01-13-2023
Nascut a Sevilla el 2002, Gonzalo Peñalosa va venir al món escoltant la guitarra, instrument que va començar a estudiar amb el seu pare, el guitarrista i pedagog José Antonio Peñalosa, fins que aquest va morir quan ell tenia 10 anys. S’ha format al Conservatori de Sevilla i actualment estudia al Conservatori Superior de les Illes Balears. Habituat als escenaris des de petit, ha guanyat nombrosos concursos de guitarra, tant a Europa com als Estats Units. Va quedar en segon lloc en el Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya en la modalitat de corda-guitarra 2022.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què et va atreure de la guitarra per a triar estudiar aquest instrument?
GONZALO PEÑALOSA: Pràcticament, des que estava en el ventre de la meva mare he escoltat música, principalment clàssica i, especialment, guitarra clàssica, que era l'instrument que el meu pare tocava. Encara que en la meva família també hi havia preferència pel piano, finalment em vaig decantar per la guitarra, l'instrument que tenia més pròxim.
JMC.: El teu pare també va ser músic, consideres que això ha estat un avantatge per a tu?
GP.: Sí, de fet, va ser ell qui em va ensenyar les tècniques més bàsiques. D'altra banda, haver crescut amb una referència directa i diària crec que em va influir molt, i positivament, en la meva formació. El meu pare em va fer classes entre els 5 i els 10 anys i quan va morir el 2013, vaig continuar amb altres professors.
JMC.: Vas començar la teva formació musical amb el teu pare, has estudiat en el Conservatori de Sevilla i has ampliat la teva formació musical en el Conservatori Superior de les illes Balears, què t'ha aportat estudiar fora de la teva ciutat?
GP.: Penso que m'ha afectat, sobretot, en l'àmbit personal, perquè, per sort, sempre he pogut comptar amb molt bons professors que m'han ajudat a formar-me d'una manera correcta. He notat una clara diferència de passar a viure a casa meva amb la meva família a viure en una altra ciutat, amb altres costums i valent-me per mi mateix en moltes facetes en les quals abans no era necessari; crec que això m'ha fet madurar i m’ha obert els ulls a coses noves que no hagues experimentat si m'hagués quedat a Sevilla. A més de l'enriquiment personal i acadèmic que suposa estudiar amb un gran professor que m'aporta noves perspectives. Tot això es reflecteix en la interpretació musical.
JMC.: A més de tocar la guitarra, compons, quin paper està jugant la composició en la teva formació musical i vols dedicar-te a ser compositor?
GP.: Compondre sempre ha estat una afició des de petit, encara que mai m'ho he pres com una cosa professional. En algunes èpoques he compost diverses obres en un mateix any i en altres he estat anys sense poder escriure el que podríem dir una obra. De cara a la meva formació musical, compondre em permet analitzar i descobrir noves harmonies, la qual cosa m'ajuda a entendre altres obres, a més de permetre'm desenvolupar la creativitat i gaudir encara més amb la música. Seria genial poder compaginar una vida com a compositor amb la d'intèrpret, però és una cosa que, de moment, no em preocupa ni tinc del tot clar.
JMC.: En quin període musical et sents més a gust com a intèrpret?
GP.: Principis i meitat del segle XX. Estic molt a gust amb compositors com a Manuel Maria Ponce o Mario Castelnuovo-Tedesco. L'època d’els compositors relacionats amb Andrés Segovia sempre ha estat la que més m'ha apassionat i, al meu entendre, és una de les etapes on més s'ha desenvolupat el repertori pel meu instrument. També em sento còmode amb compositors més actuals, com a Sérgio Assad o Leo Brouwer.
JMC.: Has guanyat nombrosos concursos. Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
GP.: Penso que el de la música és un món molt competitiu, on sorgeixen cada vegada més i més intèrprets de grandíssim nivell. Crec que els concursos són una manera eficaç de poder distingir-te, que et coneguin, i d'obrir-te una porta com a intèrpret per crear un currículum que pugui ser atractiu de cara a una carrera professional com a concertista. Però també crec que cal tenir especial cura perquè, igual que poden aportar-te coses positives, com poder motivar-te a treballar o ajudar-te a tenir taules en l'escenari, també poden ser insans, sobretot psicològicament, si te'ls planteges de manera inadequada.
JMC.: Pots parlar-nos del programa que interpretaràs en els concerts que oferiràs en la teva gira en la Xarxa de Músiques?
GP.: El programa que interpretaré és una proposta de música escrita originalment per a guitarra en els segles XX i XXI, sortint així del típic repertori de música clàssica on es toquen altres èpoques i estils.
JMC.: Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?
GP.: Crec que Joventuts Musicals ofereix als joves músics l'oportunitat de fer diversos concerts, de difondre la música, d'obrir-te camí com a intèrpret i de ser conegut tocant en altres ciutats en les quals potser no havies estat abans.
JMC.: Quins projectes futurs tens?
GP.: A curt termini, tinc els concerts de Xarxa de Música de Joventuts Musicals, tant els d'ara al desembre a Catalunya com al gener a Ponferrada i Lleó, i després vull preparar-me per a presentar-me al llarg a diversos concursos que tinc al cap. A més, llarg termini, vull acabar la carrera, fer un màster i anar decidint el meu futur professional.
JMC.: Què t'agrada més de ser músic?
GP.: La música és en part un llenguatge, una manera de comunicar-te. Crec que el que més m'agrada és quan connecto amb la gent que m'escolta i, també, quan estic tot sol poder descobrir noves sensacions i emocions en les quals submergir-me.
JMC.: Quin és el teu referent musical?
GP.: És difícil quedar-se només amb un, intento sempre analitzar a aquells que més admiro i procuro quedar-me amb el millor. Però suposo que figures com Marcin Dylla o David Russell les tinc molt presents i, de forma més pròxima i que sempre són els meus models a seguir, per descomptat el meu professor Pedro Mateo i el meu benvolgut amic Álvaro Toscano.
