Duo Shirabe

Músiques del món

Horacio Curti, shakuhachi (flauta de bambú japonesa) Yoshie Sakai, koto (arpa japonesa)

Obres de: "Música japonesa tradicional i contemporània"

23/01/2011 19:00 Teatre Mundial (La Bisbal d'Empordà)
 

El Duo Shirabe

Aquest duet neix l'any 2004 fruit del doble interès de Yoshie Sakai i d'Horacio Curti d'explorar d’una banda l'univers sonor dels seus respectius instruments i els seus territoris d'intersecció, i d'altra banda el compromís d'ambdós músics en divulgar la música japonesa a Europa. Des de llavors el duet ha tocat en llocs com el festival El món al poble, a Agullana; el Festival Alamar, a Almeria; l'Esperança Coronada, a Dènia; el Festival Arrels d´Arrel, a Girona; a El Escorial, a Madrid, i a La ciutat de les Arts i les Ciències, a València, entre altres. 

Yoshie Sakai. Fa tres dècades es va llicenciar en koto a l'Escola Miyagi de Ikuta, Tòquio, on va estudiar també shamisen i jiuta (cant d'acompanyament). El 1981, any en que fixa la seva residència a l’Estat espanyol, amplia els seus estudis de música occidental de piano, flauta travessera i cant. Al llarg d'aquests anys ha participat en nombrosos festivals, cicles, concerts i recitals de música tradicional japonesa a Madrid, Bilbao, Barcelona, Girona, Alacant, Saragossa, Santander i Pamplona (al Real Conservatori Superior de Música de Madrid, al Centre Cultural Conde Duque, a la Universitat Autònoma de Madrid, a la Universitat Politècnica de Madrid, al Palau del Jardí Botànic, a l'Auditori de Caja Madrid, a la Universitat d'Alacant, a la Universitat Complutense de Madrid, entre altres). També ha impartit classes magistrals i conferències, amb el koto com a protagonista, en diversos centres educatius, com per exemple en el IV Seminari de les Arpes del Món al Conservatori Superior de Música de Saragossa. Ha actuat acompanyant-se amb altres instruments com el shakuhachi, el clarinet, la flauta travessera, la guitarra i el violí, entre d'altres. Ha gravat, al costat d'altres especialistes, com a instrumentista d'arpa antiga egípcia i vocalista, la primera edició mundial d'un CD sobre música de l'Era de les Piràmides. Actualment està en fase de producció de diversos CD's de música de koto.

Horacio Curti Shakuhachi Shihan, mestre de shakuhachi, i etnomusicòleg. Descobreix el shakuhachi en un viatge per Àsia i decideix viatjar al Japó per estudiar l'instrument i la música Honkyoku -música clàssica tradicional originada en el budisme zen-, sota la guia de Kaoru Kakizakai Sensei. És al Japó on rep el seu Shakuhachi Shihan, títol de mestre de shakuhachi, de mans de Yokoyama Katsuya, creador del kokusai shakuhachi kenshukan. Paral·lelament es forma com a etnomusicòleg especialitzant-se en música japonesa i pràctiques transculturals relacionades amb l'instrument. Combina la seva tasca artística (amb projectes al terreny de la música tradicional japonesa, la música clàssica contemporània, la improvisació, el teatre i la poesia, en col·laboració amb altres músics i ballarins) amb la seva tasca com a investigador i docent. És professor del departament de musicologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), de l'Institut del Teatre de Barcelona i professor i coordinador de l'àrea de músiques del món de Musikeon. Al seu camí en la divulgació del shakuhachi i la música japonesa a través de cursos, tallers i conferències, ha col·laborat, entre altres, amb institucions com el Consolat general del Japó a Barcelona, Casa Àsia, les Universitats de Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB), Oberta de Catalunya (UOC), Ramón Llull, de Salamanca, de Valladolid i d'Alacant. Ha ensenyat i realitzat concerts al Japó, USA, l’Estat espanyol, Argentina, Bèlgica i Holanda. L'any 2009 publica el seu primer disc en solitari, Ichi, per la discogràfica Agharta Music.

Els instruments: 
El koto és un instrument de 13 cordes ubicades sobre una caixa de ressonància rectangular de fusta kiri (paulonia). És un instrument de cambra, que requereix un auditori atent i disposat a gaudir dels sons subtils i relaxants que recrea de la naturalesa. Melodies sovint cantades pel propi instrumentista o peces al costat d'altres instruments com el shakuhachi o el shamisen. Inicialment el koto era un instrument petit i portàtil de 5 cordes i d'un metre de longitud. En aquella època, el koto no era només un instrument musical, sinó que també s'utilitzava com un element sagrat per a les cerimònies religioses. Malgrat ser un instrument mil·lenari, la pervivència del koto es deu a que el seu so i la seva tècnica estan en constant evolució, podent-se interpretar tant peces de música antiga tradicional japonesa com música més actual i fins i tot fer música de fusió amb altres tipus, estils i instruments musicals.
El shakuhachi és una flauta de bambú emprada en diverses formes de la música tradicional japonesa des de fa més de 1200 anys. A partir d'una estructura molt simple, quatre orificis al capdavant i un en la part posterior, és capaç de produir una enorme gamma sonora, màxima expressió a partir de mínims recursos. Entre els segles XVI i XVII, el shakuhachi va ser adoptat com instrument de pràctica religiosa pels monjos budistes Komuso, que van desenvolupar una pràctica que van denominar Sui Zen (zen bufat), que consistia a meditar mentre es produïen amb el shakuhachi uns sons determinats. En aquella època el shakuhachi era considerat un instrument religiós, hokki, i els seus sons no eren considerats música sinó meditacions. Quan els monjos Komuso van ser proscrits, les meditacions sonores del Sui Zen van començar a ser transmeses com a peces musicals sota el nom d'Honkyoku conservant diversos elements del seu origen meditatiu. Paral·lelament al desenvolupament de l'Honkyoku, el shakuhachi va començar a participar en altres diverses formes musicals sol i en relació amb altres instruments.

*Podeu escoltar el Duo Shirabe al You Tube 

El Concert

La música tradicional japonesa té un gran ventall de formes i instruments amb els que s'interpreta. Malgrat les diferències particulars, aquests tenen també característiques comunes com la importància del timbre o la creació a partir d'una escassetat de recursos. Cada instrument participa en diverses formes musicals  i el nostre interès és poder mostrar-les en format solitari o a duet, tant en contexts tradicionals com en altres de més "contemporanis".

PROGRAMA

1. Honshirabe, shakuhachi solo, honkyoku tradicional
2. Shika no tone, shakuhachi solo, honkyoku tradicional
3. Tsuru no sugomori, shakuhachi solo, honkyoku tradicional
4. Kai, shakuhachi solo, Horacio Curti
5. Sakura Sakura, koto solo, cançó tradicional
6. Rokudan, koto solo, Yatsuhashi Kengyo (1614­-1685)
7. Nara no shiki, koto solo, Michio Miyagi (1894­-1955)
8. Kaze ni kike, koto solo, Katsuhiko Yoshizaki (1997)
9. Tsuki kusa no yume, koto i shakuhachi, Fukuda Rando  (1906­-1976)
10. Haru no Umi, koto i shakuhachi, Miyagi michio 

Observacions

El concert està organitzat en 3 parts que conformen un continu (sense interval) i té una durada aproximada d'entre 60 i 70 minuts.  

Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir