01-03-2024
La primera vegada que va sentir un acordió, Marta Cubas va quedar tan atrapada per la seva sonoritat i l’àmplia gamma de possibilitats tímbriques que té, que va decidir dedicar-s’hi. Va estudiar al Conservatori de Santander, amb el professor Gorka Hermosa, que ha estat un gran mestre i referent per ella. Hermosa és qui va animar-la a presentar-se als concursos, que ara formen una part molt important de la seva vida. N’ha guanyat més d’una vintena, entre ells, el primer premi del I Concours Internacional Accordéons-nous (Mons, Bèlgica) i la 99a edició del Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya, que li ha permès fer diverses gires de concerts. Una d’elles és la que farà aquest març per Catalunya a la Xarxa de Músiques 2023-2024.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què et va atreure de l’acordió per dedicar-te a aquest instrument?
MARTA CUBAS: Recordo perfectament la primera vegada que el vaig sentir. Va ser en un concert organitzat pel professor d’acordió del conservatori, en un bar de Santander. La meva germana Cristina, que és violinista, formava part d’un quintet que interpretava música de Piazzolla. La sonoritat de l’acordió combinat amb els altres instruments, juntament amb la innovadora idea del professor Groka Hermosa, de portar els seus alumnes a un bar per l’audició em va motivar molt. Suposo que, a més, el fet de ser un dels instruments més nous, amb una àmplia gamma de possibilitats tímbriques i un repertori menys encaixonat en la música clàssica, també va influir molt positivament en una nena de 10 anys.
J.M.C.: Has estat guardonada en més d’una vintena de certàmens i concursos. Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
M.C.: En el meu cas, vaig tenir molta sort amb el meu primer professor d’acordió, Gorka Hermosa, que sempre em va recalcar la importància dels concursos a l’hora de marcar-nos objectius i continuar estudiant, cosa que és difícil quan ets adolescent i a vegades les ganes de practicar flaquegen. Fins al dia d’avui, els concursos continuen sent una part important de la meva vida, ja que cada vegada que em fixo un objectiu, percebo un notable progrés.
J.M.C.: Pots parlar-nos sobre el programa Un viatge de Nàpols a Nova York que tocaràs durant la teva gira a la Xarxa de Músiques?
M.C.: Es tracta d’un programa en què es mostra el ventall de les diferents possibilitats de l’acordió al llarg de les èpoques i en diferents regions. Podria avançar-vos que hi ha peces contemporànies i teatrals amb tocs humorístics, transcripcions d’obres més clàssiques i obres amb ritmes més dinàmics i enèrgics. Crec que a la gent la pot sorprendre molt la sonoritat de l’acordió amb aquest programa.
J.M.C.: L’acordió es va inventar al segle XIX, però el programa que toques inclou obres de Scarlatti i Soler, fas tu mateixa les transcripcions?
M.C.: Sí. Originalment, aquestes sonates estan destinades a instruments de teclat, com el clavecí, que era l’instrument predominant en aquesta època. Tot i això, en l’actualitat s’interpreten en una varietat d’instruments com el piano, l’orgue, el clavecí i l’acordió, fet que fa que la transcripció per acordió sigui viable.
J.M.C.: El programa inclou una obra del jove compositor Tomás Ocaña que vas estrenar fa un any. Com va ser el procés de poder preparar l’obra amb el compositor?
M.C.: Va ser una experiència increïble col·laborar amb en Tomás a la Fundación Cerezales de León, on vam passar una setmana convivint i treballant en la seva obra. Vam passar uns dies intensos assajant per portar l’obra als escenaris. Va ser un treball conjunt, en què en Tomás em comunicava les intencions de la seva obra, i jo m’esforçava per reflectir-les en l’acordió, assegurant-me que fos executable.
J.M.C.: En quin gènere musical et sents més a gust com a intèrpret, quin és el teu repertori preferit?
M.C.: Crec que al llarg dels anys, el meu gust musical ha canviat bastant i actualment el que més m’agrada és fer gaudir el públic durant els meus concerts amb música moguda, accessible i inclús tradicional, però que no sacrifica la qualitat artística. Exemples d’aquests compositors són Galliano, Germán Díaz, Piazzolla, etc. Tot i que m’encanta explorar amb obres d’un alt nivell compositiu que desafien les capacitats de l’instrument, crec que la meva afinitat per l’estil tradicional pot haver estat influenciada pel fet d’haver crescut amb Gorka Hermosa, un acordionista i compositor amb un segell propi.
J.M.C.: Què significa per tu el moviment de Joventuts Musicals?
M.C.: Joventuts Musicals és una entitat que s’esforça per donar a conèixer joves artistes i impulsar-los en els inicis de les seves carreres. Per mi ha estat una oportunitat molt gran de mostrar l’acordió en territoris espanyols on aquest instrument no està tan arrelat.
J.M.C.: Quins projectes de futur tens?
M.C.: Actualment, estic estudiant un màster en acordió a Viena per continuar formant-me i aprenent. M’agradaria focalitzar-me durant aquests dos anys de màster a preparar-me de cara a més concursos i a la vegada també continuar fent concerts, sigui en solitari o amb els diferents grups de cambra que tinc, un amb la meva germana Cristina, que és violinista, i un altre amb l’acordionista Elisa Ruiz.
J.M.C.: Què és el que més t’agrada de ser músic i tocar l’acordió?
M.C.: La capacitat de poder transmetre emocions al públic a través de la interpretació, així com sentir no només el gaudi d’un mateix durant el concert, sinó també el de l’audiència.
J.M.C.: Quin és el teu referent musical?
M.C.: Admiro molt a la meva germana com a músic, així com als professionals amb qui he tingut el privilegi de treballar al llarg de la meva carrera. Tot i que si hagués de destacar algú en particular, seria Piazzolla. La seva sonoritat tan particular i característica ha aconseguit portar la seva música per a bandoneó a tot el món i arribar a un gran nombre de persones durant tots aquests anys. Cal destacar també que moltes de les seves obres han estat adaptades per acordió, convertint-se així en un repertori habitual del meu instrument.
