Entitat del mes de desembre: La Barretina Vermella

Al bell mig de Malgrat de Mar, a la plaça d'Anselm Clavé, coneguda popularment com la plaça de la Barretina, s’hi aixeca un edifici de façana vermella amb molta història, l’edifici de la Societat Cultural i Recreativa La Barretina Vermella, una associació que va néixer l’any 1883 com a Cor de Clavé. “El cor La Lira va créixer tant que passà a ser el cor de La Barretina Vermella i el 1907 es va constituir com a societat i es van aprovar els estatuts”, explica la Maria Rosa Montalt, actual vocal de la junta. Com que calia disposar d’un local per a l’associació, a la dècada de 1920 es va aixecar l’edifici de tres plantes que encara avui dia presideix la plaça, gràcies al préstec de l’únic soci d’honor de l’entitat, Emili Ragull.

La Barretina Vermella ràpidament es va convertir “en un motor cultural i de lleure molt potent” al poble, explica Montalt. “Bona part dels fundadors provenien del món de la pagesia i volien donar educació als seus fills, per això un dels objectius de l’entitat també era instruir als socis i les famílies”. En aquest sentit, a més de concerts, balls, tardes de jocs de taula i botifarra, escacs i billars, Montalt afirma que l’edifici de La Barretina, en alguns moments s’havia destinat també a l’ensenyament i havia acollit classes reglades.

Al llarg d’aquests més de 140 anys d’història, a més del cor, La Barretina ha tingut cinc seccions: escacs, billar, numismàtica, teatre i la secció sardanista. “La secció del billar i la de numismàtica van concloure; la secció d’escacs i la secció sardanista van créixer tant que van començar el seu recorregut particular com a entitats; i l’única secció que es manté ara és el teatre, el Grup El Kaliu de La Barretina”, diu Montalt. A més, durant uns anys també s’hi va crear un grup d’havaneres, i a part, La Barretina Vermella sempre ha programat activitats culturals i de lleure. Avui en dia, s’hi duen a terme presentacions de llibres, concerts de diversos estils de música, balls, pilates i taitxí, vermuts tertúlia sobre pagesia, història local, sociologia o música, i excursions per conèixer el patrimoni històric i cultural. Algunes activitats, La Barretina les organitza conjuntament amb l’Aula de Música Contrapunt o amb l’associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera, a més, col·labora amb una desena d’associacions i entitats de la zona.

Totes les associacions, però, tenen alts i baixos i La Barretina Vermella ha estat al límit de desaparèixer com a mínim en dues ocasions. Entre 1983 i 1994, es va viure “una de les èpoques més complicades de l’entitat”, explica Montalt. “L’edifici anava a ser subhastat, però es va poder recuperar amb un gran esforç econòmic per part del president d’aleshores Eusebi Vàzquez i un grup d’empresaris i socis”, diu la vocal de la junta. “Altres crisis conegudes es van poder superar amb més o menys entrebancs, i fins i tot durant la Guerra Civil no es va tancar l’activitat, tan sols es va eliminar el ‘Vermella’ de La Barretina”.

L’última crisi important de l’entitat es va viure ara fa poc i va obligar a tenir la Barretina tancada i aturada durant gairebé tres anys. “Com per a molts ateneus centenaris, van coincidir dos daltabaixos: la pandèmia de la Covid i els requeriments dels diferents ajuntaments per adequar els edificis centenaris a les normatives actuals”, explica Montalt. “L’anterior junta va començar a impulsar nous socis i cercar subvencions i hem pogut anar avançant i començar les intervencions”. Les millores a l’edifici encara continuen i com que mentrestant permeten un aforament molt limitat, La Barretina ha optat per programar activitats fora de l’edifici, per exemple el cicle de música La Barretina Sona a la Fresca.

El març d’aquest any 2024, La Barretina Vermella va entrar com a entitat associada a Joventuts Musicals de Catalunya amb l’objectiu d’augmentar l’oferta de música en viu. “No s’entén l’entitat sense la música, sentim la necessitat d’estar a prop de melòmans, intèrprets, activitats musicals...”, afirma Montalt. “Volíem reprendre els concerts de mica en mica i una manera de començar era fer-ho amb l’assessorament i el prestigi de les propostes de Joventuts Musicals de Catalunya”. Montalt considera que formar part de la Federació, també ha estat una manera d’apropar-la al poble de Malgrat, “on hi ha molts músics i moltes ganes de viure la música en directe”.

Montalt afirma que La Barretina ha pogut tirar endavant gràcies a la resposta dels habitants de Malgrat, de persones de pobles veïns, de patrocinadors i col·laboradors. “En dos anys hem passat de quasi cent cinquanta socis a quatre-cents i escaig, estem contents i agraïts”. La vocal de la junta explica que l’entitat tenia un teixit social molt envellit, però aquests últims anys han augmentat molt els socis joves i les dones. L’aposta per la joventut és molt important per La Barretina, que intenta incorporar-los a totes les activitats que promou. A més, té concursos oberts a infants i joves com el certamen Premi Sant Jordi, el Concurs Infantil de Dibuix i pintura, el Concurs Garbinada d’estels i el torneig de botifarra, en què conviuen concursants de diferents generacions. En aquest sentit, Montalt afirma que la Barretina vol ser i esdevé “un espai de trobada intergeneracional que crea xarxa i sentiment de comunitat”.

La Barretina Vermella està adherida com a entitat associada a la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya.

En l’actualitat té més de 400 socis.

La seva junta està formada per:

Santiago Aubanell Rota en el càrrec de president; Jordi Bayarri Poch en qualitat de secretari; Josep Cordón Fernández en el càrrec tresorer; David Alenyà Vilaró, M. Victòria Garcia Gambín, M. Rosa Montalt Matas, Ramon Mora Privat i Maite Segura Aliaga com a vocals.

D’ençà que La Barretina Vermella es va constituir formalment el 1907 han estat presidents de l’entitat:

Joaquim Farré i Barrera (1907-1910)

Josep Sampere i Passí (1918-1923)

Eugeni Viladevall i Gibert (1923)

Jaume Safont i Bosch (1923)

Sebastià Fontrodona i Rabassa (1923-1924)

Josep Massó i Garriga (1924)

Francesc Pla i Riera (1924-1926)

Josep Serra i Salvà (1926-1927)

Antoni Torrent i Fradera (1927-1928)

Francesc Arigós i Girona (1928)

Francesc Pifarré i Rabassa (1928-1929)

Francesc Defaus i Marés (1929-1931)

Josep Matamala i Garriga (1931-1932)

Jaume Martí i Malleu (1932-1934)

Joan Prat i Maspera (1934-1937)

Tomàs Gispert i Burch (1937-1940)

Joan Mallart i Garriga (1940)

Joan Viladevall i Ridaura (1940-1948)

Guillem Regí i Turró (1948-1950)

Josep Campeny i Molins (1950-1953)

Pere Moné i Solench (1953-1958)

Miquel Tió i Arbós (1958-1961)

Rafael Baltrons i Guardiola (1961-1962)

Salvador Freixas i Gispert (1962-1964)

Josep Campàs i Momplet (1964)

Emili Comas i Brunet (1964-1966)

Pere Serra i Nualart (1966-1968)

Francesc Mateu i Verges (1968-1970)

Felicià Grau i Grau (1970-1983)

Eusebi Vàzquez i Ruso (1983-1994)

Antoni Ferrón i Pérez (1994-2004)

Ramon Moret i Blanch (2004-2007) i (2008-2010)

Joan Bigas (2007-2008)

Ramon Terrades (2010-2012)

Pilar Poch i Ollé (2012-2016)

Neus Banet i Durbau (2016-2019)

Anna Malleu i Ribot (2019-2022)

Santiago Aubanell Rota (2022-actualitat)