01-12-2023
Enrique Padilla Monteoliva, artísticament Enrique Monteoliva va néixer a Almeria on va estudiar piano i cant abans de traslladar-se a Barcelona per seguir la seva formació en cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on va descobrir el cicle de lieder Winterreise de Schubert que l’ha captivat fins al punt de convertir-la en l’obra al voltant de la qual actualment gira la seva concepció musical.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què et va atraure del cant per voler dedicar-te a ser cantant?
ENRIQUE MONTEOLIVA: Estudiava piano quan en un moment determinat em vaig adonar que em faltaven les paraules, que em faltava text i que necessitava moure’m. Això va ser el que em va apropar al cant i l’escena i vaig decidir aleshores estudiar també cant per uns motius que s’han anat transformant. Vaig començar a estudiar cant a Almeria, però com el conservatori no té grau superior em vaig traslladar a Barcelona per seguir els estudis.
JMC.: Per què Barcelona?
EM.: M’havien parlat molt bé de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), i sobretot d’Enedina Lloris, amb qui he estudiat el grau superior.
JMC.: T’has començat a presentar a concursos de cant, el Germans Pla de Balaguer i el Concurs Palet de Martorell, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves cantants?
EM.: Penso que el paper que juguen els concursos en els joves és força negatiu. És cert que t’ajuden a promocionar-te, però en el moment actual que em trobo no m’estic presentant a concursos perquè transmeten una idea en la qual jo no estic d’acord. Els concursos et fan creure que el lloc en el qual quedes equival a la teva qualitat com a cantant i acaben transformant el teu objectiu de fer art en l’objectiu de guanyar un concurs. Trobo els concursos antiartístics.
JMC.: Dius que en el moment en el qual estàs no t’estàs presentant a concursos, en quin moment estàs?
EM.: Actualment, faig el màster de lied a l’ESMUC i no sé si per inclinació particular o per context històric em pregunto què estem fent, què estem cantant, per què estem cantant. No trobo per ara una resposta que vagi més enllà de per què a mi m’agrada. Jo no enfoco el Winterreise únicament com un concert. A mi el Winterreise m’ha vingut, perquè hi havia una causa, una necessitat de fer-lo.
JMC.: Quina causa hi havia per fer el Winterreise? Què et va empènyer a afrontar-te a un cicle de lieder com el Winterreise el qual aborden cantants molt més madurs que tu, que encara t’estàs formant?
EM.: Em va empènyer el fet que quan el vaig escoltar i el vaig llegir vaig veure que per fi algú parlava de l’ésser humà en la música. En aquell moment vaig sentir la necessitat de cantar el Winterreise. Necessitava dir-li al món el que havien escrit Wilhelm Müller i Franz Schubert quan eren també molt joves. Necessitava proclamar arreu aquesta música perquè no la veig massa representada en el món de la cultura. A vegades trobo a faltar aquest compromís amb el sacrifici que es converteix el Winterreise. Vivim temps molt durs i jo veig preguntes en el Winterreise, veig emocions, i veig necessari sortir a dir això. No sé si estic a l’altura de l’obra, només puc sortir a intentar ensenyar al món el que han dit de nosaltres alguns artistes.
JMC.: Quan portes cantant el Winterreise?
EM.: El pianista Iñaki Guezala i jo vam començar amb el Winterreise fa tres o quatre anys.
JMC.: I com ha evolucionat aquest Winterreise d’ençà que vas començar a cantar-lo?
EM.: Ha evolucionat més del que em podia imaginar. Pots llegir un llibre i escoltar una música que després de molts anys encara et diuen coses noves sobre nosaltres mateixos. I no totes les obres et donen l’oportunitat de sacrificar-te i ensenyar la teva intimitat com ho fa el Winterreise. Quan l’Iñaki Guezala i jo vam començar amb el Winterreise van veure que era un funeral i l’obra ha anat evolucionant i ara som en una mena de revolució. Per mi, el Winterreise és actualment una aspiració. Al Winterreise són presents tots els tipus de dolor i quan has descobert un dolor profund t’adones que n’hi ha encara un de més profund que no havies sentit.
JMC.: Trobes a faltar no tenir l’alemany com a llengua materna per copsar tota la profunditat del Winterreise?
EM.: Hi ha tot un treball tècnic amb la lletra, amb i fonètica i la prosòdia. Però m’he preguntat sovint com puc dir: “Estranger vaig arribar/ estranger me’n torno a anar”, en alemany: “Fremd bin ich eingezogen, / Fremd zieh’ ich wieder aus” i que la gent s’ho cregui, que sigui veritat. Amb el Winterreise el que dius ha de ser veritat i hi ha un treball de viure la lletra i la música quan la cantes i aconseguir que el que han escrit unes persones a principis del segle XIX en un altre idioma sigui el mateix que el que tu vols dir.
JMC.: Però parles alemany?
EM.: No parlo alemany més enllà de la fonètica i coneixements bàsics, però sé que passa en el Winterreise. És una obra que tant a l’Iñaki Guezala com a mi ens ha atrapat. Hi ha una diferència cultural, certament, però no lamento no ser alemany perquè nosaltres fem un Winterreise diferent, de dos espanyols. El ritu del Winterreise segur que hi ha maneres diferents de fer-lo i nosaltres hem buscat la nostra manera. Hi ha un treball sobre la llengua que segur que no l’hagués fet si l’alemany fos la meva llengua materna, però hem descobert una altra fonètica i una altra llengua i unes altres paraules, i com els sentiments es transformen en paraules en un idioma que no és el meu crec que ens ha fet reflexionar sobre coses que quan jo canto en castellà, potser em passen desapercebudes.
JMC.: Què és per a tu el Winterreise?
EM.: És una obra amb la qual he treballat diversos anys i que espero que encara treballant molts anys més i que em permet presentar una part de la meva intimitat que no he trobat en altres obres. Per a mi és parlar de l’ésser humà i m’agradaria que per a la gent que l’escolti sigui un mirall en el qual facin el seu propi Winterreise.
JMC.: El lied és el gènere amb el qual et trobes més a gust?
EM.: Actualment, és el gènere amb el qual estic treballant més i m’hi trobo a gust, però la resposta correcta seria que no és necessàriament el gènere amb el qual em trobo més a gust. M’apropo a les obres que m’interessen indistintament del gènere al qual pertanyent. De totes maneres, si la vida m’ha portat al lied és perquè m’hi sento a gust.
JMC.: T’interessa l’òpera?
EM.: Sí, és un espectacle insuperable. Però participar en una òpera suposa passar una selecció i per ara no he tingut l’oportunitat de fer òpera professionalment, però m’interessa. És el gènere que em va apropar al cant.
JMC.: Què significa per a tu Joventuts Musicals?
EM.: A Almeria no hi ha associacions de Joventuts Musicals, vaig conèixer què era Joventuts Musicals, que es dedica a patrocinar els músics joves, quan vaig venir a Barcelona. Per a mi Joventuts Musicals és l’entitat que m’ha donat l’oportunitat de portar el Winterreise en gira. Considero que és important que hi hagi una entitat que té nombroses associacions repartides arreu del món i que es dedica a patrocinar els músics joves.
JMC.: Quins projectes futurs tens?
EM.: Algun concert més després de la gira amb Joventuts Musicals de Catalunya i continuar amb el màster de lied.
JMC.: Què t’agrada més ser cantant?
EM.: El fet de poder treballar amb una veu i un cos que són els meus. Posar la teva veu i el teu cos al servei d’una obra gran és el que em manté unit al cant.
JMC.: Quins són els teus referents musicals?
EM.: Escolto molt a Maria Callas, em fascina. Veig en ella una veritat i un apassionament que m’atrau. També m’agraden molt Victoria de los Ángeles, Cecilia Bartoli, Anna Netrebko, Dmitri Hvorosrovski, Stéphane Degout i, per descomptat, Dietrich Fischer-Dieskau. Com a pianistes, admiro Maria, João Pires, Martha Argerich i Glenn Gould.
