Jaume Radigales guanya el I Premi JM Catalunya - Ficta Edicions d'Assaig Musical Català

L’historiador de l’art, docent, crític musical, i comunicador barceloní Jaume Radigales (1969), conegut pels seus llibres i programa radiofònic sobre òpera, ha guanyat la primera edició del premi d’assaig musical impulsat per Joventuts Musical de Catalunya i FICTA edicions i produccions amb la proposta L’òpera catalana: una aproximació històrica.

El jurat, presidit per la musicòloga Tess Knighton (1957) i integrat per Benet Casablancas (1956), Mònica Pagès (1972), Raül Garrigasait (1979) i Joan Magrané (1988), valora de la proposta presentada per  Jaume Radigales "la identificació d’un espai buit dins l’assagística musical catalana a més, de la seva ambició i abast. Tot i l’existència d’aportacions molt valuoses entorn d’aquesta temàtica, s’entén que encara manca una monografia de caràcter integral feta des d’una perspectiva global que, com és el cas, abasti des dels inicis en el segle XVIII fins al dia d’avui. En aquest sentit s’aprecia el bon equilibri entre context històric i la música en si mateixa, i la claredat en la consideració del que és òpera catalana —molt més que una distinció lingüística. Així mateix es considera que la proposta està ben estructurada, amb un estil comunicatiu i ben informat, però que defuig de l’expressió massa especialitzada i en facilita una àmplia recepció pública”.

Jaume Radigales, que té ara un any per redactar el seu assaig, rep la noticia del premi (dotat amb 3.000 € i la publicació de l’assaig) amb il·lusió i comenta que la primera idea d’aquest futur assaig, la va tenir fa un parell d’anys quan “vaig estar valorant la possibilitat d’escriure una síntesi d’òpera catalana per a la prestigiosa publicació acadèmica Opera Journal”. Hagués estat un text en anglès i amb una important limitació d’espai, però hi va començar a treballar. “Furgant, furgant em vaig adonar que hi havia molta cosa, molt interessant i tota inèdita i vaig decidir deixar la idea de l’article per la revista i anar-ho treballant per a un possible llibre més extens”. El projecte de llibre va quedar, però arraconat mentre treballava en altres publicacions. Una mica més tard, Radigales va impartir un curs a l'associació Amics del Liceu sobre aquest tema, la preparació del qual li va permetre aprofundir en el tema. “El curs va ser un èxit. La gent va quedar molt sorpresa de la quantitat de coses que hi ha i en molts casos, també, de la qualitat i paral·lelament va ser quan va sortir la convocatòria d’aquest premi d’assaig. El premi em permetrà treballar a fons el tema”, assenyala.

Aquest assaig omplirà un buit important. L’òpera a Catalunya ha estat objecte de recerca però en paraules del premiat “l’òpera catalana no s’ha estudiat, ni individualment ni col·lectivament i portem 250 anys de tradició operística continuada amb presència de compositors catalans als nostres teatres i sempre ha estat la gran desconeguda”.

El llibre pretén assentar les bases metodològiques a partir de la definició de què és òpera catalana i recórrer històricament aquests 280 anys d’òpera catalana. Segons explica Radigales  “definir què és òpera catalana no és tant fàcil. La catalanitat d’una òpera no la defineix tant la llengua en que s’ha escrit com el sistema de producció en el que s’emmarca. Això vol dir que atès que al segle dinou les òperes totes es feien en italià, considerarem òperes catalanes les escrites, per exemple, pel català Ramon Carnicer. Unes òperes escrites, lògicament, en italià però per a ser estrenades al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.”

Anant més enllà i reivindicant la necessitat de “donar una oportunitat a l’òpera catalana programant-la”, Jaume Radigales té clar que “cal que la gent sàpiga que hi hagué un veritable debat sobre la creació d’una òpera nacional catalana, de la mateixa manera que aquest debat també existia a Espanya, i és aquí on arrenca una tradició que ha tingut moments de gran esplendor (finals del segle XIX i fins la segona dècada del segle XX) amb compositors com Felip Pedrell, Enric Morera, Amadeu Vives, etc., que van intentar crear una veritable òpera catalana amb èxits molt relatius, però amb algunes obres que encara avui perduren (i potser la més emblemàtica sigui El Giravolt de Maig d’Eduard Toldrà sobre text de Josep Carner). Però abans i després d’aquest període d’esplendor hi ha molta obra (també de compositors compromesos amb l’avantguarda)”.

El llibre L’òpera catalana: una aproximació històrica es publicarà el darrer trimestre del 2022 dins la col·lecció FICTA Lletres de l’editorial gironina FICTA edicions. 

Finalistes i Premi Revista Musical Catalana

El jurat ha fallat el premi després de valorar les deu propostes presentades. Unes propostes en les que s’aprecia qualitat i una gran diversitat en les seves temàtiques, moltes de les quals mostren una bona potencialitat de desenvolupament. D’altra banda, es constata un predomini de treballs de descripció històrica com també algun de pensament o especulació filosòfica, en detriment de les opcions d’anàlisi musical. 

A més del guanyador, els altres finalistes han estat:

• Carles Riera: la curiositat infinita d’Oriol Padró i Cirera (1976) 
• Dones, música i treball de Bàrbara Duran i Bordoy  (1963) 
• Entre Les illes Medes i  Ariel de Pepe Reche (1983) 
• Associació Música da camera, l’estendart musical del Nouncentisme de Xavier Chavarria i Talarn (1966)  

La Revista Musical Catalana, editada per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música publicarà un o diversos articles finalistes al llarg del proper any.

Sobre el Premi JMCatalunya · FICTA edicions d’Assaig Musical

El Premi JMCatalunya · FICTA edicions d’Assaig Musical neix el 2021 per impuls l’organització cultural Joventuts Musicals de Catalunya i l’editorial musical i discogràfica Ficta Edicions i Produccions, SL. Les dues entitats el convoquen amb el convenciment que la salut cultural d’un país es mesura, també, amb la qualitat i la quantitat d’assagística que s’hi publica i davant la necessitat d’omplir buits en aquesta matèria al nostre país.

El concurs es convoca cada dos any i té un deliberat caràcter de beca per a la redacció d’un assaig en el que l’autor o la temàtica siguin catalans. Poden optar a aquest premi els projectes d’assaig musical escrits des de qualsevol perspectiva, disciplina o àmbit científic.

L’autor del projecte guanyador té un any per a redactar l’assaig i està dotat amb 3.000 € i la publicació de l’assaig.