Mariona Camats: ‘‘És interessant conèixer la faceta de Pau Casals com a compositor’’

La violoncel·lista Mariona Camats, guanyadora de la Beca Internacional de la Fundació Pau Casals, i el pianista Eudald Buch proposen un programa amb Schumann i Casals, dos compositors romàntics d’un llenguatge molt poètic.
05/10/2017 | 

Mariona Camats i Eudald Buch van actuar dimecres 4 d'octubre a Figueres i faran tres concerts més a la Xarxa de Músiques a Catalunya: Moià (7 d'octubre), Sant Cugat del Vallès (8 d'octubre) i Tarragona (10 d'octubre). Entrevistem la Mariona per saber què ens espera a les seves actuacions.

 

Com és que vas decidir interpretar música clàssica?

La meva mare és professora de música i, per això, des de ben petita l'he viscut molt a casa. Vaig començar a tocar el violoncel als sis anys amb l'Anna Mora, i des del primer moment, em vaig enamorar de l'instrument. Al cap de poc de començar a tocar, veient com en gaudia, vaig decidir que m'agradaria poder-m'hi dedicar i que formés part de la meva vida.

 

Què sents quan estàs immersa en un concert? Què et passa pel cap?

Per mi els concerts són moments molt especials, difícil d'explicar en paraules. Mentre toco, em deixo anar i deixo que sigui la música la que em guiï.

 

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país? 

Crec que, si ho comparem amb Alemanya -on estic estudiant actualment-, encara queda feina per fer, pel fet que allà la cultura es valora molt més i hi ha més interès tant per programar concerts com per anar a escoltar-ne. Tot i així, estic convençuda que la situació millorarà, i que el país tindrà un bon futur musical, per la gran quantitat de bons músics que hi ha.

 

Prens part a la Xarxa com a guardonada en el 1r Premi Concurs de Joves Intèrprets Ciutat de Sant Cugat del Vallès (2009 i 2011) i com a becada per la Fundació Pau Casals (Beca Internacional Pau Casals 2016). Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Crec que sí que tenen importància, en certa manera, perquè et poden ajudar a aconseguir més concerts i a tenir una carrera, sobretot a l'estranger. Tot i així, s'ha d'estar ben preparat per fer-los i, encara que tinguin aspectes positius (et poden ajudar a aprendre a preparar-te un gran programa i a tocar sota situacions de gran pressió, per exemple), crec que un no s'hi hauria d'aferrar massa. Per a mi, el més important per a un músic és que sigui ell mateix quan toca i que gaudeixi i faci gaudir el públic amb creativitat i imaginació, i a vegades els concursos no ho acaben de promocionar.

 

Parla'ns de les peces que interpretaràs, juntament amb l'Eudald Buch, als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

Per aquests concerts, he escollit obres de Robert Schumann i Pau Casals, dos compositors amb un llenguatge molt profund i poètic. De Robert Schumann, tocarem dues obres que inicialment van ser escrites per a altres instruments: les Peces de fantasia op.73 (originalment per a clarinet) i l'Adagio i Allegro op.70 (originalment per a trompa). Pel que fa a Pau Casals, interpretarem cinc peces que va escriure per a violoncel i piano que fa poc temps que es van publicar. Les quatre primeres són de joventut i l'última de maduresa, i estan influenciades per la música clàssica que es componia a l'època. En gran part les he escollit ja que crec que és interessant conèixer la faceta que va tenir Pau Casals com a compositor.

 

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

Sí, ja el coneixia de fa uns anys perquè vaig anar a escoltar alguns concerts que organitzaven. Crec que fan una gran tasca per a la cultura del país i per impulsar la carrera dels joves músics.

 

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

El meu objectiu ara és acabar els meus estudis musicals a Alemanya. Durant aquest curs també aniré fent alguns concerts, com ara el que faré juntament amb l'orquestra de cambra de Granollers el proper març, tocant les Variacions Rococó de Txaikovski.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): el piano

Un director: Sergiu Celibidache

Un solista:  Jacqueline du Pré

Un grup de cambra: Quartet Casals

Un compositor: molts, però especialment Bach i Schumann

Una obra musical: Concert per a violoncel i orquestra en la menor op.129, de Robert Schumann

Un llibre: Una vida commocionada, diari d'Etty Hillesum

Una ciutat: Salzburg

Un lema o refrany: la bellesa ens envolta sempre, si tenim els ulls ben oberts per veure-la

Un somni: que la música sigui un camí per la pau

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir