02-03-2023
The Delightful Pocket Company és un conjunt de cambra format per l’organista Marc Díaz, el trompetista Sergi Marquillas i l’oboè Ivan Alcazo creat el 2021 per oferir, des de la passió per la música de cambra, un repertori singular escrit per aquests tres instruments, també transcripcions d’obres per la formació i fins i tot estan oberts a interpretar obres de nova creació escrites per ells.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Quan vàreu constituir el trio i per què vàreu triar la formació d’oboè, trompeta i orgue?
THE DELIGHTFUL POCKET COMPANY: La idea sorgeix l’any 2020 i la fem realitat el 2021. Vam construir el trio a partir de la connexió personal i artística entre els tres components. Creiem que la trompeta i l’oboè malgrat les seves diferències, es complementen de manera molt especial amb el seu so. L’orgue és un instrument tan versàtil, que ens ofereix un ventall molt ampli de registres i de sonoritat, que lliguen perfectament tant en el repertori on toca sol, només amb la trompeta o amb l’oboè, o en les peces a trio. Creiem que aquesta formació ofereix un ventall dinàmic i de sonoritat molt ric i atractiu.
J.M.C.: Excepte l’organista, tant l’oboista com el trompetista heu estudiat el vostre instrument en el seu vessant modern i l’instrument antic. Quines diferències tècniques hi ha entre la trompeta i l’oboè modern i l’antic?
T.D.P.C.: En el cas de l’oboè, les diferències més evidents són en el nombre de claus que té cada instrument. Això provoca que la tècnica pel que fa a la digitació sigui més precisa en l’oboè modern. L’oboè barroc està construït amb una fusta més porosa i lleugera que li dona una sonoritat menys potent, però més amable, i li permet empastar amb més facilitat amb altres instruments, té un timbre molt adient per a la música de cambra. Les canyes de l’oboè barroc són més suaus i permeten obtenir aquesta calidesa en el so. Pel que fa a la trompeta barroca la principal diferència amb la moderna és la manca de mecanismes cromàtics com són els pistons. Les notes que es poden fer es limiten a les de la sèrie harmònica i la tècnica per canviar de nota es basa en una combinació de la pressió de l’aire i la tensió dels llavis. Cal controlar molt bé aquesta tècnica per encertar les notes. A més, l’instrument és gairebé el doble de llarg que el modern per aconseguir més notes de la sèrie harmònica. En el cas de la majoria de reproduccions de trompetes barroques actuals s’han afegit tres o quatre forats –invent modern– per ajudar a corregir l’afinació de certes notes. El broquet que utilitzem també és més gran que el de la trompeta moderna. El so que aconseguim és més rústic i ens transporta al camp de batalla.
J.M.C.: Tots tres heu estudiat a Catalunya, però també heu marxat fora per ampliar la vostra formació, què us ha aportat estudiar fora?
IVAN ALCAZO: El fet d’haver estudiat a l’estranger m’ha aportat una gran experiència tant personal, educativa com professional. Destacaria les oportunitats que es tenen pel fet d’estudiar en una institució tan important; vaig tenir l’oportunitat de participar en molts projectes orquestrals i de cambra vinculats amb el conservatori, i també d’altres professionalment, que van enriquir molt la meva trajectòria com a intèrpret.
SERGI MARQUILLAS: En el meu cas va suposar trobar un lloc on estudiar la trompeta barroca, ja que a Catalunya no és possible. A més, em va servir per trobar l’equilibri entre la trompeta moderna i la barroca en el meu dia a dia.
MARC DÍAZ: la meva formació musical superior és en el camp de la direcció de cor. Jo havia estudiat la carrera a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i vaig triar el KMH Estocolm com a lloc on perfeccionar-me. Suècia ha estat, des de ja fa moltes dècades, un país capdavanter i innovador en tot el que té a veure amb la música coral, i allà vaig aprendre només maneres de treballar, nous repertoris i una riquesa coral i musical que valia la pena de descobrir.
J.M.C.: En el vostre currículum s’explica que prepareu programes específics de música antiga, i que feu recreacions i adaptacions pròpies de tota mena de músiques. En què consisteixen aquestes “recreacions i adaptacions pròpies i tota mena de músiques”? Significa això que també feu “recreacions i adaptacions” de músiques de compositors actuals interpretades amb instruments històrics?
T.D.P.C.: Ens referim en especial a adaptacions de repertori que no és específicament original per a la nostra formació, però que per sonoritat i pel concepte de la peça ens quadra per la proposta que volem oferir. Tenim la intenció de realitzar noves propostes que inclouran cantants, i d’altres amb adaptacions de repertori del segle XX.
J.M.C.: Podeu parlar-nos del programa que heu triat per fer la gira de concerts a la Xarxa de Músiques?
T.D.P.C.: Després d’una extensa recerca del repertori original per a la formació i d’obres que es poguessin adaptar al nostre format, hem fet una selecció d’algunes de les obres més representatives per mostrar el potencial d’aquesta formació: en format de trio, duos o orgue sol. Sempre buscant una coherència, hem creat una història que uneixi aquestes peces.
J.M.C.: Sempre busqueu un tema per lligar les obres dels programes que feu?
T.D.P.C.: Intentem que els nostres programes tinguin un sentit, coherència i siguin interessants per l’oient, malgrat que puguin contenir obres d’estils i autors diferents.
J.M.C.: En els vostres programes, acostumeu a barrejar, com en el cas del qual feu en gira per la Xarxa de Músiques, obres de compositors coneguts com a Händel i Bach, amb altres de tan poc coneguts com a Viviani i Finger?
T.D.P.C.: Volem compartir música de primer nivell, tant de compositors molt coneguts com altra també d’altíssim nivell de compositors poc coneguts. Creiem que pot resultar molt interessant per al nostre públic. A més, sovint aquests compositors menys coneguts van tenir vides musicals i personals molt atractives i que ens permeten realitzar connexions musicals i històriques de tota mena.
J.M.C.: Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
T.D.P.C.: Ha suposat una extraordinària oportunitat de tenir una sèrie de concerts per tal que la nostra proposta sigui cada vegada més sòlida, i de tenir una regularitat, molt necessària per a un grup de cambra professional.
J.M.C.: Quins projectes futurs teniu?
T.D.P.C.: Estem elaborant diferents propostes amb veu, i també alguna amb repertori més modern. Estem oberts també a l’estrena d’obres per a aquesta formació.
J.M.C.: Té cap significat especial el nom que heu triat pel grup, The Delightful Pocket Company?
T.D.P.C.: Per nosaltres és molt important el nom, ja que creiem que defineix el concepte i allò que intentem transmetre. “L’encantadora (exquisida, deliciosa) companyia de butxaca” ens porta a diferents interpretacions i totes ens agraden i en totes ens hi sentim còmodes: per exemple, a les petites companyies d’artistes ambulants que oferien els seus espectacles arreu. Però també ens remet a una certa manera d’abordar la música, des del detall i el respecte per la subtilesa. I de fet, la inspiració pel nom la vam trobar en un llibre publicat cap al 1760, i per això el nom mateix prové d’una època molt propera d’on surt bona part del repertori original per la formació.
J.M.C.: Què us agrada més de ser músics?
T.D.P.C.: El fet de poder transmetre el nostre art i la nostra passió al públic. En els concerts es produeixen aquests moments màgics que fan que la nostra professió tingui sentit. La feina que fem durant els assajos és molt gratificant, ja que treballem en la nostra compenetració i la visió que tenim de la música.
J.M.C.: Qui és el vostre grup referent musical?
T.D.P.C.: Són molts, però un d’ells seria el Quartet Casals, per la seva professionalitat i la solidesa de la seva proposta artística.
