29-11-2024
L’ensemble Vestigium —integrat pel clavicembalista Eliot Xaquín Dios Martínez, el violagambista Andrés García Fraile i la flautista Ana Fernández Anguita— es va constituir com a trio l’estiu de 2022 per presentar-se al Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya, que va guanyar el 2023 en la modalitat de música antiga. Els tres joves, residents actualment a Suïssa, malden per fer-se amb una personalitat pròpia amb programes de concert complexos i narratives creatives buscant el que no hi ha al mercat i defugint els referents. El programa que presenten en la gira que fan a la Xarxa de Música és un exemple del seu tarannà amb la selecció d’unes obres de compositors alemanys de mijan segle XVIII de reminiscències operístiques que il·lustren una història mitològica.
Quan i on es va crear l’ensemble Vestigium i com ha evolucionat des de la serva constitució?
L’ensemble Vestigium ja tenia nom amb la flautista Ana Fernández Anguita i el violagambista Andrés García Fraile com a duo. Per a participar en el concurs de Joventuts Musicals buscaven un clavecinista i es va integrar Eliot Xaquin Dios Martínez. Vam començar a assajar l’estiu de 2022 i van guanyar el primer premi en la convocatòria del concurs en la modalitat de música antiga de 2023 i com els tres estàvem còmodes vam decidir continuar. A més de les gires de concerts a Joventuts Musicals, hem tocat ja en diversos festivals, tant a Espanya com a la resta d’Europa que ens han donat visibilitat i tenim plans per ampliar l’ensemble depenen del programa.
Vàreu començar els vostres estudis musicals a Espanya i els heu ampliat fora, què us ha aportat estudiar a l’estranger?
Els estudis de música antiga a Espanya no són els millors. No hi ha llocs on tenir una xarxa de contactes a escala europea. Andrés va marxar a Brussel·les per estudiar amb Philippe Pierlot, l’Eliot va marxar a la Haia, on hi ha una important tradició de música antiga i Ana també va marxar a Brussel·les. Per viure de la música, el 70% són contactes i per tenir-los has d’estar en un lloc on hi hagi un flux de gent que estigui en aquesta xarxa europea. Estar en una escola important de música antiga et posar al dia de tot i t’ajuda a superar-te perquè estàs en constant alerta per no ser sobrepassat. Marxar t’obre la ment i també estàs rodejat de gent que està en la mateixa situació que tu.
Heu guanyat diversos concursos, entre ells el de Joventuts Musicals d’Espanya, quin paper creieu que juguen els concursos en la carrera dels joves ensembles?
Els concursos són un mal necessari. És bastant arbitrari qui guanya i qui no i guanyar no et garanteixen res. Els músics hem de passar per això i després arriba un moment en el qual dius prou, perquè ja són innecessaris. Però per començar...; per un músic és una experiència força extranya perquè a vegades saps més que el mateix jurat i resulta molt difícil calibrar els paràmetres objectius que fan que guanyis un concurs. Al final s’acaba buscant més l’impacte que tindrà en el públic que la qualitat.
Quin tipus de repertori feu dins la música barroca?
Fem molt barroc francès de la segona meitat del segle XVII, perquè els instruments que toquem són més propis del barroc francès d’aquesta època i música alemanya de mijan de segle XVIII, de fet el programa de la gira que fem, El mite d’Apol·lo i Màrsies: un relat sense paraules, és de compositors alemanys d’aquesta època. I també fem arranjaments d’obres fetes per altres instruments.
Podeu parlar-nos del programa que interpretareu en la gira que feu a la Xarxa de Músiques?
La música ho ha d’explicar tot i que el públic afegeixi la seva imaginació. Toquem una música molt d’estil operístic, unes sonates en estil recitatiu, com a l’òpera, i sembla que expliqui alguna cosa i se’ns va acudir que el programa de mà inclogués un resum del repte de Màrsies a Apol·lo i a cada capítol de la història li correspon una música.
Sempre feu programes amb una narrativa tan complexa com el d’El mite d’Apol·lo i Màrsies: un relat sense paraules?
Aquest és el més complex que hem fet quant a narrativa, és més semblant a una òpera, amb personatges. És un assaig de què es pot aconseguir amb un programa de música. Del que es pot explicar i on es pot arribar amb tres persones, uns instruments i unes quantes obres musicals. Ens agrada molt ser creatius amb aquestes coses.
El programa inclou, a més d’arranjaments, una obra de nova creació feta per un membre del grup, l’Eliot Xaquin Dios Martínez. Què hi fa una composició nova en un programa de música antiga?
Hi ha un moviment, el de la composició històrica, que consisteix a escriure partitures noves en estils històrics que fins fa poc era només el que havien de fer els alumnes que estudiaven composició, però ha començat a ser un moviment de compositors seriosos que escriuen aquestes obres noves en estils antics per presentar-les en concert. L’Eliot amb tots els grups en els quals toca sempre escriu una obra nova en l’estil de concert que faran. Creiem que en composició encara hi ha molt per crear i no hi ha res més històric que fer una cosa per al moment. L’obra nova amb què s’obre el programa de la gira és una típica obertura francesa d’òpera que consisteix en un moviment lent i un fugat i no hi ha moltes obres per la formació que té Vestigium que siguin obertures franceses perquè solen ser per orquestra. Així tenim repertori propi per l’ensemble sense necessitat d’arranjar obertures franceses. L’obra està inspirada en les obertures d’estil francès de les suites orquestrals de Bach que són com a concerts. La partitura és un clixé del que s’espera en una obertura francesa.
- Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
Joventuts Musicals significa una oportunidat pels grups espanyols i el fet de fer concerts en poblacions petites que potser no han tingut mai un concert de música antiga suposa haver d’explicar moltes coses i despertar l’interès de la gent, la qual cosa és molt important.
Quins projectes teniu pel futur?
Estem buscant nous programes amb aquestes narratives complexes i tenim plans per rescatar compositors francesos que són molt pocs coneguts.
Per què vàreu triar el nom de Vestigium per l’ensemble?
Vestigium és una paraula llatina per dir vestigi d’alguna cosa del passat. No únicament per com sona de bé el nom per un grup, sino també per l·ar que el que toquen és una música del passat que encara continua sonant.
Què us agrada més de ser músics?
Tocar un instrument musical és una cosa complicada i superar les dificultats tècniques és un plaer sensorial de poder bufar un instrument o fregar una corda i que broti música que mereix molt la pena només pel plaer de tocar.
Qui són els vostres referents musicals?
Tenim alguns referents de grups joves, però realment estem en la tasca de crear-nos una identitat pròpia i no volem ser alguna cosa que ja existeix.
