Néstor Giménez RAW Trio: ‘‘La nostra manera de tocar és sense additius, sense complexos, sense casar-nos amb cap estil’’

Néstor Giménez RAW Trio reuneix tres dels joves músics de jazz més sòlids de la nostra escena. El grup proposa un acostament en clau jazzística a coneguts temes de bandes de pop-rock de les darreres dècades.
13/09/2017 | 

Néstor Giménez RAW Trio s'estrena a la Xarxa de Músiques aquest dissabte a Banyoles (16 de setembre). Entrevistem Néstor Giménez per conèixer millor aquest interessant projecte musical.

 

Com és que vau decidir crear el trio? D'on ve el raw del nom?

Nosaltres tres ens coneixem de la nostra etapa d'estudiants. Havíem coincidit per separat en diferents projectes, però mai els tres junts. Ja havíem començat a quedar per fer sessions quan el Francesc Capella, en aquell moment cap del departament de jazz de l'ESMUC es va adreçar a mi per presentar algun projecte per fer una col·laboració amb l'escola com a grup vinculat. En aquell moment vam decidir presentar-nos com a trio i crear un projecte amb perspectives de futur. El nom de RAW Trio ve de la paraula anglesa, que vol dir cru i representa la nostra manera de tocar, sense additius, sense complexos, sense casar-nos amb cap estil i sense cap altra intenció que mostrar-nos tal com som.

 

Què sentiu quan esteu immersos en un concert? Què us passa pel cap?

Un concert és la culminació de tot un procés que neix des de la primera nota que vam tocar amb el nostre instrument de petits i arriba a l'instant abans de pujar a l'escenari. És una cosa que per nosaltres és la nostra vida i té una importància capital en la nostra felicitat. Un concert significa moltes coses, però una de les més importants és exposar-se davant del públic, que ens veu tal com som. Això crea una relació molt especial entre nosaltres i l'audiència, nosaltres volem comunicar-nos amb ells i ells volen, a vegades sense saber-ho, a vegades amb tota la intenció, comunicar-se amb nosaltres. Quan aquesta comunió és honesta, és absolutament increïble i la sensació que provoca és de plenitud. Sobre què passa pel cap... és una pregunta molt difícil. Ens ha passat de tot pel cap, però el que sí sabem és que quan millor surt és quan el que pensem és res, és a dir, quan l'únic que sentim és una energia i un fluir.

 

Com veieu la situació del jazz al nostre país?

La resposta a aquesta pregunta té diversos vessants. Quant al nivell del jazz al nostre país, és molt alt. Hi ha una gran quantitat d'escoles superiors que aporten una gran quantitat d'estudiants de jazz d'alt nivell. Quant a les possibilitats de tocar en directe, cada vegada es fa més difícil. Pels que som fills de la crisi a nivell laboral sempre hem viscut aquesta situació i ens és més difícil comparar, però sí que veiem que, quan construïm un projecte nou, es fa complicat moure'l i presentar-lo pel país.

 

Algun consell per a les bandes de jazz que s'inicien en aquests temps de crisi?

El consell més bo que podem donar és exactament el mateix que ens han donat a nosaltres els nostres mestres i, en aquests moments de crisi, encara es fa més vigent: la música més valuosa que podem fer és la que fem des de dins de forma honesta i això no ens ho pot treure ni la crisi ni ningú. Dit això, cal remarcar que no ens podem deixar trepitjar ni treballar en condicions laborals deshonestes.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Coneixem parcialment el que fa Joventuts Musicals de Catalunya, però pel que veiem és una de les coses que necessita la música a Catalunya. La situació només es pot millorar d'aquesta manera, creant interacció entre associacions i, per què no, descentralitzant una mica l'escena. Barcelona aglutina gran part de la música i dels músics del país i pensem que això s'ha de repartir una mica millor per tot el territori. Altres països europeus tenen un circuit molt més ric, perquè intervenen moltes més ciutats del país. Una altra cosa que pensem és que s'ha de donar més visibilitat a les Joventuts Musicals per tal que la feina que estan fent pugui arribar a més gent.

 

La gent que assisteixi al vostre concert a la Xarxa de Músiques, què s'hi trobarà?

S'hi trobarà molta diversió. El primer projecte de RAW Trio és destruir i reconstruir temes de pop i rock de la dècada dels 90. Farà les delícies dels nostàlgics i atraparà l'oient neòfit per la diversitat de registres que té el grup.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?
En el meu cas personal, estic acabant de mesclar el disc Consagració del meu darrer projecte, la Néstor Giménez Orchestra, que compta amb 22 dels millors músics de Catalunya i revisita l'obra La consagració de la primavera d'Ígor Stravinski.

El Manel Fortià està anant i venint de Nova York durant l'últim any i està fent concerts amb gent com Ari Hoenig i Lage Lund.

L'Andreu Moreno és un dels bateries més demandats del país i toca en més d'una desena de projectes com poden ser el grup de la Judit Nedderman o Barcelona Gospel Messengers.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): La veu

Un compositor: Lluís Vidal

Un solista: Pau Figueres

Un grup: Aca Seca

Una cançó: "L'amor sagaç", de Clara Peya

Un llibre: El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien

Una ciutat: Nova York

Un lema o refrany: "One apple a day keeps the doctor away"

Un somni: Una educació musical de qualitat

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir