"Franz Liszt (1811-1886): Memòries d'una ànima"

Clàssica

Lluís Rodríguez Salvà, piano Joan Massotkleiner, actor Roger Puiggener, il·luminació

Obres de: Franz Liszt

24/02/2013 19:00 Cine Petit (Torroella de Montgrí)
 

L’espectacle Memòries d’una ànima pretén redefinir el concepte estàndard de recital en un intent d’explorar diferents possibilitats expressives que permetin trobar una nova dimensió artística a l’actuació en viu. Partint de les obres pianístiques de Franz Liszt i dels textos en els quals aquestes s’inspiren directament, la intenció no és altra que crear una unitat argumental que faci de l’espectacle un procés totalment definit i coherent, de principi a fi i tant en el fons com en la forma. La idea d’aquest projecte és realitzar un viatge per diferents moments emocionals que envolten la vida i la mort de l’individu, és a dir, fer un camí espiritual per la nostra existència, per la història de la nostra ascensió a través de la vida com a “forma sencera de la condició humana”, com deia Montaigne. Des de l’amor i el desencís, passant per la mort i l’absència que aquesta provoca, fins a allò desconegut que ens pot arribar a reservar el més enllà; un recorregut que el caràcter programàtic tan inherent a la música del compositor hongarès fa possible de manera natural. L’esperit de cada peça musical és introduït per un actor que, d’un costat, actua de mestre de cerimònies però, de l’altre, es converteix també en un component imprescindible del que passa a escena. Ell presenta el fil argumental i crea cada ambient particular perquè el piano pugui després actuar a mode de comentari musical i completar, així, el discurs narratiu. Aquesta fusió entre so i paraula, entre música i teatre, es complementa amb un altre art: el món de la il·luminació. Per mitjà de la inclusió d’un joc de llums, que té com a objectiu aprofitar totes les possibilitats tant de l’espai com dels efectes lumínics i de color que s’hi poden produir, es vol aconseguir la màxima intensificació del fet expressiu. En resum: un espectacle per a tots els sentits; una nova manera d’entendre el concert clàssic i una aposta per promoure noves sinergies tant entre les diferents arts com entre la tradició i la modernitat.

Lluís Rodríguez, piano
Aclamat com un pianista de madura i profunda sensibilitat, temperament emocional i intel·ligència interpretativa, Lluís Rodríguez Salvà s’ha anat consolidant com un dels nous referents musicals del nostre país. 25 premis, 14 d’ells primers premis, avalen el seu talent pianístic i la continuada i entusiasta acollida de públic i crítica li ha permés captivar les audiències de 4 continents. Nascut a Girona, es forma amb Luiz de Moura Castro i María Jesús Crespo en els Conservatoris de Girona i Barcelona i es perfecciona amb Byron Janis y Miyoko Lotto  a la Manhattan School of Music de Nova York, on obté el premi més prestigiós atorgat per aquesta institució, el Harold Bauer Award. Ha estat escoltat per figures de fama internacional com Alicia de Larrocha, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Bruno Leonardo Gelber i Joaquín Achúcarro. Ha estat declarat guanyador dels concursos Frechilla-Zuloaga, Bergen Philharmonic, Heida Hermanns, El Primer Palau, Concurso Permanente de Joventuts Musicals d'Espanya, Ciutat de Carlet, Dora Zaslavsky Koch, Vilafranca del Penedès, New York Chopin Competition, Ciutat de Palmanyola, Joan Massià, L’Arjau, Ricard Viñes i Cincinnati World Piano Competition.
La seva activitat professional com a recitalista, solista, músic de cambra, acompanyant i conferenciant l’ha portat a Itàlia, Alemanya, França, Suïssa, Romania, Estats Units, Argentina, Japó i Gabón, on ha actuat als festivals de Granada, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Isola di San Giulio i Verbier, a les millors sales del territori espanyol i al Weill Recital Hall de l’emblemàtic Carnegie Hall de Nova York, i s’ha presentat amb les simfòniques OBC, RTVE, Sevilla, Castilla y León, Vallès, MSM Symphony Orchestra, Bergen Philharmonic (EUA), Mar del Plata i San Juan (Argentina) sota les batutes de directors com Eiji Oue, Uwe Mund, Moshe Atzmon, David Gilbert, Jerzy Semkow, Alexei Izmirliev, Francesc Llongueres, Jordi Mora, David Giménez Carreras, José María Ulla i Alejandro Posada.

Joan Massotkleiner, actor 
S’inicia en el món de la interpretació a Girona com a cofundador de l’agrupació teatral amateur La Carota, amb la qual realitza diversos muntatges d’obres clàssiques. Decideix posteriorment anar a Barcelona, on molt aviat destaca com a actor de doblatge, faceta en la qual és molt prolífic i conegut, especialment per posar la seva veu als documentals del canal National Geographic. Els seus treballs en els camps del teatre, el cinema i la televisió, l’han convertit en una de les cares més conegudes del panorama interpretatiu. Des del seu debut en la petita pantalla en la sèrie Estació d’enllaç, les seves aparicions en televisió són contínues i és recordat pels seus papers en Secrets de família, El joc de viure, Laberint d’ombres, Periodistas, Homenots, Compañeros, Policías, El Comisario, Carvalho, 16 Dobles, Hospital Central, Mir, El cor de la ciutat, Cuéntame cómo pasó, Bevilacqua, Acusados, Águila roja, Sin tetas no hay paraíso, El internado i Amar en tiempos revueltos. En el món del cinema ha participat en les pel·lícules Transeúntes (dir. Luis Aller), Bomba de relojería (dir. Ramón Grau), Los sin nombre (dir. Jaume Balagueró), Fumata blanca (dir. Miquel García), Nos miran (dir. Norberto López Amado), Hipnos (dir. David Carreras), Cándida (dir. Guillermo Fesser), Desierto Sur (dir. Shawn Garry), 25 Kilates (dir. Javier Amescua) i Malacara y el misterio del bastón de roble; i en els curtmetratges Doctor Curry (dir. David Alcalde), El viatger (dir. Joan Marimón), Walter y sus modales (dir. Miquel Puertas), Las puertas del mundo niño (dir. Marco Pani), Foto de boda (dir. Adrián Pérez), Cualquier día (dir. Enric Urrutia), i Espléndido (dir. David Ciurana).I en la seva vessant teatral cal destacar les produccions Aquella setmana d’Assumpció Cantalaocella (dir. Mercè Mas), L’àngel de la informació d’Alberto Moravia (dir. Jordi Mesalles), L’avar de Molière (dir. Sergi Belbel), Políticament incorrecte (dir. Paco Mir), Galatea (dir. Ariel García Valdés), Platja negra (dir. Lourdes Barba), Okupes al museu del Prado (dir. Ricard Salvat), Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo (dir. Pere Planella), Tota una senyora de Montserrat Cornet, Això a un fill no se li fa de J. M. Benet i Jornet (dir. Tamzim Townsend), El muntaplats de Harold Pinter, La vida lluny dels poetes de Josep Pere Peyró i Angelus Novus de Juan Mayorga (dir. Miguel Ángel Fernández). Actualment Joan Massotkleiner està treballant en la sèrie Gavilanes d’A3TV; té pendents d’estrena les pel·lícules 23-F, (dir. Chema de la Peña), i Les femmes du 6ème étage (dir. Philippe Le Guay); i està rodant la TV-movie Macià contra Companys (dir. per Manuel Huerga). Amant del camp i de la seva Girona natal, sempre que els seus compromisos li permeten s’escapa a Torroella de Montgrí, on resideix habitualment.

Roger Puiggener, il·luminació
Des de l’inici de la seva carrera com a il·luminador l’any 1990, l’esperit polivalent i transversal de Roger Puiggener l’ha permès treballar amb artistes i companyies que engloben un ampli ventall d’àmbits i estils artístics. En el món de la música clàssica ha participat en actes institucionals i privats amb grans tenors com Plácido Domingo, Josep Carreras i Jaume Aragall, i en diversos recitals de música antiga amb Jordi Savall i Montserrat Figueras. Ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l’Orquestra Simfònica del Vallès, i, especialment, l’Orquestra de Cadaqués, amb la qual ha format part dels espectacles: El somni d’una nit d’estiu de Fèlix Mendelssohn, dirigit per Sir Neville Marriner i amb l’actuació dels actors Jordi Dauder i Josep M. Pou; 8 Songs for a Mad King de Sir Peter Maxwell Davies amb el baríton Leigh Melrose i la direcció de Jaime Martín; i Poèmes d’Amour d’Isaac Albéniz i El amor brujo de Manuel de Falla amb els actors Jordi Dauder i Jordi Crosas i la cantaora Estrella Morente. També ha participat en la producció del Teatro de la Zarzuela de Madrid de Los sobrinos del capitán Grant de Manuel Fernández Caballero, amb direcció musical de Miguel Roa i direcció artística de Paco Mir, i en la producción del Teatre Romea d’Orfeu als inferns de Jacques Offenbach, dirigida per Joan Anton Rechi. Paral·lelament, ha col·laborat amb artistes d’altres estils musicals, entre els que cal destacar figures com Lluís Llach, Miguel Poveda i Maria del Mar Bonet, i en els espectacles: Sólo ante el peligro i Corazón lengua d’Alfonso Vilallonga; Els amants de Lilith i La cerimònia de la llum de Lídia Pujol, amb direcció de Dani Espasa; i Coser y Cantar d’Antònia Font, dirigit per Miquel Àngel Aguiló. En l’àmbit del teatre ha participat en diverses produccions del Teatre Romea i de companyies com La Fura dels Baus, Comediants, Teatre Invisible i El Tricicle, i en diverses edicions del Millenium Festival de Santiago de Compostela, ha adaptat i produït obres de Peter Brook, entre les quals Je suis un Phénomène i Oh les Beaux Jours. I pel que fa al món de la dansa, ha treballat amb la companyia Color Dansa amb coreografies de Rosa Maria Grau i en l’espectacle Libre comme l’air de la companyia Les 4 Souffles. Des de l’any 1996, Roger Puiggener es dedica també a la producció tècnica, vessant en la qual ha col·laborat amb èxit en esdeveniments, projectes i festivals de la MTV a Barcelona i Londres, el Doctor Music Festival, la fira Bread & Butter a Barcelona i Berlín, i els Premios Ondas. 

Programa I

L’AMOR

Tres sonets de Petrarca (d’Années de Pèlerinage - segon any, Itàlia)

Sonet 47
Sonet 104
Sonet 123 


EL DESENCÍS 

Vallée d’Obermann(d’Années de Pèlerinage - primer any, Suïssa)


LA MORT 

Funérailles, octubre 1849
(d’Harmonies Poétiques et Religieuses


L’ABSÈNCIA 

Andante Lagrimoso (d’Harmonies Poétiques et Religieuses


EL MÉS ENLLÀ 

Après une lecture de Dante (d’Années de Pèlerinage - segon any, Itàlia)
    


[ Més informació a la plana web de la formació ]

Comparteix:
Recomana a un amic Imprimir