01-05-2024
Havent acabat els estudis musicals a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i amb la voluntat de fugir del “rígid i complicat” món professional, els músics Pau Roca, Joan Roca i Clara Canimas, van decidir iniciar el Trio Capmany, un projecte propi des d’on poder treballar i satisfer les seves inquietuds. El trio de canyes, especialitzat en música de cambra, encarrega i estrena obres de compositors catalans amb l’objectiu de donar valor a la música contemporània escrita a casa nostra. Des dels seus inicis, el grup ha rebut una beca de l’Espai Marfà per enregistrar un àlbum amb música de Jordi Cornudella i Lluís Cavalleria i ha tocat en nombrosos festivals arreu del territori com Música als Jardins de la Fundació Pau Casals, el Cicle Música>BCN de l’Ajuntament de Barcelona i Notes al Parc de l’Ajuntament de Girona, entre altres. Aquest mes de maig faran una gira de concerts per la Xarxa de Músiques
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Quan i on es va crear el Trio Capmany?
TRIO CAPMANY: L’any 2018, després d’haver acabat els nostres estudis musicals aquí i a fora, ens vam trobar entrant en un món professional on, com és sabut, no hi ha massa oportunitats o són una mica rígides, difícils de compaginar amb l’empenta d’algú jove que encara no s’ha modelat al món que l’envolta. En aquell moment vam decidir que després de tots els anys viscuts i compartits de música junts -des de ben petits hem coincidit en nombrosos conjunts i orquestres- volíem aprofitar tot el bagatge i l’entesa que teníem per iniciar un projecte nou que ens permetés fer les coses a la nostra manera i poguéssim fer propostes al públic que no podem fer amb la resta de projectes dels quals formem part. Assajant a casa els uns o l’altra a Girona va néixer el Trio Capmany.
J. M. C.: Aquestes noves propostes tenen a veure amb el fet d’encarregar i estrenar obres d’aquí i d’ara. D’on sorgeix aquesta voluntat?
T. C.: Volem aportar el nostre gra de sorra a sacsejar el panorama musical català, que com ja hem comentat és una mica rígid i difícil. Sentíem que les fórmules eren més o menys sempre les mateixes i nosaltres volíem dir-hi la nostra i demostrar que es poden fer les coses de maneres diferents. Quan has viscut les experiències musicals que vam viure quan érem més joves gràcies a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) o altres projectes de joves orquestres d’aquí i de fora, i després entres al món professional, t’adones que potser no en viuràs més d’aquella manera tan intensa. És veritat que són moments vitals diferents, però creiem que hi ha una gran part del sector professional que pot arribar a impedir el propi desenvolupament artístic, i per omplir aquest buit personal, vam buscar noves vies d’evolució. Per això vam articular aquesta idea de donar veu i demostrar la qualitat que hi ha en la música clàssica contemporània del país. Aquest gènere en altres indrets es pot desenvolupar amb molta més facilitat, però aquí està més amagada perquè mai s’hi ha apostat d’una manera clara. No fem experiments ni coses estranyes, només volem mostrar la música tan bona i valuosa que està escrivint gent d’aquí. A vegades no cal anar-la a buscar fora tot fent-se l’esnob.
J. M. C.: Amb quins compositors treballeu?
T. C.: Hem treballat amb en Jordi Cornudella, en Lluís Cavalleria, en Dani López i en Joan Pérez-Villegas, i ho hem fet per una qüestió d’afinitat. Aquests quatre noms han tingut una influència en la nostra manera de fer i entendre la música, són vells coneguts a qui apreciem, gent que ens ha marcat i de qui volem continuar aprenent.
J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa que interpretareu durant la vostra gira a la Xarxa de Músiques?
T. C.: És un programa que vol apropar la música que estan escrivint els compositors d’avui en dia al públic general, d’una manera planera i senzilla, sense massa pretensions ni les etiquetes que acompanyen la música contemporània normalment. No és música massa experimental -o molt poc-, però sí amb un fort component estilístic de cada compositor. I mostra com pot ser de diferent la música contemporània entre ella: des de música inspirada en melodies populars de l’est d’Europa, a música inspirada en jocs infantils o a música basada en patrons rítmics.
J. M. C.: Amb quin repertori us sentiu més a gust?
T. C.: Ens agrada tocar música de molts estils diferents, aquesta és la gràcia del trio! Volem donar-nos espais per fer coses que no fem normalment: tocar música d’arrel llatinoamericana, d’estil clàssic, contemporània, d’arrel popular, etc. Tot i això, el mateix estil clàssic -el de Mozart, Beethoven, etc.- és un estil que hem treballat molt des de petits, que entenem d’una manera molt semblant i que ens permet divertir-nos molt tocant, i així divertir també al públic.
J. M. C.: Què us va atreure de la música de cambra per decidir dedicar-vos-hi?
T. C.: La música de cambra és una manera de fer música molt especial. Tocant a l’orquestra sents que formes part d’un gran engranatge molt poderós, però molt complex, on tu tens una funció molt marcada; en canvi, en la música de cambra el que és realment especial és la comunicació que s’estableix entre els qui la toquen i la llibertat que aporta a l’intèrpret. Al cap del temps comences a sentir la música de la mateixa manera que els companys, sents com si poguessis llegir-los la ment. I comences a jugar, a voler sorprendre els altres o a voler crear i desfer tensions i sentir la música d’una manera profunda conjuntament. És una relació de confiança molt especial. Tot i això, cal dir que nosaltres no ens podem dedicar només a la música de cambra. Al nostre país només uns quants grups poden fer-ho de manera exclusiva i viure’n plenament.
J. M. C.: Per què vau triar com a nom del grup Trio Capmany?
T. C.:.: És una qüestió ben senzilla i gens profunda: ens agrada aquest nom. I no l’hem volgut canviar, tot i que podríem dir que quasi ningú l’entén. En el moment en què havíem de triar el nom, alguns de nosaltres estàvem llegint a Maria Aurèlia Capmany -amb qui compartim ideals de democratització cultural-, i a algun altre de nosaltres li encanta ser a la falda de l’Albera, com el poble de Capmany. A més, Capmany era un nom que “no tothom” sabria pronunciar i seria molest... Ens va fer gràcia i aquí seguim, continuant posant nerviosos a tothom.
J. M. C.: Quin paper creieu que juguen els concursos i les beques en la carrera dels joves músics?
T. C.: Les beques són una oportunitat molt important, quasi vital, per tots aquells que tenen la sort de poder-hi accedir. Sovint, si no tens l’aire que donen aquest tipus de beques, no hi ha altra manera de poder-te dedicar al que vols, pel que has estat tant de temps preparant-te. Els concursos, en canvi, tenen la seva cara fosca... són una plataforma de llançament clara i molt bona pel prestigi de l’agrupació, però alhora fomenten la competitivitat. A més, agrupen i comparen grups de cambra molt diferents entre si. La nostra formació clarament no està pensada per competir en concursos, sinó per fer gaudir el públic. Així que rarament ens hi veureu! (riuen).
J. M.C.: Què significa per a vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
T. C,: Significa la persecució d’un ideal: fer arribar la música a tots els racons de la societat. Trobem que és una manera molt bonica de contribuir a la societat, a la millora del nostre país. Gràcies a la immensa xarxa de gent compromesa i treballadora de Joventuts Musicals hem pogut tocar en indrets ben inesperats i conèixer gent fantàstica i molt diversa.
J. M. C.: Què us agrada més de ser músics?
T. C.: Els moments de fer música de debò, que no passen gaire sovint. Sentir que el món desapareix i que formes part d’una altra cosa, que gairebé perds el control de tu mateix i de les teves emocions i només pots deixar-te endur per aquesta força ancestral i instintiva. Haver de treballar com uns esclaus en mil coses diferents per poder sobreviure en aquest món, en canvi, no ens agrada gens, de ser músics (riuen).
J. M. C: Quins projectes de futur teniu?
T. C.: Ara tenim ganes d’acabar de muntar tot el repertori publicat per a la nostra formació que mai hem tocat. Així podrem tenir una visió global de tot allò que s’ha escrit i s’està escrivint per a trio de canyes. Volem poder tenir un coneixement profund de tot el ventall de repertori existent, per poder ampliar les possibilitats dels programes i no avorrir les obres que ja hem treballat, que també és important! A més, aquesta recerca ens serà molt útil perquè un dels projectes que ens fa més il·lusió, però que tot just comencem a idear, és la construcció d’un espectacle amb dramatúrgia i una història al darrere. De moment no podem avançar res, però esperem que agafi consistència en els pròxims mesos. Mentrestant, la nostra intenció és encarregar més obres de nova creació a compositors i compositores del territori.
J. M. C.: Quins són els vostres referents musicals?
T. C.: Els quatre compositors que hem dit abans, els nostres amics, els nostres companys de conservatoris, els nostres directors preferits -cadascú té els seus-, les orquestres que fan música d’una manera marcadament especial i amb ànima pròpia i una llarga llista de músics de molts estils diferents.
