01-10-2024
Dianto Reed Quintet és un quintet de canyes format a finals de 2020 a Amsterdam format pel saxofonista Ovidi Martí Garasa, la clarinetista María Luisa Olmos Ros, el clarinetista baix Erik Steven Rojas Toapanta, la fagotista María Losada Burgo i l’oboista María González Bullón prenent com a model el Califax Reed Quintet, el primer quintet de canyes crear fa gairebé quatre dècades. Tots cinc estudiaven un màster al Conservatori d’Amsterdam i el fet de constituir-se en plena pandèmia els va donar molt de temps per a treballar i participar en un concurs, la motivació. Van guanyar aquell primer concurs, el primer de molts concursos als quals s’han presentat, entre els quals figura el de música de cambra de Joventuts Musicals d’Espanya que van guanyar, i el que els va impulsar la seva carrera fins al punt que actualment ja poden dir que es guanyen la vida tocant música de cambra.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Quan i on es va crear Dianto Reed Quintet?
DIANTO REED QUINTET: Dianto Reed Quintet es va crear a finals de 2020 a Amsterdam en plena pandèmia i gràcies a això li vam poder dedicar força temps al grup i ens va anar molt bé des del començament. Era una època difícil i teníem tot el temps del món i tota la motivació perquè vam decidir presentar-nos a un concurs. Era un concurs en dues fases i la final i la primera fase es va celebrar dues setmanes després de constituir el grup i vam acabar guanyant el concurs, la qual cosa en va fer pensar que el quintet podia funcionar.
J. M. C.: Com vàreu decidir formar el quintet amb aquesta formació tan poc habitual: saxofon, clarinet, clarinet baix, fagot i oboè?
D. R. Q.: Als Països Baixos hi ha un grup, que va ser el primer a crear una formació de quintet de vent de canyes, els Calefax Reed Quintet, creat fa gairebé 40 anys. Cap dels membres de Dianto Reed Quintet coneixíem aquest grup, el van conèixer quan vam arribar als Països Baixos. El saxofonista de Calefax va ser durant un any professor d’Ovidi Martí Garasa, el nostre saxofonista i va ser ell i l’Erik Steven Rojas, el clarinetista baix, els que se’ls va acudir de formar el quintet i van trucar a la resta dels membres. Tots estudiaven un màster al Conservatori d’Amsterdam.
J. M. C. : Us interessava la música de cambra?
D. R. Q.: És una cosa que sempre està allà, tocar amb els amics, però cap dels cinc pensàvem que aquest seria el nostre objectiu, perquè és molt difícil viure de la música de cambra i de moment ho estem aconseguint. No ens ho esperàvem, però és un somni que molts músics tenim encara i que ens costa veure-ho que pugui ser una realitat. Nosaltres volíem provar aquesta formació perquè les possibilitats tímbriques que ofereix i com els instruments empaten és única i funciona molt bé. Cada dia ens agradava més. I també et permet molta flexibilitat.
J. M. C.: Vau començar la vostra formació musical a Espanya i l’he completat als Països Baixos, què us ha aportat estudiar fora?
D. R. Q.: Vas a estudiar a un altre país perquè vols treballar amb un professor en concret, aquest va ser el cas de tots nosaltres i Amsterdam, a més, és una ciutat amb molts projectes i molt inspiradora. I a més, estem rodejats de gent molt multidisciplinària i hem optat per fer concerts que no són únicament música, que van més enllà que són una mica una performance. Sempre toquem de memòria, la qual cosa et permet connectar millor amb el públic. Això ho van aprendre als Països Baixos, on es fa sovint. Personalment, sortir del teu país et canvia molt. Al final acabes trobant la família amb la gent que coneixes fora.
J. M. C.: Heu guanyat diversos concursos, entre els quals el de Joventuts Musicals d’Espanya, quin paper creieu que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
D. R. Q.: A nosaltres els concursos ens va donar molt impuls i visibilitat. El primer concurs que van guanyar, poc temps després de formar el quintet, ens va permetre arrencar perquè per guanyar-lo vam poder anar a un programa de televisió molt famós als Països Baixos i a partir d’aquest moment vam créixer molt. I la majoria dels concursos tenen com a premi concerts, que és la millor manera d’arribar al públic i guanyar visibilitat. Actualment, ja no estem en la mentalitat del concurs. Els concursos de joves que volíem fer ja els hem fet i els que ens podrien interessar no tenen modalitat de quintet de canyes. Ara el concurso no són la nostra prioritat. Estem més centrats en els projectes.
J. M. C.: Amb la vostra formació de quintet de vent de canyes quin tipus de repertori teniu, o toqueu sempre arranjaments?
D. R. Q.: Certament, el quintet de canyes és una formació amb molt poc repertori propi, però el que inicialment pensaven que era un impediment actualment és una oportunitat per tirar entre tota la història de la música per fer el que volem. Inicialment, tocaven molts dels arranjaments que havia fet Califax Reed Quintet, perquè és el quintet de referència, però quan fem els nous projectes cerquen un concepte i busquem les obres que ens interessen i demanem a un arranjador que ens arrangi les obres per a quintet de canyes i ara ja estem començant nosaltres mateixos a fer arranjaments. I en cada nou projecte encarreguem una nova obra per estrenar i així també animen ampliant el repertori propi pel quintet de vent de canyes.
J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa que interpretareu en els vostres concerts a la Xarxa de Músiques?
D. R. Q.: El programa es titula Identitats: La màgia del ‘duende’ i està format per obres de compositors espanyols a excepció d’una obra de nova creació encarregada a un jove compositor neerlandès, Primo Ish-Hurwitz, a qui van demanar que s’inspirés en El amor brujo de Manuel de Falla. I ens va agradar la idea de connectar aquests dos mons nostres, Espanya i Països Baixos. És un programa amb el qual ens agrada jugar amb l’emoció i invoquem el duende, un concepte que es fa servir molt en el flamenc, la màgia que se sent en un concert i que no pots descriure. Nosaltres volem portar una mica això en aquest programa i per a invocar el duende, recitem fragments de la conferència Teoría del duende de Federico García Lorca, on explicava la seva teoria sobre el duende. I l’escenificació és molt senzilla, una taula i cinc cadires i ens anem movent per l’escenari. A més, hi ha un tem, Negra sombra, es canta.
J. M. C.: Què significa per a vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
D. R. Q.: És molt important perquè ajuda a donar visibilitat a joves músics a través d’una xarxa d’associacions.
J. M. C.: Quins projectes futurs teniu?
D. R. Q.: Temin un programa titulat Pour la Postérité que estem rodant en concert i estem preparant un programa per a nens amb director d’escena belga que estrenarem el pròxim febrer a la Philharmonie Luxembourg i que després es presentarà a la Elbphilarmonie d’Hamburg. I a l’estiu que ve presentaren als Països Baixos un nou projecte amb col·laboració amb el multiinstrumentista Abraham Cuperio que recorre totes les etapes de la història de la música des de la prehistòria. I un projecte el quintet sol que estrenarem a Amsterdam el novembre de 2025 i que es titularà ADN. És un programa inspirat en les músiques de zones geogràfiques que ens van sortir als membres del quintet després de fer-nos uns estudis d’AND per veure d’on procedíem. Per aquest projecte hem encarregat dues noves obres per a quintet de canyes.
J. M. C.: Esteu definitivament instal·lats a Països Baixos?
D. R. Q.: Inicialment, sí. Aquí podem viure de la música de cambra, però no ens veiem vivint tota la vida als Països Baixo. Ens agradaria també poder tornar en algun moment a Espanya. Al final, com a músic, vas allà on pots trobar treball i mai se sap on acabaràs.
J. M. C.: Per què vau triar el nom Dianto Reed Quintet?
D. R. Q.: Quintet, és quintet, Reed, és canya, perquè som un quintet de canyes, i Dianto significa clavell en esperanto. Van triar clavell perquè és una flor mediterrània molt representativa d’Espanya i vam escollir l’esperanto perquè en teoria és considerat un idioma universal i la música també és un llenguatge universal, a més, Dianto és una paraula que en va agradar molt com sona.
J. M. C.: Què us agrada més de ser músics?
D. R. Q.: Ser artista i poder compartir els teus projectes amb el públic és molt bonic. I veure com el públic s’emociona amb el que fas, amb la música que interpretes no ho pots aconseguir amb moltes altres feines. És el duende.
J. M. C.: Quins són els vostres referents musicals?
D. R. Q.: Els nostres referents van ser els Califax Reed Quintet, ells van començar el camí d’aquesta formació i els estem molt agraïts.
