Juventuts Musicals de Catalunya

Entrevista a Gemma Abrié

Com vas trobar el teu instrument?

El cant el vaig trobar molt d’hora, des que tinc ús de raó. Va ser a casa, escoltant la ràdio i cantant amb ma germana totes les cançons que sonaven i intentant fer segones veus a qualsevol harmonia. No va ser fins als 13 anys que una companya d’institut em va conduir a la meva primera professora de cant, la Núria Tomàs. I al cap de molt pocs anys vaig conèixer els escenaris. El contrabaix va arribar accidentalment 10 anys més tard, quan estudiava cant a l’ESMUC, però no va ser fins al 26 anys, quan estudiava un Erasmus a París, que el vaig començar a aprendre a tocar, de manera autodidacta primer, i després a Barcelona amb la guía de l’Horacio Fumero.

Què sents quan estàs immersa en un recital?

Sento molta alegria expressant-me lliurement amb la veu. És com una força primitiva que m’atrapa i em fa sortir fora amb la cosa més interna que tinc, la veu! Al principi, quan sortia a l’escenari em costava molt sentir-me còmoda, perquè era molt tímida i va ser gràcies a l’aprenentatge en concerts que vaig fer des d’adolescent que em vaig anar relaxant i fent de l’escenari casa meva. Avui dia sento que sóc una afortunada de tenir aquesta via d’expressió, a part de poder acompanyar-me amb el contrabaix. El més interessant, però, trobo que és el moment previ a sortir a un escenari, que mires als companys amb qui has “d’emprendre vol” i et fas confiança perquè sigui un vol agradable i plaent.

Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d’un/a jove intèrpret?

És una pregunta que no puc respondre massa bé, perquè no he participat mai en un concurs. Sóc molt poc competitiva, i no m’han agradat mai els concursos (ni les jam sessions que s’hi assemblen). Però imagino que si existeixen és perquè tenen un impacte, perquè donen visibilitat a nous artistes i intèrprets i perquè els proporciona experiència. Però jo no sóc molt de concursos…

Què significa, per a tu, el moviment de les Joventuts Musicals?

Joventuts Musicals és un clàssic dins les institucions culturals de Catalunya i Espanya que m’ha donat l’oportunitat de mostrar la meva feina al llarg dels anys i els projectes. N’estic agraïda.

Quines obres interpretaràs en els teus concerts a la Xarxa? Hi ha algun motiu pel qual hagis escollit aquestes obres i no d’altres?

Escullo un programa que defineix el projecte que he anat mostrant els darrers anys, el SoloBasSing, el meu projecte solo. Són peces de diversa natura, d’autors de tot el món i alguns d’autoria pròpia, que em defineixen com a músic i com a persona, i que parlen de les coses essencials de l’espècie humana: els afectes, els records, les emocions, l’amor i la natura.

Quins són els teus propers reptes professionals?

Acabar d’escriure les cançons del meu proper disc, muntar banda, publicar disc i presentar-lo per tot arreu.

Qüestionari breu

  • Un instrument a banda del que ja toques: piano
  • Un/a director/a d’orquestra: Maria Schneider
  • Un/a solista: Noa
  • Un grup de cambra: Quartet Casals
  • Un/a compositor/a: Clara Peya
  • Una obra musical: Both Sides Now, de Joni Mitchell
  • Una sala de concerts: Palau de la Música Catalana
  • Un llibre: El contrabajo, de Patrick Suskind
  • Una ciutat: París o Barcelona
  • Un refrany: “Qui canta, els seus mals espanta”
Subvencionado por
Miembro de
Colaborador
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR