29.06.2021
L’historiador de l’art, docent, crític musical, i comunicador barceloní Jaume Radigales (1969), conegut pels seus llibres i programa radiofònic sobre òpera, ha guanyat la primera edició del premi d’assaig musical impulsat per Joventuts Musical de Catalunya i FICTA edicions i produccions amb la proposta L’òpera catalana: una aproximació històrica.
El jurat, presidit per la musicòloga Tess Knighton (1957) i integrat per Benet Casablancas (1956), Mònica Pagès (1972), Raül Garrigasait (1979) i Joan Magrané (1988), valora de la proposta presentada per Jaume Radigales "la identificació d’un espai buit dins l’assagística musical catalana a més, de la seva ambició i abast. Tot i l’existència d’aportacions molt valuoses entorn d’aquesta temàtica, s’entén que encara manca una monografia de caràcter integral feta des d’una perspectiva global que, com és el cas, abasti des dels inicis en el segle XVIII fins al dia d’avui. En aquest sentit s’aprecia el bon equilibri entre context històric i la música en si mateixa, i la claredat en la consideració del que és òpera catalana —molt més que una distinció lingüística. Així mateix es considera que la proposta està ben estructurada, amb un estil comunicatiu i ben informat, però que defuig de l’expressió massa especialitzada i en facilita una àmplia recepció pública”.
Jaume Radigales, que té ara un any per redactar el seu assaig, rep la noticia del premi (dotat amb 3.000 € i la publicació de l’assaig) amb il·lusió i comenta que la primera idea d’aquest futur assaig, la va tenir fa un parell d’anys quan “vaig estar valorant la possibilitat d’escriure una síntesi d’òpera catalana per a la prestigiosa publicació acadèmica Opera Journal”. Hagués estat un text en anglès i amb una important limitació d’espai, però hi va començar a treballar. “Furgant, furgant em vaig adonar que hi havia molta cosa, molt interessant i tota inèdita i vaig decidir deixar la idea de l’article per la revista i anar-ho treballant per a un possible llibre més extens”. El projecte de llibre va quedar, però arraconat mentre treballava en altres publicacions. Una mica més tard, Radigales va impartir un curs a l'associació Amics del Liceu sobre aquest tema, la preparació del qual li va permetre aprofundir en el tema. “El curs va ser un èxit. La gent va quedar molt sorpresa de la quantitat de coses que hi ha i en molts casos, també, de la qualitat i paral·lelament va ser quan va sortir la convocatòria d’aquest premi d’assaig. El premi em permetrà treballar a fons el tema”, assenyala.
Aquest assaig omplirà un buit important. L’òpera a Catalunya ha estat objecte de recerca però en paraules del premiat “l’òpera catalana no s’ha estudiat, ni individualment ni col·lectivament i portem 250 anys de tradició operística continuada amb presència de compositors catalans als nostres teatres i sempre ha estat la gran desconeguda”.
El llibre pretén assentar les bases metodològiques a partir de la definició de què és òpera catalana i recórrer històricament aquests 280 anys d’òpera catalana. Segons explica Radigales “definir què és òpera catalana no és tant fàcil. La catalanitat d’una òpera no la defineix tant la llengua en que s’ha escrit com el sistema de producció en el que s’emmarca. Això vol dir que atès que al segle dinou les òperes totes es feien en italià, considerarem òperes catalanes les escrites, per exemple, pel català Ramon Carnicer. Unes òperes escrites, lògicament, en italià però per a ser estrenades al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.”
Anant més enllà i reivindicant la necessitat de “donar una oportunitat a l’òpera catalana programant-la”, Jaume Radigales té clar que “cal que la gent sàpiga que hi hagué un veritable debat sobre la creació d’una òpera nacional catalana, de la mateixa manera que aquest debat també existia a Espanya, i és aquí on arrenca una tradició que ha tingut moments de gran esplendor (finals del segle XIX i fins la segona dècada del segle XX) amb compositors com Felip Pedrell, Enric Morera, Amadeu Vives, etc., que van intentar crear una veritable òpera catalana amb èxits molt relatius, però amb algunes obres que encara avui perduren (i potser la més emblemàtica sigui El Giravolt de Maig d’Eduard Toldrà sobre text de Josep Carner). Però abans i després d’aquest període d’esplendor hi ha molta obra (també de compositors compromesos amb l’avantguarda)”.
El llibre L’òpera catalana: una aproximació històrica es publicarà el darrer trimestre del 2022 dins la col·lecció FICTA Lletres de l’editorial gironina FICTA edicions.
Finalistes i Premi Revista Musical Catalana
El jurat ha fallat el premi després de valorar les deu propostes presentades. Unes propostes en les que s’aprecia qualitat i una gran diversitat en les seves temàtiques, moltes de les quals mostren una bona potencialitat de desenvolupament. D’altra banda, es constata un predomini de treballs de descripció històrica com també algun de pensament o especulació filosòfica, en detriment de les opcions d’anàlisi musical.
A més del guanyador, els altres finalistes han estat:
La Revista Musical Catalana, editada per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música publicarà un o diversos articles finalistes al llarg del proper any.
Sobre el Premi JMCatalunya · FICTA edicions d’Assaig Musical
El Premi JMCatalunya · FICTA edicions d’Assaig Musical neix el 2021 per impuls l’organització cultural Joventuts Musicals de Catalunya i l’editorial musical i discogràfica Ficta Edicions i Produccions, SL. Les dues entitats el convoquen amb el convenciment que la salut cultural d’un país es mesura, també, amb la qualitat i la quantitat d’assagística que s’hi publica i davant la necessitat d’omplir buits en aquesta matèria al nostre país.
El concurs es convoca cada dos any i té un deliberat caràcter de beca per a la redacció d’un assaig en el que l’autor o la temàtica siguin catalans. Poden optar a aquest premi els projectes d’assaig musical escrits des de qualsevol perspectiva, disciplina o àmbit científic.
L’autor del projecte guanyador té un any per a redactar l’assaig i està dotat amb 3.000 € i la publicació de l’assaig.
30.11.2024
Al bell mig de Malgrat de Mar, a la plaça d'Anselm Clavé, coneguda popularment com la plaça de la Barretina, s’hi aixeca un edifici de façana...
29.11.2024
La llibreria Ona de Barcelona (C/ Pau Claris, 94) acollirà l’11 de desembre la presentació (19 h.) del llibre Entre les illes Medes i Ariel del...
27.11.2024
El president de Joventuts Musicals de Catalunya, Joan Magrané, ha entregat la nit d'aquest dimecres 27 de novembre del Premi Joventuts Musicals...
27.11.2024
La Fundació Pau Casals i la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya han signat un acord de col·laboració per promoure el coneixement...
04.11.2024
La Federació de Joventuts Musicals de Catalunya participa per tercer any amb el Festival Clàssics d’Arts Contemporànies i Pensament que...
25.10.2024
El Petit Palau del Palau de la Música Catalana acull el dissabte 9 de novembre el concert dels guanyadors, Trio Defilló i el Quartet Vivancos, de...
01.10.2024
Corria el 1994 quan un grup de joves del Camp de Tarragona amants de la música els va passar pel cap crear una empresa de gestió, però van acabar...
29.09.2024
El violoncel·lista català Gerard Flotats (Solsona, 2001) ha guanyat el Premi Joventuts Musicals de Catalunya, al millor intèrpret d’obra...
22.07.2024
El Trio Defilló, integrat per Guillem Armengol al violí, Martina Armengol al violoncel i Ramon Serra al piano; i el Quartet Vivancos, que el...
10.07.2024
Del 22 al 28 de juliol torna a Banyoles el festival de músiques del món Ethno Catalonia. La cita, organitzada per Joventuts Musicals de Banyoles,...
28.06.2024
El Fringe Torroella de Montgrí-L'Estartit, organitzat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, tornarà a ser el punt de trobada a...
14.06.2024
La Federació de Joventuts Musicals de Catalunya ha estat declarada durant el mes de juny com una entitat d’utilitat pública per part de la...
01.06.2024
Omplir de música en viu Sant Cugat del Vallès i complementar la formació dels estudiants de música de la ciutat i l’entorn van ser els motius...
01.05.2024
Les associacions de Joventuts Musicals tenen, en general, el seu àmbit d’actuació en el municipi on estan ubicades, a vegades, però, els seus...
01.04.2024
Després del tancament de la Tabacalera, la mítica sala de concerts de la Bisbal d’Empordà que va estar en actiu des del 1988 fins al 1995, la...
28.03.2024
Musicals de Catalunya creix amb noves incorporacions a la Federació: l’Associació Popular de Concerts - Joventuts Musicals del Baix Montseny i la...
26.03.2024
Un total de vint-i-cinc propostes de música antiga, clàssica, jazz i músiques d’arrel formen part del catàleg de la Xarxa de Músiques a...
25.03.2024
Joventuts Musicals de Catalunya engega un nou projecte per portar la música les biblioteques de Catalunya, Intons. De l’1 d’abril al 30 de...
01.03.2024
Tenir un passat musical o que a la població hagi nascut algun músic triomfador sempre és un esperó a l’hora de crear una associació de...
24.02.2024
El compositor català Fabià Santcovisky Reschini (Barcelona, 1980) ha estat guardonat amb el 41è Premi Reina Sofía de Composició Musical dotat...