Mos Azimans: ‘‘Són els cants de Bernart de Ventadorn els qui ens han triat’’

Mos Azimans és una de les sorpreses més agradables de la música antiga feta a casa nostra. El quartet recupera les cançons del trobador occità Bernart de Ventadorn i les posa a disposició de l’oient en versions impecables.
07/02/2017 | 

Mos Azimans realitzarà tres concerts a la Xarxa de Músiques els propers mesos: Moià (11 de febrer), Figueres (22 de febrer) i Torroella de Montgrí (2 d'abril). Entrevistem Pau Marcos en representació del grup, per conèixer la seva trajectòria i els seus projectes.

 

Com és que vau decidir formar un quartet de música antiga?

Ens uneix en primer lloc l'amistat, i la música és allò que ens va fer trobar-nos ja fa molts anys. Un projecte d'un col·lectiu de músics gironins del qual formàvem part ens va presentar l'ocasió per reunir-nos de nou i començar l'aventura artística que ha estat En un Miralh.

 

Què sentiu quan esteu immersos en un concert? Què us passa pel cap?

Les sensacions són múltiples i en moviment durant el concert, però hi ha uns elements que sempre hi són: l'atenció, el risc, l'escolta (cap al públic i entre els músics)... i, amb sort, arriba la sensació d'una presència plena on sembla que tot passi sense esforç, on públic i músics compartim una mateixa experiència.

 

Com veieu la situació de la música antiga al nostre país?

Hauríem de veure què entenem per música antiga primer... Per nosaltres tota música és viva i això ja posa les distincions en un segon pla. Si ho mirem des d'un punt de vista professional, doncs patim del mateix que la resta de treballadors... Hi ha una paradoxa però que jo trobo preocupant i és que, tot i que potser mai no hi ha hagut tants músics practicant música antiga, la tendència és anar cap a una uniformització de les propostes, i això suposa un empobriment, al nostre entendre. Aquí és on crec que també els programadors poden tenir un paper important: atrevir-se a donar veu a propostes singulars amb valentia.

 

Què preferiu: el treball com a solista o la música de cambra?

La música de cambra ens permet fer un treball comú sense renunciar a les nostres singularitats, sense dissoldre'ns en la massa d'un gran conjunt, ni buscar el protagonisme individual. Ens ensenya una manera de relacionar-nos i compartir, que tant de bo retrobéssim més sovint en altres àmbits de la vida, no?

 

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts de la Xarxa. Què hi trobarem? Per què l'heu escollit?

En un Miralh és un programa articulat al voltant dels cants de Bernart de Ventadorn. És un viatge emocional per l'experiència amorosa del trobador, de l'enamorament eufòric al desengany.

Es podria dir que són aquests cants els qui ens han triat. D'alguna manera ens toquen, ens interpel·len, i sentim que en la riquesa d'aquestes poesies i melodies tan llunyanes en el temps hi ha una força i una vitalitat intempestives.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

Doncs ens molta fa il·lusió que se'ns consideri joves! Bromes a part, només podem estar agraïts per la confiança que ens han dipositat donant suport a la nostra proposta artística i ajudant-nos a donar-la a conèixer. En un món on fins la cultura és engolida per una lògica comercial, una xarxa com la de Joventuts és d'alguna manera un lloc de resistència.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

"Mos Azimans" vol dir "el meu imant". Per al nostre primer projecte aquesta força que ens va reunir i orientar venia de l'atracció per aquests cants... Cada membre del grup segueix també un itinerari artístic propi, però estem alerta a la propera intuïció que ens hagi de reunir de nou. Mentrestant, el repte professional és donar vida al programa del nostre disc En un Miralh.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): l'humor (el bon humor)

Un director: ... de teatre: Peter Brook

Un solista: Joe Pass

Un grup de cambra: Quatuor Mosaïques

Un compositor: Bartók per saber renovar-se i crear, beure de la tradició, i no oblidar els més petits!

Una obra musical: l'adagio del Quintet de corda en Do major de Schubert

Un llibre: T'hi sé d'Enric Casasses

Una ciutat: qualsevol ciutat amable, justa, respirable i vivible... Mentre la busquem, Mos Azimans continua reunint-se a Girona

Un lema o refrany: Poder dir després d'haver fet una cosa: "Cor e cors e saber e senh/ e fors'e poder i ai mes", B. de Ventadorn (Hi he posat el cor i el cos i el saber i el seny i la força i el poder)

Un somni: que la música reconquereixi un espai a la vida de totes les persones i que no es torni mai un objecte de consum

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir