04-12-2022
Kambrass Quintet neix el 2017 i està integrat per cinc amics que es van conèixer a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i van decidir formar un quintet de metall per tocar junts en les classes de música de cambra. Estan a punt d’acabar un màster a l’Hochschule für Musik de Lucerna (Suïssa) i volen continuar formant-se a Europa. Semifinalistes del concurs de Joventuts Musicals d’Espanya en la modalitat de música de cambra, han guanyat aquest 2022 el primer Premi Philip Jones Brass que atorga l’Hochschule für Musik de Lucerna als instrumentistes de metall més destacats, i el segons premis dels concursos Antón García Abril de Baza (Granada) i de Cambra Romànica d’Andorra. Kambras Quintet està integrat per Guillem Cardona (trompeta), Joan Pàmies (trompeta), Maria Servera (trompa), Xavi Gil (trombó) i Oriol Reverter (tuba).
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què us va motivar a fundar un quintet de metall?
KAMBRASS QUINTET: Ens vam conèixer i ens vam fer amics a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), els cinc som de la mateixa promoció, hi van entrar el 2015. En l’assignatura de música de cambra, vam decidir fer un quintet de metall. Inicialment, era per fer música amb amics, però ha esdevingut un projecte professional al qual volem dedicar-nos. I el nom de Kambrass Quintet el vam decidir quan el 2017 vam tenir el primer concert quan encara estudiàvem a l’ESMUC.
J. M. C.: Heu estudiat a l’Escola Superior de Música de Catalunya i actualment esteu ampliant la vostra formació a Suïssa, què us està aportant estudiar fora?
K. Q.: Estudiar fora ens ha aportat descobrir món, noves cultures, noves persones i això és molt enriquidor. I musicalment ens està aportant molt, sobretot pels professors que ens hem trobat pel camí i pels companys. I també com tracten a Suïssa, i en general a Europa, la cultura. Tenen una tradició que no tenim nosaltres a Espanya. Això ens va sorprendre molt. El pròxim febrer acabem un màster a Lucerna (Suïssa), del qual el 22 de desembre fem el recital final, que es titula Closer. Estem molt contents, perquè l’hem pogut fer en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. Es titula Closer. És molt important perquè tanca una etapa. Ara, estem parlant què farem després. La idea és continuar formant-nos i molt probablement ho farem a l’estranger, on tenim més oportunitats per fer màsters.
J. M. C.: Quin paper creieu que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
K. Q.: Els concursos t’obren portes per conèixer nova gent i tota la preparació que fas per participar en un concurs, sempre suposa un salt qualitatiu molt gran.
J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa que interpretareu en la gira de concerts que fareu en la Xarxa de Músiques?
K. Q.: El programa es titula Visions i el que volem és mostrar, amb obres escrita per a quintet de metall i arranjaments, un recorregut pels diferents estils, de la música contemporània, amb una partitura de Witold Lutoslawski, fins al barroc, amb Johann Sebastian Bach, per arribar a Jan Bach, un compositor actual dels Estats Units, que té una obra per a quintet de metall. Fem un joc, de Bach a Bach, el Bach barroc i el Bach contemporani. Precisament, l’obra de Jan Bach que interpretem, Rounds and Dance, està basada en les suites orquestrals del barroc, com les que feia Johann Sebastian Bach.
J. M. C.: El quintet de metall és una formació moderna i el seu repertori es nodreix principalment d’obres del segle XX i XXI i de transcripcions d’obres d’altres èpoques. Quina combinació feu en els vostres concerts d’aquest repertori, i arrangeu vosaltres mateixos per a quintet de metall les obres d’altres èpoques que interpreteu?
K. Q.: Els arranjaments són una part important del nostre repertori, tot i tenir un repertori propi extens, encara que no tant com el que tenen els instruments de corda. Com a músics no ens limitem a res i els arranjaments ens permeten poder tocar música de moltes èpoques i estils. Estem començant a fer-nos nosaltres mateixos els arranjaments per a quintet de metall, perquè coneixem molt bé el grup i les possibilitats de cada un dels seus membres. És com fer un vestit a mida. En el programa dels concerts que oferirem en la gira de la Xarxa de Músiques, l’arranjament del Preludi en Do sostingut menor per a piano de Rakhmàninov l’hem fet nosaltres.
J. M. C.: Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
K. Q.: Joventuts Musicals és un moviment extraordinari pels joves com nosaltres que estem començant una carrera, pel suport que dona, que és crucial. Si no tens aquesta mena de suports quan comences és molt difícil. El treball que fa Joventuts Musicals des de fa anys és molt important i és una llàstima que la societat a Espanya no se li doni importància.
J. M. C.: Quins projectes futurs teniu?
K. Q.: El nostre projecte més immediat és l’enregistrament del nostre primer disc, que gravarem la primera meitat del 2023.
J.M.C.: Què és el que més us agrada de ser músics?
K.Q.: El que més ens agrada és poder compartir la nostra visió de la música entre els cinc que formem el grup, i tenir la llibertat de poder fer la nostra versió i investigar.
J.M.C.: Qui és el vostre referent musical?
K.Q.: Tenim referents molt diversos: el Quartet Casals, el Quatuor Ebène, Alícia de Larrocha, els Spanish Brass. No ens tanquem al nostre món del metall. Escoltem tota mena de música perquè la inspiració ve de molts llocs.
