01-01-2025
Violeta Alarcón (Barcelona, 1994) va arribar al cant de casualitat, després d’estudiar ballet i piano i perquè necessitava afegir una nova assignatura per tenir els crèdits per poder graduar-se. Però en el cant va trobar la llum per superar un període molt difícil pel qual estava passant. Cantar la feia feliç i la va ajudar a superar la mort de la seva mare. Guanyadora del primer premi del Concurs Internacional de Cant Líric Germans Pla-Ciutat de Balaguer 2023 i del segon premi del Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya en la modalitat de cant 2023 i del Concurs de Cant Mirabent i Masgrans 2024 de Sitges, ret homenatge a la seva professora de cant Carmen Bustamante en el programa del concert que presenta en gira a la Xarxa de Músiques.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què et va atraure del cant per voler dedicar-t’hi?
VIOLETA ALARCÓN: Vaig començar estudiant piano. La vocació musical la vaig tenir des de petita tot i que a la família no hi havia cap músic, però a casa se sentia molta música, encara que no música clàssica. També vaig fer ballet des dels 5 fins als 15. Inicialment, quan als 7 anys vaig demanar estudiar música volia tocar l’arpa, però com no era fàcil trobar una escola de música que tingués mestre d’arpa si no era el conservatori, vaig fer piano fins al grau professional i en l’últim any, per tenir tots els crèdits necessaris per graduar-me, vaig apuntar-me a cant. El que va començar d’aquesta manera es va convertir en una passió i la voluntat que sigui la meva professió. De fet, el cant el va convertir en una llum per a mi. Feia poc que havia mort la meva mare i va ser aleshores que vaig decidir dedicar-me al cant perquè era el que em feia feliç, fins i tot en moments molt difícils com els que estava passant.
J. M. C.: Has guanyat el Concurs de Cant Líric Germana Pla-Ciutat de Balaguer i has quedat segona en el Concurs de Cant de Joventuts Musicals de Catalunya i el passat desembre també vas guanyar el segon premi del Concurs Josep Mirabent i Masgrans de Sitges, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
V. A.: Els concursos són una plataforma per donar-te a conèixer. Actualment, som molts els que intentem entrar en el món professional del cant i els concursos et donen molta visibilitat, si guanyes algun premi és un reconeixement perquè et tinguin en consideració i l’engranatge comença a funcionar. Gràcies al Premi de Juventuts Musicals d’Espanya he pogut entrar en el catàleg de la Red de Músicas i fer una gira que m’ha permès arribar a llocs que d’una altra manera seria difícil i, a més, et dona la possibilitat de rodar un programa, que pels que comencem és molt difícil. Durant anys he muntat programes que després de molts assajos i dedicació sovint es tradueix en un únic concert. Anar repetint un programa et permet assegurar-lo i fer que a cada nou concert gaudeixis més, perquè notes que aquell programa cada cop et resulta més fàcil de cantar. Quan en lloc d’un debut d’un programa el concert es converteix en un hàbit t’hi enfrontes psicològicament més segura. Estic molt agraïda a Joventuts Musicals d’haver tingut aquesta oportunitat.
J. M. C.: En el teu currículum diu que vas debutar cantant òpera a l’Òpera a l’Estudi de Ginebra...
V- A.: Sí, va ser un òpera estudi intensiu de dues setmanes per preparar una òpera, Tannhäuser de Wagner, de la qual es van fer tres funcions i l’assaig general obert al públic. Va ser la meva primera experiència de cantar un paper sencer d’una òpera amb orquestra.
J. M. C.: Aspires a entrar en un òpera estudi d’un teatre líric?
V. A.: Ja tinc trenta anys. Considero que ja he estudiat i el que ara vull és treballar, no entrar en un opera estudi. Ja he fet l’Escola d’Òpera de Sabadell, que és un òpera estudi. El que vull ara és aconseguir un agent artístic i fer audicions perquè em sento preparada per entrar en el món de l’òpera.
J- M. C.: El que t’interessa és l’òpera o també t’agrada el lied?
V. A.: M’interessen els dos. Són dos registres que sento que formen part de mi. De L’òpera ho conec tot, em sé moltes òperes de memòria des de fa anys, és un gènere que m’apassiona. Pel lied hi tinc molta estima. Abans de fer el grau superior de cant vaig anar a la Universitat i em vaig graduar en estudis literaris. M’estimo molt la literatura i la poesia, per això el lied és tan important per a mi. M’agrada combinar els dos gèneres.
J. M. C.: Aquests estudis universitaris que vas fer et serveixen com a cantant?
V. A.: Penso que sí. Tenint l’estudi previ del vers, de la paraula, et dota d’una sensibilitat pel text, per la paraula i també m’ha donat molta capacitat de comunicació. Crec que haver fet estudis literaris m’ajuda molt.
J. M. C.: Pots parlar-nos del programa Una vida a través del cant que faràs en la gira de concerts?
V. A.: Aquest programa és un homenatge a la meva mestra, la soprano Carmen Bustamante. Em sento molt en deute amb ella. No només ha estat la meva professora de cant, també ha estat la meva mestra de vida. La idea és traçar un recorregut per la seva trajectòria artística amb una selecció d’obres que van ser importants en la seva trajectòria i la van acompanyar en la seva carrera com a cantant. Una part de les obres ja les tenia jo en repertori i l’altra han estat noves per mi. El títol que havia pesat inicialment era Una vida per al cant, però la Carmen Bustamante no hi va estar d’acord, em va dir que la seva vida havia estat molt més que el cant, i finalment el títol ha estat Una vida a través del cant.
J. M. C.: Què significa per tu el moviment de Joventuts Musicals?
V. A.: Joventuts Musicals és un marc imprescindible pels joves artistes que volen començar a trepitjar escenaris de manera assídua. Pujar a l’escenari un cop a l’any no t’endureix com a artista. El fet que puguis fer una gira de concerts en un període concret de temps és una oportunitat que no havia tingut fins ara. Em sembla una iniciativa fantàstica i tant de bo n’hi hagués més iniciatives com aquesta.
J. M. C.: Quins projectes futurs tens?
V.A.: A més dels concerts de la gira a la Xarxa de Músiques ara al gener, tinc dues sarsueles, en el que serà el meu debut cantant sarsuela. Em fa molta il·lusió perquè és un gènere amb el qual sempre he simpatitzat. He cantat òpera, lied i oratori i ara sarsuela. És un debut en una companyia petita. Cantaré Los gavilanes y Luisa Fernanda a Barcelona. I també he de cantar La petite messe solennelle a Palma. Això just em va sortir gràcies a un concert que vaig fer de la Red de Músicas de Juventuts Musicals d’Espanya el juliol passat a Capdepera. Entre el públic hi havia una persona que en acabar em va oferir aquest concert.
J. M. C.: Què t’agrada de ser cantant?
V. A.: El que m’agrada de ser cantant és que tenim el poder de fer emocionar la gent, de fer-los recordar, fer-los evadir dels maldecaps, perquè per a mi la música és això i aquesta vivència que tinc és la que procuro transmetre al públic. Crec que faig una vivència del cant molt transcendental, però també és important viure el cant des de perspectiva més instintiva, com un acte de joia. Intento jugar entre les dues perspectives perquè hi hagi un equilibri entre els moments en els quals les obres són colpidores i d’altres que poden tenir un efecte més lleuger i embriagador. La música és catàrtica i el que m’agrada de ser cantant és experimentar aquesta catarsi.
J. M. C.: Qui o quins són els teus referents musicals?
V. A.: Tots tenim referents, sempre seguim les petjades de persones que ens han precedit. A més de la Carmen Bustamante, admiro molt a Pilar Lorengar i sempre m’han agradat molt Mirella Freni i Renata Tebaldi. I un refent per a mi fora del cant és el director d’orquestra Gutavo Dudamel, perquè el que fa m’inspira.
