01-01-2024
Laura Ballestrino (Madrid, 2000) es va enamorar del piano sent molt petita. El piano és la seva passió i l’eina que l’ajuda també en la seva faceta com a compositora d’obres per a piano i bandes sonores. Ha guanyat diversos concursos, entre ells la 99a convocatòria en la modalitat de piano del Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya l’estiu de 2021, que li ha permès fer diverses gires de concerts, entre les quals la que té aquest gener per Catalunya.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què et va atreure del piano per a triar estudiar aquest instrument?
LAURA BALLESTRINO: Vaig tenir la sort que els meus pares són grans apassionats de la música i volien que formés part de la meva vida i la del meu germà des de petits. El primer que recordo és un piano de joguina amb el qual em passava hores. Als 4 anys vaig començar a estudiar solfeig, i als cinc, per fi, vaig tocar un piano de veritat. Era molt petita i no va ser una decisió molt conscient per la meva part, però a mesura que vaig créixer, em vaig adonar que la música i el piano eren la meva passió i que volia dedicar-li tota la meva vida. Després de tants anys, el piano em continua enamorant. El seu timbre és únic i un dels més especials. També m'encanta la seva versatilitat: pots destacar el seu element més rítmic o recrear el cant d'una veu. Igualment penso que el piano és absolutament essencial si aspires a ser un músic més complet. La seva naturalesa polifònica, la possibilitat d’entendre visual de l’harmonia, els seus grans registres… El piano és una eina necessària per a camps que m’interessen molt, com per exemple la composició.
J.M.C.:També compons, quin paper està jugant la composició en la teva formació musical? Vols dedicar-te a més del piano a ser compositora?
L.B.: Per descomptat. Són dos mons molt diferents, però no crec que siguin excloents ni m’agradaria renunciar a cap dels dos. En el meu cas, la interpretació i la composició van de bracet i s’influencien constantment. És molt probable que no hagués explorat la composició si no fos per la meva experiència com a pianista, o almenys no ho faria de la mateixa manera. La meva manera de compondre habitualment és des del teclat i la major part de les meves idees sorgeixen en moments d’improvisació. Tot això és possible gràcies a una habilitat amb l’instrument que s’adquireix després de molts anys d’aprenentatge i formació. D’altra banda, si no fos compositora tampoc seria la mateixa pianista que soc ara. Escriure et fa comprendre la música des d’una dimensió diferent de la de l’intèrpret. Plasmar les teves idees o els teus sentiments en una partitura és una experiència molt enriquidora, però també és un gran desafiament. Conèixer aquest procés m’ha fet comunicar millor la música d’altres compositors i tenir una relació encara més profunda amb la música com a llenguatge.
J.M.C.: Escrius música per a piano que tu mateixa acostumes a incloure en els teus programes de concert i també bandes sonores per a videojocs. Com a compositora, què t’interessa més, escriure obres per a concert o el món de les bandes sonores?
L.B.: M’interessen per igual perquè cada format m’aporta coses diferents. Amb la meva música per a piano em sento més lliure i puc expressar tota la meva personalitat, mentre que una banda sonora està subjecta a una altra creació artística (una pel·lícula, una sèrie, un videojoc…). No obstant això, el fet d'unir la meva música amb un mitjà audiovisual també és una cosa molt bella. Per això tenim tant d’afecte a les nostres bandes sonores favorites, es barreja el gaudi purament musical amb el nostre record de la pel·lícula i les emocions que ens va fer sentir.
J.M.C.: En quin període musical et sents més a gust com a intèrpret?
L.B.: Jo em considero molt polifacètica, m’encanta interpretar qualsevol música des de Bach fins als nostres dies. Però és veritat que sempre he rebut molta calor del públic amb la música espanyola; Manuel de Falla, Enrique Granados o Isaac Albéniz solen ser imprescindibles en el meu repertori. D’altra banda, he tingut experiències increïbles en l’escenari amb obres romàntiques com la Kreisleriana de Robert Schumann o el Concert núm. 2 en Fa menor de Frédéric Chopin. Però també diria que connecto especialment amb autors del segle XX com Antón García Abril, Alberto Ginastera, Nikolai Kapustin, George Gershwin o qualsevol compositor que es relacioni amb gèneres populars més enllà de la música clàssica.
J.M.C.: Has guanyat nombrosos concursos, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
L.B.: Crec que tots els músics que competim regularment tenim sentiments barrejats amb els concursos, especialment els pianistes que solem estar més immersos en aquest món. Ens donen experiències fantàstiques i entrem en contacte amb el món professional del concertista, però no crec que un concurs sigui l’entorn més natural per a un artista. Nosaltres no som atletes i, no obstant això, passem per un procés molt semblant quant a estrès, preparació, competitivitat o fins i tot estratègia amb la teva elecció de repertori. També ens sotmetem a un intent de mesurament objectiu que, per descomptat, mai podrà ser objectiva al 100%. En realitat, és molt difícil desenvolupar la teva carrera com a pianista clàssic amb un camí alternatiu als concursos. Els altres instrumentistes també ho consideren molt important per a les seves carreres, i tenen a més les audicions d’orquestra que realment són un altre tipus de competició. És una cosa per la qual tots hem de passar i com més experiències tinguis, millor. Però al final sempre penso que val la pena; les gires i els concerts que he ofert en els últims anys han sorgit majoritàriament arran de premis i convocatòries. Organitzacions com Joventuts Musicals d’Espanya m’han brindat l’oportunitat d’enlairar la meva carrera i mostrar-me davant el públic, la qual cosa és un somni fet realitat.
J.M.C.: Pots parlar-nos del programa que interpretaràs en els concerts que oferiràs a Catalunya en el teu gira de la Xarxa de Músiques, Poesia i Polifonia?
L.B.: Clar! El concert es titula Poesia i Polifonia: L'Art del Piano. És un concert molt variat amb alguns dels millors compositors dels segles XIX i XX. Autors com Chopin o Scriabin ens descobreixen sensibilitats molt poètiques i una manera d’expressar-se que va més enllà del racional. Però també escoltarem llenguatges més complexos, com l’última obra del concert que és una fuga moderna de Samuel Barber. Em sembla molt interessant mostrar al públic com cada compositor empra recursos més emocionals o més intel·lectuals en les seves composicions, i a través d’un repertori tan ampli i atractiu com és aquest. Tinc moltes ganes de realitzar aquesta gira i estic segura que serà una experiència molt especial per al públic.
J.M.C.: Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?
L.B.: La primera vegada que vaig sentir parlar de Joventuts Musicals d’Espanya va ser pel seu concurs de piano. Record que em va sorprendre molt pel premi que ofereix. T'incorporen a un catàleg d’artistes per a promocionar-te i llançar la teva carrera, i això és una cosa molt valuosa que no tots els concursos ofereixen. Recordo amb molt d’afecte el dia que vaig guanyar el primer premi en la 99a convocatòria, a l’estiu de 2021. Des de llavors, Joventuts Musicals sempre m’ha portat experiències meravelloses, tant en l’escenari com amb el públic o l’organització que hi ha darrere. Ja he fet amb ells dos gires per Espanya, el meu debut amb l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó i he col·laborat en uns altres dels seus projectes com MusaE o els concerts a la Biblioteca Nacional d’Espanya. També m’encanta la direcció que estan prenent en intentar abastar totes les disciplines musicals. Fa poc han incorporat el concurs de direcció d’orquestra i el de jazz, i crec que estan oferint grans oportunitats als músics joves espanyols.
J.M.C.: Quins projectes futurs tens?
L.B.: El 8 de gener surt la versió anticipada del videojoc Archaelund, per al qual he compost i produint la banda sonora. Es podrà escoltar una part de la banda sonora, que és al voltant de mitja hora de música, a diferents escenaris del videojoc. La veritat és que estic molt emocionada per poder compartir la meva música amb persones del món sencer. També estic treballant en un projecte de composició per a piano on explorar les relacions entre la música i altres arts, com la pintura. Respecte a la meva activitat com a intèrpret, el pròxim compromís és la gira de la Xarxa de Músiques que serà a finals de gener. Actuaré a Martorell, Tarragona, Moià i La Vall d’Uixó. Tinc més concerts previstos per 2024, però m’agradaria prioritzar el temps del meu estudi a ampliar repertori per a futurs concerts i concursos. També continuaré els meus estudis de màster a la Universitat Alfons X El Savi amb els meus mestres Leonel Morales i Leo de María.
J.M.C.: Què t'agrada més de dedicar-te a la música?
L.B.: Bé, a part de la música en si, que és una cosa meravellosa que mai deixa de fascinar-me. Potser em quedo amb la gent que et creues en el camí. Moltes de les persones més importants de la meva vida me les ha regalat la música.
J.M.C.: Quin és el teu referent musical?
L.B.: M'agrada tota mena de música així que tinc referents molt variats. Però si hagués de triar un, et diria John Lennon. Jo he crescut sent una beatlemaniaca i musicalment penso que és un dels grans genis del segle XX. Però a més m’encanta el que simbolitza perquè ha volgut portar la seva música a una cosa encara més gran, voler canviar el món.
