Windu: ‘‘Som un grup de música antiga amb una imatge pop, moderna i propera al públic’’

“Under construction” és l'exploració de les possibilitats de la flauta de bec, en totes les seves variants: més de 70! I amb uns músics que voregen l'excel·lència, com instrumentistes i com a performers.
28/01/2019 | 

Windu té programades tres actuacions a la Xarxa de Músiques en els propers mesos: Tarragona (29 de gener), La Bisbal d'Empordà (24 de febrer) i Banyoles (31 de març). Els entrevistem per descobrir què pensen i com toquen.

 

 

Com és que vau decidir ajuntar-vos i crear aquest quartet de flautes de bec?

Eva: La idea de Windu apareix tot just sortint d'unes classes de Lorenzo Coppola, quan em va fer reflexionar sobre el format de concert "a l'ús". I em va sorgir la necessitat d'ajuntar tres flautistes més per a un projecte de quartet que barregés escenografia, llums i vestuari amb una proposta musical atrevida i interessant. Jo vinc del món del teatre, de treballar amb Nao d'Amores, Ana Zamora o Alicia Lázaro, i tinc molt interioritzada la necessitat de comunicar no només des del punt de vista estrictament musical sinó també amb la posada en escena.

 

Com veieu la situació de la música clàssica en el nostre país?

Eloi: Tot just fa tres mesos vàrem tenir l'oportunitat d'actuar a Moscou, en dos concerts molt diferents: un del nostre espectacle "Under construction" i un altre de més proper amb el format de concert clàssic. En ambdues ocasions el públic era clarament més jove i més interessat en noves propostes que el que habitualment ens trobem aquí. No sabem si la solució passa exclusivament per la millor educació de les generacions futures, però està clar que el nostre sector té un problema amb l'edat del públic i en la creació de nous públics, un problema que per exemple no té el pop-rock. Qui sap si també ens falta una mica més d'autocrítica als mateixos músics i programadors.

 

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Marcel: crec que la majoria de nosaltres ens sentim molt més còmodes amb la música de cambra. El nostre ego no necessita de la "metadona" solística, però tampoc no ens agrada l'anonimat que suposa ser músic d'una gran simfònica.

 

Us presenteu com un grup que "no feu només música, no feu només teatre, feu Windu!", què és Windu?

Eloi: Windu és un projecte musical innovador. Al 2016 vam guanyar tres premis GEMA, els premis que atorga l'Asociación Grupos Españoles de Música Antigua, entre ells al projecte més innovador. Era un premi que vàrem agrair molt, sobretot perquè provenia dels mateixos col·legues de professió. A més a més, vam guanyar el Premi al millor grup jove i el Premi del públic al millor grup de música antiga de l'estat.

Marcel: Però sobretot és un grup diferent, fins i tot en la forma de treballar. Té cura sempre del procés de creació, del bon ambient i dels seus seguidors, personalment i a les xarxes.

Eloi: És un projecte que des dels seus inicis ha buscat decididament diferenciar-se de l'oferta existent: un grup de música antiga amb una imatge pop, moderna i propera al públic. I crec que ho hem aconseguit.

 

Parleu-nos d' "Under Construction" i el seu programa. Què es trobarà l'espectador que vingui a veure-us?

Eloi: "Under construction" es presenta al públic com la representació escènica de la creació humana, en aquest cas exemplificada en una senzilla flauta de bec. És una obra creada a partir de l'acceptació de la vida com un procés creatiu i artístic, i per tant, variable i canviant. També és un espectacle musical que opera en l'espai: per ser fidels al títol, l'obra parteix d'una pàgina en blanc que s'escriurà de mica en mica amb la música, el moviment, la tecnologia i la imatge.

Eva: És també l'exploració de les possibilitats d'aquest instrument en totes les seves variants, on els músics també ens convertim en "performers": som el músic que de tant en tant apareix darrere de l'instrument, o el músic que va una mica més enllà del mer executant, o potser el músic que interpreta una partitura però que també l'envolta d'emoció i de significat. I és gràcies a aquesta emoció que la combinació de repertoris tan allunyats en el temps com el del Renaixement, el Barroc o el contemporani i popular esdevé plena i real.

Marcel: Combinem Pärt amb Bach, Meijering amb Cabezón, Rodríguez-Picó amb Merula... i en el moment en què s'interpreten esdevenen contemporanis, sobretot gràcies a la interacció que fem amb videoprojeccions, coreografies, canvis de vestuari i altres recursos escènics . Ara bé, tot el que fem és per expressar la idea de la creació que ha comentat abans l'Eloi. No tot s'hi val, tot ha de tenir un perquè.

 

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Eva: És un projecte imprescindible per la connexió lògica de l'etapa formativa i la professional. Hem anat seguint la vostra activitat durant els darrers anys, us felicitem per la vostra gran tasca i sobretot us encoratgem per un futur de molta feina i èxits.

 

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Marcel: Ja estem treballant en el que serà el nostre segon espectacle. Ja us podem anunciar que es dirà "Wind" i tindrà com a leitmotiv, és clar, el vent. Un vent que estarà molt present no solament en la posada en escena, sinó també com un instrument més. Serà un espectacle artísticament molt potent, divertit i amb molta personalitat.

Eva: En aquest espectacle comptarem també amb l'Iban Beltran i l'Oriol Ibáñez, afegirem a l'equip a una dissenyadora de vestuari (Esther Chércoles) i molt probablement una coreògrafa, que ens ajudarà a potenciar la nostra capacitat escènica.

Eloi: Volem seguir avançant en la mateixa línia del primer treball i arribar una mica més enllà en l'escena, vestuari, il·luminació, coreografia i, és clar, en la música. Tornarem a combinar repertori històric per consort de flautes (medieval, renaixentista i barroc) amb el repertori contemporani i la interpretació d'obres de nova creació, al costat de bases de música electrònica. La seva estrena està prevista per a la segona meitat del 2019.

 

 

QÜESTIONARI BREU

 

Un director: Frans Brüggen o Nikolaus Harnoncourt. No podem quedar-nos en un de sol

Un solista: la fusió perfecta entre la passió de Maurice Steger i la trajectòria de Dan Laurin

Un grup de cambra: Seldom Sene

Un compositor: Johann Sebastian Bach

Una obra musical: "Come again" de John Dowland

Un llibre: Diálogos sobre Mozart, de Nikolaus Harnoncourt

Una ciutat: la mitològica Sforzinda

Un lema o refrany: "May the recorder be with you"

Un somni: aconseguir més concerts a l'any que en Jordi Savall

 

Comentaris (0)
Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir