The Bax Trio: ‘‘Treballar amb el compositor ha estat una experiència increïble’’

The Bax Trio, sorgit del Royal College of Music i d'un interès en comú per la música contemporània, està format pel flautista australià Gavin Zev, el violista britànic Elliot Corner i l'arpista catalana Anna Quiroga.
30/11/2015 | 

The Bax Trio farà una gira a la Xarxa de Músiques aquest mes de desembre amb sis concerts: Tarragona (1 de desembre), Girona (4 de desembre), Moià (5 de desembre), La Bisbal d'Empordà (6 de desembre), Terrassa (10 de desembre) i Barcelona (16 de desembre). Els entrevistem per conèixer-los millor.

 

 

Com és que vau decidir formar un trio de flauta, viola i arpa?

En aquest cas podríem dir que el responsable és Debussy, ja que va escriure la sonata per a arpa, flauta i viola el 1915; la majoria de músics desitgen tocar música de Debussy; els que toquem la flauta, la viola o l'arpa no podem escollir massa... Si volem tocar Debussy, cal tocar la Sonata.

 

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país?

Jo, que sóc l'única que conec el país, ja que els meus dos companys han viscut realitats molt diferents, veig dues forces contraposades: les ganes dels professionals, professors, estudiants, entitats i afició, que fan que la música avanci; i les "desganes institucionals". Tot i així, es podria dir que la música tira endavant malgrat tot.

 

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Jo prefereixo treballar com a solista, igual que els meus companys, però també els agrada l'orquestra i la gestió. En general, ells dos són molt més eclèctics que jo.

 

Estrenareu l'obra guanyadora del 35è Concurs de Joves Compositors-Premi Internacional Frederic Mompou de Barcelona, Icarus among the stars, de Lliam Paterson, i heu pogut preparar-la juntament amb el compositor. Com ha estat l'experiència?

Ha estat una experiència increïble. No és el primer cop que tenim l'oportunitat de treballar directament amb el creador: hem estrenat obres d'ensemble en les quals ha vingut el compositor el dia de l'assaig general, però ha parlat més aviat amb el director, el qual ens ha transmès les seves expectatives, desitjos, etc. Mai no havíem tingut un contacte tan directe. L'Ian era com un de nosaltres tres; finalment, la situació ha provocat que sentim l'obra d'una manera molt més íntima, com si fos nostra.

 

Parleu-nos de la resta del programa que presenteu als concerts a la Xarxa. Per què l'heu escollit?

L'obra de Bax, compositor que dóna nom al grup, la vam escollir perquè era un compositor que ens agradava molt a tots tres i, a més, ha tingut la deferència d'escriure per als nostres instruments, ja que, a més del trio, té una obra per a viola i arpa i una per a flauta i arpa. La d'Aronowicz, la vam trobar quan estàvem buscant repertori i ens va agradar; ens va recordar la música de Messiaen, que, per desgràcia, no ha escrit res per a la nostra formació.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

Creiem que és una d'aquestes entitats imprescindibles dins del món de la música, i particularment és remarcable l'ajuda que dóna als músics que comencen a tirar endavant la seva carrera.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Volem optar per concursos de música de cambra i festivals de música contemporània pel Regne Unit i per Europa, així com enregistrar repertori i construir la nostra imatge i perfil internàutic.

 

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): Cello

Un director: Simon Rattle

Un solista: Nicola Benedetti

Un grup de cambra: Continuum Ensemble

Un compositor: Benjamin Britten

Una obra musical: L'illa dels morts, de Rakhmaninov

Un llibre: Watchmen, d'Alan Moore

Una ciutat: Sydney

Un lema o refrany: "You are never too old to learn and never too young to teach"

Un somni: El mar

 

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir