01-03-2025
Malgrat els esforços de la seva mare perquè toqués el violí, el mallorquí Joan Miquel Fiol (Inca, 1999) es va decantar pel piano i va quedar fascinat per aquest instrument. Va iniciar la seva formació a l'Escola de Música d'Inca i al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, i posteriorment va cursar el Grau Professional de Música al Centre Superior de Música del País Basc (Musikene), finalitzant els seus estudis amb un màster d'Interpretació a l'Escola Superior de Música e Artes do Espectáculo de Porto (ESMAE). Amb només 25 anys, ha desenvolupat una carrera musical destacada, guanyant el concurs de piano de Joventuts Musicals d'Espanya el 2022, la qual cosa li ha permès oferir concerts en l'àmbit nacional i internacional. En la seva gira per la Xarxa de Músiques, presenta en el programa Un passeig per Valldemossa el món de Frédéric Chopin, un recital que té una connexió especial amb la seva terra natal.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què et va atreure del piano des de tan petit per a voler dedicar-te a ser pianista?
JOAN MIQUEL FIOL: Vaig començar en el món de la música perquè la meva mare volia que toqués el violí, ja que el meu besavi també el tocava. Però el que realment em cridava l’atenció era el piano. Vaig continuar tocant perquè la meva família i els meus professors em deien que ho feia bé, i a mi m’agradava veure que el meu treball agradava als altres. Avui dia, el piano és la meva passió, i no puc imaginar una vida ni un futur sense ell.
J.M.C: Què et va motivar a estudiar fora de Mallorca, primer al Centre Superior de Música del País Basc (Musikene) i posteriorment a l’Escola Superior de Música e Artes do Espectáculo de Porto (ESMAE)?
JMF: Va ser gràcies als consells de l'Irek Jagla i la Diana de Lauzón, dos professors del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, qui em van recomanar que seria una bona experiència ampliar els meus horitzons i estudiar fora de les illes. Considero que va ser una decisió encertada, ja que em va permetre conèixer noves realitats i sortir de la meva zona de confort. Estudiar fora és una forma excel·lent de descobrir nous professors i músics, així com de posar-te a prova contínuament. A més a més, la qualitat educativa que he trobat als centres superiors de música de Portugal i del País Basc ha estat molt alta. Un cop surts de la teva zona de confort, l'aprenentatge no té límits.
J.M.C: Ja has debutat com a solista amb orquestra, com compares les sensacions de tocar amb orquestra i interpretar en solitari?
JMF: He experimentat tres tipus de sensacions diferents, perquè per a mi no és el mateix tocar en una formació de música de cambra, interpretar un repertori en solitari o ser solista d'una orquestra. Penso que en la música de cambra, la responsabilitat es comparteix amb els altres, la qual cosa et fa sentir més recolzat i facilita la preparació i la interpretació d’un repertori. En canvi, quan toco sol, tota la responsabilitat recau sobre mi, i això em genera més pressió, ja que acostumo a ser molt exigent amb mi mateix per defensar al màxim les idees de la partitura. Finalment, ser solista amb orquestra és similar a tocar en solitari, perquè, tot i que hi ha diàleg amb els músics de l’orquestra, el focus i la responsabilitat principal recauen sobre un mateix. Sumant-li que, per l'experiència que he tingut, és una vivència molt exigent, els assajos són més breus i el repertori, sovint, és difícil i desafiant.
J.M.C: Podries parlar-nos del programa que interpretaràs durant la teva gira a la Xarxa de Músiques?
JMF: És un programa dedicat a Chopin amb la Balada en Fa major Op. 38, els Nocturns Op. 37 i els Preludis Op. 28 i una obra estrena del compositor de la Xarxa de Músiques, Javier Quislant. Frédéric Chopin és un compositor que sempre m’ha fascinat, especialment pel seu llenguatge tan únic i per la tècnica tan innovadora que va desenvolupar per al piano. Però el que em va atreure encara més, va ser la connexió especial entre Chopin i la meva terra, especialment saber que un dels meus compositors preferits va passar molt de temps a Valldemossa escrivint música en aquell entorn tan singular. Va ser el primer cop que podia triar lliurement el programa que volia interpretar i feia temps que volia endinsar-me en el món dels preludis, escrits íntegrament durant l'estada de Chopin a Valldemossa. Explorar de quina manera aquesta estada va influenciar el seu estil.
J.M.C: Centres el teu concert de la gira a la Xarxa de Músiques amb un compositor romàntic com Chopin, és el romanticisme el teu estil preferit?
JMF: Fa quatre anys hauria dit que el Romanticisme és el meu estil preferit, però ara mateix no ho considero així. Actualment, els estils que m’atrauen més són el Barroc, el Classicisme i les obres de l’inici del Romanticisme. Són els estils amb els quals he interpretat més repertori i he rebut més formació, i en els que em sento més còmode.
J.M.C: Estrenaràs en la gira que faràs l’obra Abyssus Sine Voce, obra escrita per tu per Javier Quislant, compositor resident de la Xarxa de Músiques. Quina relació tens com a intèrpret amb la música contemporània?
JMF: La meva relació amb la música contemporània comença mentre estudiava al Centre Superior de Música del País Basc (Musikene), un centre que dona molta importància als diferents llenguatges musicals contemporanis. Vaig tenir la sort d'estudiar amb músics excepcionals com el Ricardo Descalzo, un gran pianista de música contemporània, així com amb la Noelia Rodiles i el Gustavo Díaz-Jerez, entre altres. Gràcies a aquestes oportunitats, vaig poder explorar noves tècniques i maneres de tocar el piano, allunyant-me de la tècnica tradicional. Vaig descobrir que hi havia molt més per explorar d’aquest instrument. Aquesta nova manera d'apropar-me al piano em va captivar profundament.
J.M.C: Has guanyat el primer premi en el concurs de Juventudes Musicales de España 2022. Quin paper creus que juguen els concursos i les beques en la carrera dels joves músics?
JMF: Guanyar el concurs de Juventudes Musicales de España ha estat una experiència molt enriquidora, ja que m’ha obert portes que ni tan sols imaginava que existien. Ha sigut un pas endavant en la meva carrera i m’ha permès conèixer moltes entitats, músics i espais on es desenvolupen projectes musicals, a més de donar-me l’oportunitat de créixer com a intèrpret. Gràcies a aquest premi, vaig poder incorporar-me al programa Spanish Young Music Talents i actuar amb l’orquestra simfònica de la Universitat Internacional de Florida, ja que la selecció dels participants es basava en guanyadors de concursos de prestigi. Per tot això, crec que participar en concursos és una excel·lent manera d’obrir-se a camí dins del món de la música professional i és una finestra de promoció fenomenal per als joves músics.
J.M.C: Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?
JMF: Tant de bo hi hagués més entitats que ofereixin les oportunitats per als joves músics com les que ofereix Joventuts Musicals. Aquesta organització m’ha proporcionat l’oportunitat de tocar en diversos espais arreu del territori i m’ha ofert un suport i una visibilitat fonamentals per al desenvolupament de la meva carrera. Joventuts Musicals du a terme una tasca de gran valor, amb unes condicions molt bones per als intèrprets, contribuint a la seva formació i projecció professional.
J.M.C: Quins projectes de futur tens?
JMF: Actualment, estic de gira i treballant com a repertorista al Conservatori de Palma de Mallorca. Però a curt termini, m’agradaria anar a estudiar a l’estranger. Tinc al cap sortir d’Europa, més concretament anar a Basilea, Suïssa, perquè m’han parlat molt bé del professorat i és una ciutat culturalment i musicalment molt potent a Europa.
J.M.C: Què t’agrada més de ser músic?
JMF: M'agrada molt la música en tots els seus aspectes. Com a músic, em fascina conèixer i estudiar música, així com aprendre sobre els compositors, les seves vides i les seves obres. Aquest procés m'enganxa i m'apassiona profundament. També gaudeixo molt ensenyant, ja que ser professor em permet transmetre el que he après i ajudar als altres a descobrir i entendre el món de la música.
J.M.C: Quins són els teus referents musicals?
JMF: Els meus referents musicals són els meus professors. La meva personalitat musical està molt influenciada per Marta Zabaleta i Miguel Borges. Ells dos són el meu màxim referent i admiro la seva capacitat per sempre treure el millor de tots els seus alumnes. D’altra banda, actualment estic escoltant molt al pianista polonès Krystian Zimerman i al pianista coreà Seong-Jin Cho, el darrer guanyador del concurs Internacional de piano Frédéric Chopin.
