el Tot i al mateix temps el no-res. Hi ha moments, o dies, en els quals tot tipus d'afirmacions passen pel cap. Judicis de valor que no són res més que soroll. La respiració, el so i el silenci m'ajuden a enfocar i em permeten concentrar-me. Buidar-se per tal que tot flueixi dintre d'un és essencial. Hi ha dies en què no fas distinció entre el "jo" i la música, sinó que deixes que sigui ella qui passa a través de tu i perds tota noció de "què feies en tal moment", "en què pensaves" o "què senties".

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

Penso que el nostre país té un potencial extraordinari quant a artistes i a possibilitats de tot tipus (espais, clima, etc.), però com sempre, anem endarrerits en tot. La música clàssica és quelcom sectari, cada cop més reduït, i hi ha el prejudici que és "música per a entesos". Res més allunyat de la realitat. La Música no és per entendre-la, sinó per gaudir-la, sentir-la. Entendre de música és feina del músic. Per gaudir d'un passeig per la muntanya no cal saber física, geologia, biologia, astronomia... malgrat que tot coneixement és positiu. Simplement un s'ha d'atrevir i acostumar-s'hi. El problema radica en la falta de cultura i en la cultura del mínim esforç. Tot allò que sigui un xic més complex ja no interessa. Recordem grans ofertes com "perdi pes fàcil i ràpid", "aprengui anglès fàcil i ràpid", "aprimi's sense esforç"... Tot necessita una implicació i una dedicació importants, i fins que no entenguem això, encara ens queda molta feina.

 

Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Hi va haver un temps en què vaig participar i guanyar en alguns concursos, perquè m'era positiu. Et posen a prova i serveixen d'aparador, de difusió. Sempre algú t'escoltarà. Si un s'ho pren així, endavant! Però actualment el punt de vista que tinc és força contrari. Alícia de Larrocha em va dir que no anés a més concursos, que la música és una altra cosa... I tenia tota la raó.

Hi ha gent que es presenta amb l'etiqueta de "guanyador de concursos". Perdoneu, però em sembla esgarrifós.

La competència malaltissa, el portar la música a un encasellament extrem, les màfies que tots sabem que existeixen... Si tens un caràcter gràcies al qual tot això no t'afecta, endavant.

Una professora que vaig tenir, Martha Gulyas, deia que tots els jurats s'equivoquen, excepte quan un guanya. Té raó. Guanyar molts concursos és positiu, però això no vol dir res sobre fer o no fer carrera. Prefereixo seguir el punt de vista d'Alícia de Larrocha.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Sí. Penso que fa falta que hi hagi més organitzacions d'aquest tipus per donar la possibilitat de posar en relleu l'art d'algunes persones que, per la raó que sigui, no l'han tingut. Tota activitat cultural és positiva i espero que gradualment es doni el valor que se'ls ha de donar als artistes, a tots nivells.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs en els concerts a la Xarxa. Per què les has escollit?

És el centenari de la mort d'en Granados, i és un compositor molt estimat per mi. La idea principal era tocar Goyescas completa (cosa que faré a final d'any), a mode d'homenatge, però el repte es va veure aturat per un accident de trànsit que vaig patir a principi d'any. Així doncs, vaig replantejar-ho tot, i tocaré la meitat de Goyescas, juntament amb un altre compositor molt estimat per mi, i que era molt amic d'en Granados, que és Isaac Albéniz, del qual he enregistrat tota la Iberia. Això sumat a una obra escrita ex profeso i dedicada a mi, per posar la cirereta al pastís. 

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

Tinc tot tipus de projectes. Sóc professor de piano, i també faig concerts didàctics. Al mateix temps, estic en la meitat d'un màster de musicoteràpia i està obrint-me un Món nou. Estic començant a pensar una banda sonora per a un curtmetratge que m'han encarregat. Estic estudiant repertori nou, preparant concerts diversos i formant una agrupació cambrística estable.

 

 

QÜESTIONARI BREU

 

Un instrument (a banda del teu):  Trompa

Un director: Sir John Eliot Gardiner

Un solista: Arkadi Volodos        

Un grup de cambra: Rubinstein, Heifetz, Piatigorsky

Un compositor: Beethoven

Una obra musical: La Passió segons Sant Mateu, de Bach

Un llibre: El libro Tibetano de la Vida y de la Muerte, de Sogyal Rimpoché

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany:  Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Un somni: Viure feliç i en pau

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir