Pol Omedes 5tet: `` La música és quelcom espiritual per mi´´

Un quintet de luxe que es completa amb una excel·lent secció rítmica, que aporta pinzellades cubanes, amb aire fresc, potent i dinàmic.
11/12/2018 | 

Pol Omedes 5tet farà, pròximament, a la Xarxa de Músiques, un concert el diumenge 16 de desembre de 2018 a Torroella de Montgrí.

 

ENTREVISTA A POL OMEDES 5TET

 

Com és que vau decidir unir-vos com a grup?

És gràcies a la família Casares que vaig descobrir el jazz més en profunditat i, des de petits que hem crescut plegats. Tenir en Joan a la bateria és un autèntic privilegi. En José Carlos Cubas és un dels conegueres amb més talent que tenim per la península; és per això que vaig voler també comptar amb ell al buscar una sonoritat amb pinzellades afrocubanes per aquest nou 5tet. Els dos Mátyás els vaig conèixer durant la meva estada a Graz (Àustria) on hi vaig cursar un màster, l'afinitat tant personal com musical va ser immediata i molt forta, una relació que l'he volgut mantenir tot i la distància geogràfica que ens separa. Els dos són autèntics fenòmens de l'escena straight ahead europea.

 

Què sentiu quan esteu immersos en un concert? Què us passa pel cap?

Imagino que depèn de cadascú però almenys, per mi, és un sentiment molt evasiu i gratificant, intento viure el present i estar receptiu al que toquen els col·legues que tinc al voltant. El meu objectiu és servir a la música el millor possible tocant des de  l'honestedat, la música és quelcom espiritual per mi.

 

Com veieu la situació del jazz al nostre país?

Hi ha talent però no hi ha cap interès a nivell social, un bon exemple del que explico és el cas d'en Xavi Torres: recentment ha estat seleccionat per la Thelonious Monk Competition (la competició de jazz més important a nivell internacional, no teníem cap precedent al país des dels anys 90 quan en Jorge Rossy hi va anar obtenint un 2n lloc) i cap mitjà del país n'ha fet cap ressò, em sembla lamentable. Molts artistes com en Xavi han de marxar fora degut a aquesta problemàtica. De fet tinc un tema dedicat als meus amics que es veuen obligats a marxar per aquesta raó anomenat "Exili".

 

Algun consell per a les bandes de jazz que s'inicien en aquests temps de crisi?

Tractar la música amb amor i passió; or, no en fareu en aquest ofici, o sigui que, més val estimar-lo. I si no és així millor dedicar-se a un altre cosa.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Oi tant! Em sembla una iniciativa fantàstica que dóna oportunitats i suport al talent cultural jove. Iniciatives com aquesta ens donen ales per poder seguir tirant endavant!

 

La gent que assisteixi al vostre concert a la Xarxa de Músiques, què s'hi trobarà?

Una banda de jazz formada per talent jove, molt de swing i moltíssimes ganes de gaudir i compartir amor amb la gent de l'Estartit!

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?
Gravar un disc ara, al març '19, i presentar-lo al llarg de l'estiu per tota la península.

 

 

QÜESTIONARI BREU


Un instrument (a banda del teu/vostre): Piano

Un compositor: Billy Strayhorn

Un solista: Roy Hargrove

Un grup: Smack Big Dab

Una cançó: Sunday in New York

Un llibre: To be, or not... To bop (Dizzy Gillespie & Al Fraser)

Una ciutat: Nova York.

Un lema o refrany: Love, Cash and Peace.

Un somni: Que Vox no existís.

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir