El nus la flor és un recull de poemes inèdits de Casasses i alhora un cicle original de 43 peces musicals entorn d’aquest recull (Lli- bre+CD, Edicions Poncianes, 2018). El jove pianista i compositor Daniel Ariño pren una selecció del poemari i els musica de dues maneres diferents: l’una per a veu parlada i piano, i l’altra per a veu cantada i piano. La combinació alternada de les dues configu- ra aquest cicle que s’encadena de manera orgànica i diàfana. El nus la flor és així una aposta per crear un gran cicle de cançó i recitat en català en el qual s’integri una mi- ríada de tendències estètiques: de l’impres- sionisme, el modernisme i l’espectralisme al jazz, el flamenco o el cabaret. La poesia de Casasses, juganera i calidoscòpica, rica de formes i estils, portava ja la música a dintre.
Com va néixer el projecte "El nus la flor"?
En un moment donat, va haver-hi una conjunció de tres òrbites que es van trobar, la de la Maria, l’Enric i el Daniel, i d’aquesta trobada neix El nus la flor. Així de senzill.
Què sentiu quan esteu immersos en un recital?
Pregunta difícil! Tot i que portem ja 21 recitals d’El nus la flor, cada vegada que sortim a escena és com si fos la primera. Sempre hi ha quelcom de nou.
Què significa, per a vosaltres, el moviment de les Joventuts Musicals?
Joventuts Musicals fa un feina molt important aconseguint que músics emergents puguin trobar espais on presentar la seva música amb les millors condicions.
Quin ha estat el vostre procés creatiu?
Enric va escriure les poesies, Daniel va compondre la música i la Maria li va donar la veu i l’ànima. Ni més ni menys.
Quins són els vostres propers reptes professionals? Són en comú?
El nostre proper repte professional és desfer el nus i collir la flor.
Qüestionari breu
