L’emoció és en tot allò que fem, que veiem i sentim, i que som capaços d’assimilar com un record, que guardem en el més profund del nostre ésser. Així és com Miguel Bonal concep el patrimoni cultural que ha arribat fins a nosaltres. Del silenci a l’emoció, dins del discurs sonor, representa la importància del silenci en la paraula, amb la intenció de crear una emoció capaç de perdurar en la memòria de la gent. Ja en el Barroc existia tot un ventall de sensacions i emocions que la música era capaç de reproduir i, en gran manera, en aquest període, la viola de gamba té un paper fonamental, perquè serà l’instrument que millor imiti la veu humana. Ens trobem davant un instrument la sonoritat del qual és clarament afí a la naturalesa humana, en la qual silenci i emoció són compartits.
A l'edat de 7 anys entra al Conservatorio Profesional de Música de Saragossaper iniciar els estudis de viola da gamba. Va estudiar el grau superior de viola da gamba i violoncel barroc a l'Escola Superior de Música de Catalunya, amb Emmanuel Balsa, acabant amb les màximes qualificacions.
El seu interés el va portar a profunditzar en la música antiga cursant un màster de viola da gamba al Royal Conservatory of The Hague, amb Mieneke van der Velden, acabant amb Cum Laude. Ha rebut consells i lliçons de cèlebres violagambistes com Bettina Hofmann, Guido Balestracci, Marianne Muller, Myriam Rignol, Noelia Reverte, Vittorio Ghielmi i Wieland Kuijken.
Entre tots els seus concerts, destaca la seva participació a l'Otoño Barroco, a la Fundación Juan March, a la temporada de concerts de les Societats Filharmòniques de Segòvia i Saragossa, o a Oude Muziek Utrecht. També ha estat premiat en diversos concursos, com el Concurs de Juventuts Musicals d'Espanya 2020 o en el Primer Palau 2021, celebrat en el Palau de la Música Catalana.
Des de l'any 2021 és el director dels projecets de «Patrimonio Sonoro».
