Predecessor del piano, el fortepiano, inventat per Bartolomeo Cristofori en 1700, va captivar rapidament tant al públic europeu com als compositors, que van desplegar la seva imaginació a la recerca de noves possibilitats musicals. Les sis sonates Probestücke (peces d'estudi) publicades per Carl Philipp Emmanuel Bach mostren l'estil més progressista i imaginatiu del seu temps, expressiu i sovint turbulent, així com sorprenents canvis dinàmics, digitacions i figuracions possibles gràcies al nou instrument. També les dones van jugar un paper crucial en el desenvolupament del piano com a compositores, intèrprets, constructores, i organitzadores dels concerts. Marianne von Martinez es va obrir camí com a músic independent, organitzant salons setmanals on solia interpretar amb Mozart les seves sonates a quatre mans en el fortepiano. Mozart també actuava freqüent amb la seva alumna Josepha Auernhammer, la qual va desenvolupar una intensa carrera interpretativa i docent. La música de Beethoven representa el pont al Romanticisme. A les seves mans la forma sonata adquireix un nou nivell de contingut, és una explosió musical.
Carl Philipp Emanuel Bach: Probestücke sonates Wq. 63, múm. 1, múm. 2 i múm. 6 / Marianne von Martinez: Sonata en La major / Josepha Auernhammer: Tema i 6 variacions en Sol major basat en una l'ària de Papageno “Ein Vogelfänger bin ich ja” de l'òpera La flauta màgica de Mozart / W. A. Mozart: Variacions sobre un tema de Gluck en Sol major, K. 455 from Die Zauberflöte, K.620, by Wolfgang Amadeus Mozart / L. van Beethoven: Sonata quasi una fantasia en Do sotingut major, Op. 27, núm. 2
