MOS AZIMANS

Clàssica-antiga

02/06/2017 22:00 Pati del Castell de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)
 

Laia Frigolé, cant · Míriam Encinas, flautes i percussió · David Codina, organetto · Pau Marcos, viella i direcció

 

El conjunt Mos Azimans és una de les sorpreses més agradables de la música antiga feta a casa nostra. El quartet, amb la veu de Laia Frigolé i la direcció de Pau Marcos, recupera les cançons del trobador occità Bernart de Ventadorn i les posa a disposició de l'oient actual en versions impecables. Un projecte improbable que s'ha plasmat en el disc En un miralh.

 

En la més coneguda de les seves cançons, Can vei la lauzeta mover, el mirall és la imatge amb què Bernart de Ventadorn canta els ulls de la seva estimada, ulls que han estat la causa de la seva perdició. Però el mirall dóna títol al primer disc de Mos Azimans també per d'altres motius. Un d'ells es troba en les arrels mateixes de la paraula. El verb llatí miror, d'on vindria miralh, significa "meravellar-se, admirar", i és certament meravellats que els membres del grup s'han apropat a aquests cants. Cançons del segle XII que irradien una vivacitat i una força poètiques colpidores.

 

Programa:

B. de Ventadorn: Non es meravelha s'eu chan

Anònim (s. XIV): Chominciamento di gioia

B. de Ventadorn: En cossirer et en esmai

Anònim (s. XIV): Constantia

B. de Ventadorn: Ara no vei luzir solelh i Tant ai

mo cor ple de joya

A. de la Halle (s. XIII): Tant com je vivrai

B. de Ventadorn: Can l'erba fresch'e·lh folha

par, Can vei la lauzeta mover, Estat ai com om

esperdutz (instrumental), Ab joi mou lo vers e·l

comens

 

www.mosazimans.com

Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir