Swingcaló: ‘‘La música d’arrel brolla com a expressió íntima d’un poble, d’una identitat’’

Swingcaló ens acosta a la música del mític Django Reinhardt i el seu Quintette du Hot Club de France, al swing gitano o gipsy swing.
15/06/2015 | 

Swingcaló, que al llarg d'aquesta temporada de la Xarxa de Músiques ja ha actuat a Sant Boi de Llobregat i Banyoles, portarà el seu jazz manouche a Girona (19 de juny), Palamós (11 de juliol) i Palafrugell (4 de setembre). Els entrevistem per conèixer-los millor.

 

Com se us va acudir formar un grup de jazz manouche?

Tot va néixer de l'impuls d'en Rubén (guitarra rítmica), que ja havia arribat pel seu cantó al gènere. Li va proposar el projecte a la Laura (clarinet), i en poc temps es va configurar la resta del grup. De seguida tots ens vam sentir identificats amb l'esperit d'aquesta música.  

 

La formació és poc freqüent, tot i que els instruments són habituals en el gènere. Funciona musicalment?

Funciona musicalment fonamentalment pel bon enteniment que hi ha entre els cinc. Això permet que les idees musicals que individualment es proposen es puguin materialitzar i portar a la pràctica d'acord amb el color i els recursos de cada instrument i les grans possibilitats que ofereix el conjunt, intentant de no perdre mai de vista l'empastament sonor, l'articulació rítmica i el sentit narratiu del discurs musical.

 

Què sentiu quan esteu immersos en un concert? Què us passa pel cap?

Tot i que depèn del rol que en aquell moment cadascú estigui jugant, ja sigui solista o estigui sostenint harmònicament o rítmicament la creativitat de l'eventual solista, en general ens passa pel cap el diàleg que estem establint amb la resta dels components: cap a on va la frase que enceta un i comença l'altre, el que suggereix... Hi ha més de sensació, d'impuls, de complicitat entre els membres i de "deixar-se emportar", que de processament racional; aquest, que no deixa de ser l'esquelet que sosté l'edifici, ja s'ha fet als assajos i al treball d'estudi individual.

 

Com veieu la situació de la música d'arrel al nostre país? 

Al nostre país, com en general a la cultura occidental, s'ha generalitzat moltes vegades el "pseudo-producte" d'arrel; és a dir, una música tradicional de la qual s'extreuen alguns elements tòpics i es preparen per ser adaptats a la música de consum, una mica sense gaire sentit. Tot i així, per sort existeixen encara aquí iniciatives que no funcionen segons les regles del "mercat" o la "indústria musical", i que proven de ser fidels a l'esperit d'una música amb una llarga tradició que no neix mai per "tenir èxit" ni és producte de cap indústria, sinó que brolla com a expressió íntima d'un poble, d'una identitat, en el si d'un determinat univers sociocultural més ampli que s'ha d'entendre i respectar.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

El coneixíem, sabem que té molts anys d'activitat al nostre país, i que ha estat una associació fonamental per treballar i per fomentar la cultura musical a casa, en un sentit ampli. Actualment, ens sembla essencial i imprescindible la seva tasca com a eina de difusió de joves agrupacions i músics en un context hostil i difícil per donar-se a conèixer.

 

Parleu-nos del repertori que interpretareu als concerts de la Xarxa.

A més de grans clàssics de Django Reinhardt que no poden faltar com "Nuages", "Topsy", "Manoir de mes rêves"... també traslladem a l'esperit del jazz manouche algun estàndard de jazz com "Caravan", i especialment música de diferents cultures i tradicions: klezmer, argentina, cubana... Es tracta d'un repertori que, tot i la diversitat de tradicions musicals que hi conflueixen, manté una coherència global i un caràcter recognoscible, un "segell" propi que és el de Swingcaló.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Últimament hem gravat una maqueta i, a mesura que anem consolidant el repertori amb els concerts en viu (que ajuden molt en aquest sentit), hem començat a ampliar-lo amb propostes que són, netament, "de collita pròpia". El nostre repte és ampliar i mantenir un bon ritme de concerts que ens porti a trobar definitivament el so que volem. Amb això pot arribar una evolució necessària i saludable per a qualsevol formació musical. En definitiva, els nostres reptes són a curt termini; en un context d'incertesa qualsevol llarg termini seria contraproduent. 

 

 

QÜESTIONARI BREU - Dani López (guitarra solista)

Un instrument (a banda del vostre): La trompeta

Un director: Simon Rattle

Un solista: Angelo Debarre

Un grup: Mr. Bungle

Un compositor: Frank Zappa

Una obra musical: The wall, de Pink Floyd

Un llibre: Los perros de la guerra, de Frederick Forsyth

Una ciutat: Berlín

Un lema o refrany: "No son los años los que te arrugan el alma, sino el miedo"

Un somni: Viure

 

QÜESTIONARI BREU - Andrés Cruz (violí)

Un instrument (a banda del vostre): El contrabaix

Un director: Santi Ibarretxe

Un solista: Raúl Márquez

Un grup: Primital

Un compositor: Caetano Veloso

Una obra musical: Dark side of the moon, de Pink Floyd

Un llibre: Industrias y andanzas de Alfanhuí, de Rafael Sánchez Ferlosio

Una ciutat: Cádiz

Un lema o refrany: "Volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo"

Un somni: La igualtat social

 

QÜESTIONARI BREU - Laura Lacueva (clarinet)

Un instrument (a banda del vostre): La veu

Un director: Gustavo Dudamel

Un solista: John Coltrane

Un grup: Queen

Un compositor: Bach i Stravinsky

Una obra musical: La mer, de Debussy

Un llibre: Un dels que recentment he llegit: Música, sociedad y educación, de Christopher Small

Una ciutat: Torí

Un lema o refrany: "El pájaro no canta porque es feliz, es feliz porque canta" (Tagore)

Un somni: La vida és somni i els somnis, somnis són, com va dir Calderón de la Barca

 

QÜESTIONARI BREU - Rubén Ibáñez (guitarra rítmica)

Un instrument (a banda del vostre): El contrabaix

Un director: Gianluigi Gelmetti

Un solista: Paco de Lucía

Un grup: Trío Los Panchos

Un compositor: Henry Mancini

Una obra musical: Conclusión (Bulería), de Juan Antonio Suárez Cano

Un llibre: Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes

Una ciutat: Lucca (Itàlia)

Un lema o refrany: "La vida es tan bonita que parece de verdad" (de la pel·lícula Carmina o revienta)

Un somni: Una vida tranquil·la

 

QÜESTIONARI BREU - Diego Alejandro Civilotti (contrabaix)

Un instrument (a banda del vostre): El bandoneó

Un director: Claudio Abbado

Un solista: Catalin Rotaru

Un grup: Los nocheros de Anta

Un compositor: Alejandro Civilotti

Una obra musical: Parsifal, de Richard Wagner

Un llibre: De la brevetat de la vida, de Sèneca

Una ciutat: Amaurota

Un lema o refrany: "Estoy cansado de llevarme puesto" (Peter Capusotto)

Un somni: Suportar l'existència sense fer-me mal

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir