Entitat del mes de gener: Joventuts Musicals de Barcelona

El començament de la dècada de 1950 va veure arribar a Espanya el moviment internacional de Joventuts Musicals, creat deu anys abans a Bèlgica durant la II Guerra Mundial. L’arribada va ser ordenada, com manava el règim franquista: primer a la capital, Madrid, i després a les províncies. Barcelona va haver d’esperar que es creés Joventuts Musicals d’Espanya per poder constituir-se com associació de Joventuts Musicals i presentar-se oficialment en societat el 12 de desembre de 1952 amb un concert al Palau de la Música Catalana de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà i amb Alícia de la Rocha com a solista al piano. L’anunci publicat a La Vanguardia la vigília deia, però, que la presentació era de “Juventudes Musicales de España”.

Encara que algunes vegades i en determinats casos van haver d’anunciar-ser com a “Juventudes Musicales de España”,  la nova associació de Joventuts Musicals de Barcelona va néixer amb empenta, fruit de la visió oberta i europea que suposava el moviment musical juvenil en el marc culturalment repressiu i el període d’autarquia que des del final de la Guerra Civil vivia Espanya. De seguida va començar a fer conferències, concerts de cambra, recitals i sessions amb audicions de discs. El 1963 el doctor Jacint Vilardell els va encarregar l’organització del Concurs de Cant Francesc Viñas, que l’entitat va fer durant una dècada.

Si la primera dècada d’història de Joventuts Musicals de Barcelona va ser bona, la segona, encara va ser més ambiciosa. El 1962 van crear un cicle d’audicions musicals per escolars, que es va perllongar durant més de quatre dècades, i el 1963 van proposar a l’Ajuntament crear un Festival Internacional de Música, que Joventuts Musicals de Barcelona va organitzar fins al 1971 per passar a l’any següent a mans municipals. El Festival Internacional de Música de Barcelona va ser un important revulsiu en el món de la música clàssica a la capital catalana pel nombre d’artistes, grups i orquestres internacionals que es van presentar per primera vegada a Barcelona.

Rebre encàrrecs que es desencarreguen o materialitzar una idea que amb el temps altres se n’apropien és la fatalitat que Joventuts Musicals de Barcelona arrossega des de fa dècades. Va passar amb l’organització del Concurs de Cant Francesc Viñas i amb el Festival Internacional de Música de Barcelona, però també anys després amb altres iniciatives, com van ser les Serenates al Barri Gòtic que les va absorbir el Festival Grec fins que pocs anys després van desaparèixer, o Una Hora de Música als Barris, entre altres.

“Potser la nostra funció és la d’anar proposant idees i que la ciutat o altres les agafin i proposant-ne de noves”, diu resignat Miquel Badal, president de Joventuts Musicals de Barcelona. “Si estiguessin en qualsevol poble o ciutat fora de Barcelona, això no passaria, perquè no existeix la suficient massa crítica perquè altres t’ho agafin ni perquè algú ho faci”, assenyala. Actualment, Joventuts Musicals de Barcelona no pot competir amb l’oferta múltiple dels grans equipaments musicals de la capital catalana, que cobreixen amb escreix les parcel·les pròpies d’una entitat de Joventuts Musicals, com són els concerts de joves talents o les audicions escolars.  

Joventuts Musicals de Barcelona va viure anys de glòria, però també va passar per moments difícils. El 1976 l’entitat va estar a punt de fer fallida i una junta rectora va assumir-ne el control fins a 1977 per redreçar la delicada situació econòmica. Una nova junta presidida per Joan Millà es va fer càrrec de l’entitat portant un llarg període d’estabilitat. “D’aquella junta rectora va sorgir un pal paller substancial com el Joan Millà, que va durar molts anys. Jo intento continuar la feina que ell va fer dins de les limitacions que té Barcelona on a una entitat petita com Joventuts Musicals li és molt difícil fer-se present. El que faig és fer xarxa procurant estar present en diferents sectors a través de vinculacions. Com a president de Joventuts Musicals de Barcelona formo part del patronat de la Fundació Pau Casals i soc vicepresident del Consell Català de la Música, que vam ajudar a crear. El Consell Català de la Música gestiona el Jardí dels Tarongers on es fa una programació de concerts amb músics emergents. A Barcelona t’has de posicionar en aquests nínxols i fer així feina vicària de Joventuts Musicals”.

Actualment, Joventuts Musicals de Barcelona manté el Concurs de Joves Compositors, Premi Internacional Frederic Mompou creat el 1979 i que el passat novembre va fallar la seva 43a edició premiant l’obra Wagamama del compositor argentí Demian Rudel Rey. “Intento fugir de l’estàndard, perquè si presento un cicle de concerts de joves l’Auditori i Palau de la Música em passen per sobre, perquè ja tenen cobertes totes les marques, gèneres i estils”, diu Miquel Badal.

Des de la temporada 2021-2022, l’associació també organitza un cicle de concerts del catàleg de la Xarxa de Músiques que se celebren els migdies de dissabte a Casa Seat Barcelona; a més, publica mensualment des de 1981 un butlletí, Joves & Música, amb un calendiari dels concerts que se celebren a Barcelona; i s’encarrega de la gestió del Memorial Mompou-Bravo, el concert que cada any s’organitza en homenatge al compositor Frederic Mompou i la seva esposa, la concertista Carme Bravo.

Joventuts Musicals de Barcelona està adherida a la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya. Actualment té 88 socis.

La seva junta està formada per Miquel Maria Badal i Valls en el càrrec de president, Ignasi Campà Ferrer com a vicepresident primer, Kiev Portella Pons com a vicepresident segon, Marta Bou i Molins en qualitat de secretària, Montserrat Badal Valls com a tresorera, i Isabel Arnau Aranda, Víctor Santapau Salvador i Joan Vilà i Giménez com a vocals.

D’ençà que Joventuts Musicals de Barcelona es va crear el 1952 han estat presidents de l’entitat:

Antoni Cladellas (1952-1956)
Narcís Bonet (1956-1963)
Jordi Roch (1963-1976)
Junta rectora (1976-1977)
Joan Millà (1977-2014)
Miquel Badal (2014-)