22-03-2025
Bòreas Ensemble és un quintet de vent nascut l'any 2020 al Conservatori del Liceu de Barcelona format per la flautista Alba Valero, l’oboista Miquel Pérez, el fagotista Santi Peñarroja, la trompista Haizea Lores i el clarinetista Oriol Ramos. Creat en plena pandèmia, el grup va sorgir amb la voluntat d’anar més enllà de l’àmbit acadèmic i fer-se un lloc en l’escena musical de Barcelona. Des dels seus inicis han ofert recitals arreu de Catalunya i han guanyat diversos concursos, com el segon premi del Concurs Internacional Cambra Romànica d'Andorra l'any 2022. Amb un repertori que explora una gran varietat de textures i estils dins del quintet de vent, Bòreas Ensemble es presenta com una formació jove amb un gran compromís artístic, decidida a continuar creixent en el món de la música de cambra.
JOVENTUTS MUSICALS CATALUNYA: Quan i on es va crear Bòreas Ensemble?
BÒREAS ENSEMBLE: Bòreas Ensemble es va crear l’any 2020 al Conservatori del Liceu, en plena pandèmia. El quintet va néixer perquè els cinc integrants érem alumnes del conservatori i cursàvem l’assignatura de música de cambra. No obstant això, la formació es va crear amb la voluntat d’anar més enllà, de buscar concerts, presentar-nos a concursos i començar a fer-nos un lloc en el panorama musical de Barcelona. Tot i això, cap de nosaltres hauria imaginat fins on arribaria la trajectòria del grup ni que avui dia continuaríem tocant junts.
J.M.C: Per què vau escollir aquest nom per la vostra formació?
B.E: Bòreas és un nom d’origen grec que fa referència al vent del nord i, alhora, té un component mitològic, ja que també és el nom del déu del vent del nord. En la mitologia grega, hi ha quatre déus del vent, cadascun associat a un punt cardinal. Vam escollir Bòreas perquè se’l considera un déu poderós i, com que som un quintet de vent, ens va semblar interessant jugar amb aquest doble significat, combinant la força del vent amb la nostra formació musical.
J.M.C: Què us va atreure a voler fer música de cambra?
B.E: D’una banda, el grup va néixer arran de l’assignatura de música de cambra, però el que realment ens atreia d’aquest gènere era la frescor i la llibertat artística que ens podia oferir. En el nostre àmbit professional, l’orquestra sol ser l’espai més estable i ben remunerat, però també és un entorn on les decisions artístiques estan molt més jerarquitzades. En una orquestra, amb tants músics tocant junts, no sempre és possible debatre cada detall i la feina consisteix, en gran part a seguir les indicacions del director. En canvi, la música de cambra ens ofereix una veu en el resultat final, és un espai on podem discutir les idees i donar forma al repertori d’una manera més personal. Al final, el resultat és la suma de les aportacions de tots, perquè cadascú ha posat cullerada i això per a nosaltres és molt gratificant.
J.M.C: Quines particularitats ofereix el quintet de vent?
B.E: El quintet de vent està format per instruments que provenen de famílies diferents i que estan fets amb materials, mesures i afinacions distintes. Això fa que sigui una mena de zoo dins la música de cambra. Aquesta diversitat ofereix una gran riquesa de colors i textures, donant moltes possibilitats a l’hora de fer música, ja que cada instrument té una sonoritat molt particular. Alhora és un repte, sobretot quan intentem trobar un so conjunt o treballar l'afinació, perquè els timbres són molt diferents.
J.M.C: Podríeu parlar-nos del programa que interpretareu en la vostra gira a la Xarxa de Músiques, Le bonheur de vivre? Té el programa una voluntat d'evocar imatges a un espectador?
B.E: Intentem mostrar al públic un repertori molt variat. En només una hora presentem concentrades totes les possibilitats del quintet de vent. La gent que assisteix a concerts de música clàssica no està acostumada a escoltar aquesta formació. Per això, volem condensar en un sol concert tota la riquesa i versatilitat del quintet de vent. Interpretem obres molt diferents entre si, des d’un arranjament per a quintet de vent de David Walterfins del Quartet Americà d’Antonín Dvorák a una obra més contemporània com Un tapís (l’unicorn) de Joan Magrané, passant pel Quintet de vent núm. 1 de Jean Françaix. El títol del programa, Le bonheur de vivre (L’alegria de viure), prové d’una obra del pintor fauvista Henri Matisse. No té com a objectiu evocar imatges concretes a l’espectador, sinó que funciona més aviat com un símil. El fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle XX que es caracteritza per sobreposar la composició i el color al mateix dibuix. Els seus quadres criden molt l’atenció per l’ús de colors que contrasten fortament entre ells i que, fins i tot poden arribar a estressar l’espectador, ja que no sap on fixar la mirada. Aquesta sensació és similar a la que ens transmet el nostre programa. No hi ha una obra central acompanyada de peces més petites que la introdueixin, sinó que les tres obres que interpretem són tres plats molt forts del repertori del quintet de vent. Cada una d’elles explora aquesta formació d’una manera completament diferent i contrasta molt amb les altres. Aquesta barreja de colors musicals i contrastos és el que ens va cridar l’atenció i el que ens va fer veure la similitud amb aquest moviment pictòric.
J.M.C: El vostre interès a col·laborar amb els músics actuals us va portar a estrenar l’obra de Mario Moya Orages et Mirages, com va ser el procés?
B.E: Va ser una experiència molt enriquidora perquè, normalment quan t’enfrontes a obres d’aquest tipus, te les trobes de cop davant del faristol i les has de tocar sense haver estat partícip del procés creatiu o haver tingut un contacte directe amb el compositor. Acostumen a ser peces amb un llenguatge musical molt contemporani que no s’assembla al repertori clàssic que estem acostumats a treballar. En aquest cas, el Mario va anar treballant l’obra amb nosaltres. Quedàvem periòdicament i vam poder veure tot el procés creatiu. Això ens va permetre tenir alguna cosa a dir en l’evolució de la peça. El fet de treballar mà a mà amb el compositor ens va donar una perspectiva molt diferent perquè ell ens explicava quina era la seva voluntat artística amb l’obra, i nosaltres també vam poder aportar suggeriments sobre aspectes tècnics que creiem que no acabaven de funcionar.
J.M.C: Quins projectes de futur teniu com a ensemble?
B.E: La nostra intenció és continuar fent concerts, presentar-nos a concursos i continuar creixent com a grup. Ara mateix, ens trobem en una situació una mica complicada, ja que tres membres del grup estem estudiant a Suïssa. Això fa que la logística sigui més difícil, però la nostra idea és començar a moure el quintet tant per Suïssa com per Catalunya.
J.M.C: Heu guanyat diversos concursos, entre ells el segon premi i premi del públic del Concurs Internacional Cambra Romànica d’Andorra l’any 2022. Quin paper creieu que juguen els concursos en les carreres dels joves músics?
B.E: Per a nosaltres, guanyar el segon premi del Concurs Internacional Cambra Romànica d'Andorra va ser un punt important. És un reconeixement que ens va ajudar a destacar davant d'altres grups. A Catalunya, no hi ha tants concursos dedicats a la música de cambra, així que obtenir un premi en un d'aquests esdeveniments et dona una visibilitat que et pot obrir portes. No creiem que hi hagi una relació directa entre guanyar concursos i tenir èxit a llarg termini, però, per la nostra experiència, guanyar aquest premi ens ha permès accedir a més oportunitats per tocar i ha ajudat a fer créixer la nostra formació.
J.M.C: Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
B.E: Joventuts Musicals és una iniciativa espectacular i molt valuosa per als joves músics. Tenir una representació a Catalunya és fonamental, sobretot perquè el món de la música és molt complicat i si ets jove, encara més. Tenir una entitat com Joventuts Musicals que ens promociona, ens ofereix concerts i ens proporciona espais on tocar és una gran ajuda. Sense aquest tipus de suport, seria molt més difícil aconseguir una representació.
J.M.C: Quins són els vostres referents musicals com a quintet de vent?
B.E: En el panorama del quintet de vent, el nostre gran referent és l’Ensemble Azahar. També admirem altres quintets com l’Ensemble Ouranos i el Quintet Les Vents Français, així com altres grups de música de cambra com el Quartet Casals.
J.M.C: Què és el que us agrada més de ser músics?
B.E: La música és un món exigent que requereix esforç constant, però tenir l’oportunitat d’interpretar un repertori tan important fa que tot aquest esforç valgui la pena. Només el fet de poder tocar peces de compositors tan grans com Mozart o Beethoven ja justifica tot el treball i la dedicació. Cal recordar que la música es diferencia d’altres disciplines artístiques perquè, com a músics tenim la sort de poder interpretar les obres que grans compositors ens han llegat.
